Entrevista

Elena Massot (FemCat): «Ha fet més mal a l'economia la Covid que el procés»

La presidenta de la fundació d'empresaris defensa l'aposta per l'emprenedoria i creu que hi ha un ambient antieconòmic: "Que la CUP condicioni les decisions polítiques és una barbaritat"

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 8 de desembre de 2021 a les 16:00 |
Elena Massot | Àlex Marin
És poc habitual que les paraules empresa i patriotisme apareguin juntes. Per això sorprèn que Elena Massot (Barcelona, 1974) les aplegui amb total normalitat. Empresària, CEO de la immobiliària Vertix, presideix la fundació FemCat, que reuneix un centenar d'empresaris de sensibilitat catalanista. Massot defensa l'emprenedoria i es queixa de la manca de cultura empresarial en sectors sensibles. No oculta la seva preocupació per la influència de la CUP en les decisions polítiques. Qüestiona amb energia que el procés hagi estat letal per a l'economia. Massot defensa les seves posicions amb rigor i convenciment.

FemCat es proposa tenir més presència en el debat públic i seguir amb les seves activitats de coneixement mutu i projecció dels valors de l'empresa catalana, com ara la innovació i la conquesta de mercats exteriors. De fet, la setmana passada una missió empresarial amb Massot al capdavant va visitar les cambres i diverses empreses del Vallès Occidental familiars però fortament internacionalitzades, com ara Euofragance, Metalast (Fluidra) i Circuitor.   


- Quin espai ha volgut ocupar FemCat que no estava representat per cap altra entitat? 

- FemCat va néixer fa setze anys de la societat civil, per part d'un grup d'empresàries i empresaris, compromesos amb el país, per generar iniciatives amb l'objectiu de fer de Catalunya un dels països millors del món. A vegades se'ns ha confós amb una patronal. Nosaltres no som una patronal, som una altra cosa. Molts dels nostres socis pertanyen a diverses patronals. Tenim un tarannà de no perpetuar-nos en els càrrecs. Tenim un mandat de dos anys, jo n'he fet tres per les circumstàncies especials de la Covid.


- Com es tradueix això de dir que Catalunya esdevingui un dels millors països del món?

- Nosaltres tenim uns eixos de treball. Volem que Catalunya sigui un país més innovador i emprenedor, més competitiu. I que sigui més cohesionat socialment 


"Som empresaris patriotes i treballem perquè Catalunya sigui un dels millors països del món"
  
- No fan política, però són una entitat que aplega empresaris catalanistes.

- Nosaltres som empresaris patriotes. I apleguem empresaris que estan en el primer nivell en les seves respectives empreses. 
 

Elena Massot Foto: Àlex Marin


- El terme patriota trobo que té certa gosadia i s'empra poc en el debat públic.

- Doncs jo trobo que ens defineix bé. És molt explícit i lliga amb el que li deia que treballem perquè Catalunya sigui un dels millors països del món. 

- L'etiqueta sobiranista l'acceptaria?

- És que nosaltres no ens posem etiquetes, són els mitjans els que ens les posen. Sempre hem tingut molt clar el que érem i quins eren els nostres objectius. 

- De tot el que han fet, què és del que estan més satisfets?

- Ens sentim orgullosos del treball que hem fet perquè l'empresa s'acosti a la societat i la societat entengui el paper de l'emprenedoria. Hem engegat un seguit de programes, com un que anomenem Escola i empresa, adreçat a estudiants d'ESO i batxillerat perquè entenguin què és una empresa i el paper dels empresaris. També tenim el programa Parlament i Empresa, per aplegar dos mons que haurien d'estar molt més interconnectats. La idea és fer-ne un a l'any i és una jornada amb parlamentaris de tots els partits que inclou visites a empreses i contacte amb empresaris.     

- Creu que la imatge de l'empresari ha canviat en els darrers anys?

- Jo crec que, en general, ha empitjorat. Molt sovint es magnifiquen els missatges negatius i es relativitzen els fets positius. Escola i Empresa va fer una enquesta entre els professors per saber quina percepció tenien els estudiants de l'empresari, i el resultat va mostrar que en tenien una imatge molt llunyana. Si ens focalitzéssim en els adults, predominarien visions negatives per la presència de determinats discursos polítics. 

"Com a dona, no m'he sentit mai incòmoda en reunions empresarials, el que m'he sentit és sola"
  
- Però també reconeixerà que hi ha empresaris que no contribueixen a donar una bona imatge empresarial. Recordo ara el senyor Marcos de Quinto, exdirectiu de Coca-Cola, ironitzant sobre les persones que s'ofeguen a la Mediterrània.

- Home, i tant! Però això succeeix en tots els col·lectius, que no són uniformes. Nosaltres hem volgut fer pedagogia de les bones praxis. Cada dos anys fem una activitat potent sobre bones pràctiques, el benchmarking, amb sortides internacionals. Hem estat a Baviera, Singapur, Boston, Califòrnia o Israel. Aquest any, vam fer un viatge introspectiu per Catalunya que tenia com a eix la cohesió social. Vam visitar tot d'empreses implicades en ajuda al seu territori i conèixer com ajuden a persones desfavorides del seu entorn. Vam estar a la Fundació Girona Est, que intenta transformar un barri molt marginal de Girona. Va ser espectacular. Hi ha molts empresaris que tenen un neguit per tornar a la societat el que els ha donat, d'aquests n'hi ha molts i se'n parla molt poc. 
 

La presidenta de FemCat, en el seu despatx de Vertix. Foto: Àlex Marin


- Quan veurem més dones liderant en el món empresarial?

- La cosa bona és que els mateixos homes ja són conscients que les fotografies totes amb senyors amb vestit i corbata és lletja. Hi ha demanda de dones directives i, a vegades, també a les dones els costa fer el pas i acceptar el repte. Hi ha moltes dones molt preparades.

- S'ha sentit incòmoda en alguna reunió empresarial?

- Molt poques. M'he sentit sola, això sí. En moltes reunions he estat l'única dona, però t'hi acabes acostumant. Amb criteri, amb arguments, amb talent i amb dades, i això és masculí i femení, trenques totes les barreres. 

- Ha dit abans que no són una patronal. Però sí que són una entitat que ocupa un espai en el món empresarial i econòmic. De Foment, Pimec, el Cercle d'Economia, amb qui s'entén millor?

- Amb tots. Hi ha hagut un relleu de lideratges en totes aquestes organitzacions i nosaltres mantenim bona relació amb totes elles. Hi ha uns punts essencials en què estem d'acord. Hi ha iniciatives conjuntes, com hem vist ara amb Foment i Pimec sobre la transició energètica, també amb la Cambra, i detectem que les complicitats han millorat. Es va fer també un acte a Esade sobre l'aeroport en què hi eren totes les entitats.  

"Hi ha sectors, com l'habitatge o les renovables, en què la seguretat jurídica brilla per la seva absència, i no tenen res a veure amb el procés"
  
- Hi ha un debat recurrent sobre l'estat de l'economia catalana i s'han sentit veus que parlen del risc d'entrar en una situació de decadència. El procés ha afeblit l'economia catalana?

- Les dades econòmiques no sostenen aquest missatge. Ha fet més mal la Covid, que ha fet que molts sectors estiguin molt castigats, que no pas el procés. El que no ajuda és que s'instal·li un ambient antieconòmic o antiempresa. Fa anys que nosaltres repetim un missatge i és que tots els governs que volen fer política social han de saber que es paga amb els impostos. La política social es paga amb la riquesa general i qui genera la riquesa són les empreses. És de sentit comú. Qualsevol política en contra d'aquesta activitat és engegar-se un tret al peu. 

- S'ha dit que el procés ha generat inseguretat jurídica.

- Li podria posar molts exemples en què la seguretat jurídica brilla per la seva absència i no tenen res a veure amb el procés. 
 

Elena Massot: "La política social es paga amb la riquesa general i qui la genera són les empreses".  Foto: Àlex Marin


- Posi'ns alguns exemples.

- En habitatge o en energies renovables. En aquests sectors, hi ha normatives que van endavant i enrere. Anem trobant-nos amb lleis noves que responen al darrer crit. 

- S'ha referit a l'ambient antiempresa. Que grans decisions de la política catalana, com els pressupostos, depenguin de la CUP la tranquil·litza, la incomoda?

- Trobo que és una barbaritat. A la vista de les condicions que, per exemple, van posar en el cas dels pressupostos: no fer el Hard Rock, no fer els Jocs als Pirineus... Hi ha un seguit de partits que tenen un conjunt de premisses ideològiques, apriorístiques, que no s'ajusten a la realitat, que són un col·lectiu petit, però que van marcant el rumb del país. És un grup d'extrema esquerra en aquest cas, però l'extrema esquerra no representa els interessos de la majoria. I tenen la clau de la governabilitat.

- No l'escandalitza que el Govern pacti amb els comuns o que ho pugui fer amb el PSC?

- Tinc les meves preferències personals, però no. El preu és massa elevat. 

- Des d'alguns sectors propers a l'Estat s'ha criticat que el gruix de la burgesia catalana va ser poc atrevida a l'hora d'oposar-se al procés. Altres sectors consideren que el patriciat està molt subordinat a l'Estat. Vostè nota a faltar una burgesia més activa, més líder? Qui serien els Duran Farell d'avui? 

- Figures com Duran Farell potser no són tan habituals, són absolutament excepcionals, però jo conec moltes persones que fan feina i estan picant pedra en molts àmbits. Hi ha lideratges i moltes veus, però potser no hi ha una gran figura. A més, vivim una situació política molt crispada que fa les coses molt complicades. 

"Si Catalunya vol ser un referent, captar inversió i atraure turisme de qualitat, necessitem vols de llarg radi per connectar-nos amb Amèrica i amb Àsia"
  
- Quin és el posicionament de FemCat respecte de l'aeroport del Prat?

- Si Catalunya vol ser un referent internacional, vol captar inversió, vol ajudar les empreses exportadores, ha fet una ampliació de la Fira, si volem atraure turisme de qualitat, necessitem vols de llarg radi per connectar-nos amb Amèrica i amb Àsia sobretot. Reivindiquem la gestió de l'aeroport i vam ser a l'acte de l'Iese el 2007, en què vam liderar la reivindicació. Però necessitem aquesta infraestructura com a palanca de competitivitat i palanca de transformació. I això ho hem de fer compatible, òbviament, amb el respecte al medi ambient. Però això vol dir seure i trobar solucions.  
 

Elena Massot: "L'extrema esquerra té la clau de la governabilitat, però no representa els interessos de la majoria". Foto: Àlex Marin


- Catalunya és un país difícil per ser emprenedor?

- Més difícil que altres països europeus, sí. Quan vam viatjar a Estònia, vam veure un país referent d'una administració digital que fa la vida més fàcil als ciutadans. Ells són capaços de crear una empresa en hores. Tota la relació de les empreses amb l'administració és digital. Es pot fer tot digitalment excepte casar-se, divorciar-te o comprar-te un pis. Totes les gestions burocràtiques es poden fer de manera digital i l'administració s'anticipa. L'administració accedeix a les dades de les empreses electrònicament, fa la teva declaració d'impostos i te l'envia perquè la revisis. 

- Estònia seria un referent d'emprenedoria?

- En aquest àmbit, sí. També Dinamarca, on també vam anar. Un país amb forta cultura empresarial però amb un nivell de protecció social molt alt. Hi ha un tema que nosaltres defensem molt, que és la col·laboració público-privada. Aquesta reticència envers el sector privat en la sanitat, en el món de l'ensenyament, aquesta amenaça permanent de retirar concerts, quan estan suplint unes situacions de persones que, si anessin al sector públic, aquest col·lapsaria. L'administració en aquest país ha de millorar. Aquest seria un altre missatge important. Quan funciona, l'administració és una palanca de llançament molt rellevant. Es perd molt de temps en uns tràmits que tecnològicament són problemes que ja estan resolts. Quan venen els anglosaxons, no entenen res. Hi ha por a assumir responsabilitats.     

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació