Aquests dies m'estan arribant notícies de la
política nord-americana que no sé si arribaran a bon port, però d'entrada em fan estar encara més atent a l'actualitat de la primera potència munial, amb permís dels xinesos. Comença a haver-hi un rum-rum basat en què l'expresident
Donald Trump, després de les
eleccions de mig mandat de l'any vinent -en les quals s'escullen, com cada dos anys, tots els membres del
Congrés i un terç dels del
Senat- vulgui optar a ser el que aquí coneixem com a president del congrés i que allà s'anomena
speaker of the House.
Dit així sembla poca cosa, és just el contrari. Als
Estats Units, aquest càrrec té un poder molt gran. No només perquè és el següent en la línia de successió en cas que el president o el vicepresident -per les causes que sigui- no puguin exercir el càrrec, sinó perquè disposa d'un control molt gran sobre l'
agenda legislativa del país. Decideixen els tempos de les iniciatives parlamentàries i exerceixen un poder gairebé absolut davant els membres del seu partit dins del congrés, però també fora d'aquest: els poden
premiar o
castigar en funció del que més li interessi.
Que alguns republicans s'estiguin plantejant l'opció de liderar el Congrés a través de Trump, tal com indicava aquesta setmana el
The Washington Post, és un senyal inequívoc que tenen molt coll avall que en les eleccions de mig mandat del 2022 recuperaran el control a la cambra baixa i també possiblement en el Senat, tal com reflecteixen la majoria d'enquestes. Davant d'aquestes perspectives el congressista més favorable a Trump,
Matt Gaez, de
Florida -recomano veure el
documental d'HBO Max The Swamp per entendre qui és-, o
Steve Bannon,
Mark Meadows i
Matt Schlapp -tres referents dins del partit republicà trumpista-, no deixa de ser casual que comencin a posar sobre l'escena política mediàtica aquesta possibilitat.
Una possibilitat, per cert, que es podria donar
sense haver de passar per les urnes. Per ser
speaker no cal ser escollit democràticament per sufragi universal, sinó que es pot ser nomenat a proposta dels membres de la cambra i obtenint-ne la majoria. Això és precisament el que alguns congressistes i estrategs del partit republicà estan intentant promoure per tal que l'expresident torni a l'escena política erigint-se, des del Congrés, com a artífex de la paralització de totes les iniciatives de l'administració de
Joe Biden. I, de passada, presentar-se davant dels votants republicans com a salvador davant l'actual president dels Estats Units.
És possible que res d'això acabi passant, però en el món de Trump, com ja s'ha demostrat en els últims cinc anys, no es pot donar res per fet ni per impossible. Es fa difícil saber
què corre per la ment de l'expresident, que en més d'una ocasió ha evidenciat que va contracorrent, trencant antics convencionalismes i imposant nous marcs mentals i maneres de fer. No descartin que torni com a
speaker, però tampoc ho donin per fet, perquè el que pot fer Trump només ho sap ell. I ja ha demostrat, en més d'una ocasió, que sap escollir
el que més el beneficia.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per