El president de la sala penal del
Tribunal Suprem,
Manuel Marchena, ha recordat aquest dijous que segons les estadístiques del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) Espanya "és el país menys condemnat" dels 47 que conformen el Consell d'Europa els últims 40 anys. "Aquestes són dades estadístiques, està claríssim que aquesta idea tantes vegades repetides que el Suprem només aprèn quan li dona una rebolcada
Estrasburg és falsa", ha assenyalat.
Així responia després de ser preguntat per la resolució de la Justícia europea relativa a la immunitat de l'expresident
Carles Puigdemont en què s'advertia que el procediment penal, incloses les ordres de detenció, quedaven suspeses fins que hi hagués resposta a la qüestió prejudicial plantejada per l'instructor
Pablo Llarena.
"Que ens equivoquem? Doncs clar, només faltaria", ha indicat, per després postil·lar que el
Tribunal de Justícia de la Unió Europea el que fa és resoldre un dubte a través d'una qüestió prejudicial. "Després les respostes del tribunal europeu no són en termes de
derrota, no dictamina a favor o en contra, només explica", ha indicat.
Amb tot, ha recordat que la resposta del
TGUE sobre Puigdemont s'enquadra en el marc de la fase de recerca, que té un protagonista -per Llarena-, i per això pronunciar-se sobre aquest assumpte "seria una gosadia". Però ha incidit que la idea repetida una vegada i una altra que la justícia espanyola està permanentment desautoritzada per
Europa és falsa.
D'altra banda, Marchena s'ha referit durant la seva conferència a l'
Instituto de Emprendimiento Avanzado, que ha versat sobre la necessitat o no de mantenir l'acció popular i sobre si és més un remei que un problema, que ell aplaudeix l'acció popular quan serveix de control de qualsevol "
temptació abstencionista" del poder públic, però s'ha mostrat contrari quan s'usa com a "instrument per traslladar la contesa política al procés penal".
"Sí que crec incondicionalment en
l'acció popular quan es concep com a instrument per actuar com a control de qualsevol temptació inhibicionista o abstencionista del fiscal de no implicar-se de manera institucional obligada en la
investigació d'un fet delictiu", ha comentat, per sumar-hi que "si és un element de control de la desídia dels poders públics, de reequilibri de poders en el procés", ho aplaudeix.
Marchena considera que instrumentalitzar l'acció popular per traslladar la contesa política al procés penal és un error perquè "els valors que es ventilen en el pla processal no té res a veure amb els de la
contesa política". "El que moltes vegades hi ha és una professionalització de l'exercici de l'acció popular perquè es rendibilitza en termes mediàtics, publicitaris", ha lamentat, afegint que, tot i això, no li val "la
desqualificació de l'acció popular ruda sense matisos".
Després de repassar els darrers acostaments a una reforma de la
Llei d'Enjudiciament Criminal per retocar la funció d'aquesta acció popular en el procés, ha recordat que no es pot caure en una "desqualificació radical i absoluta de l'acció popular", tot i que s'ha mostrat partidari de “retocar els pressupostos normatius que produeixen un ús patològic de l'acció popular”.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
