En nom del català

La defensa decidida del català reclama dos principis que són plenament compatibles: sentit comú i actitud desacomplexada. En un context de reculada de l'ús social de la llengua -que les estadístiques també constaten a les escoles, dins i fora de l'aula-, aplicar el sentit comú significaria recórrer a solucions que no estiguessin ancorades en velles receptes que s'han demostrat caduques i, per desplegar una actitud desacomplexada, resultaria imprescindible que el que es diu també es faci. És pertinent posar-hi èmfasi, atesos els precedents de distorsió entre les paraules i els fets que s'acumulen a la política catalana.

El punt de partida per gestionar el moment de dificultat que viu la llengua -un altre dia pertocaria analitzar si s'hi ha arribat per autocomplaença o deixadesa- reclama, doncs, fugir tant de l'estridència com de la passivitat. Especialment, a l'escola, espai sensible i viver de nous parlants, que educa i forma, però també acull i integra. Ser determinat no és sinònim de ser abrandat. Ho haurien de tenir present tant els dirigents que han estat somnolents en els darrers anys com els que ara corren a agafar pancartes per protegir el català sense un pla de futur mínimament reflexionat. La mobilització és necessària -es demostrarà dissabte-, però encara és més productiva si va acompanyat d'una mínima idea de cap a on avançar.

A l'escola, el diagnòstic demana una actualització urgent del model d'immersió. Per fer el camí més recte cap a la igualtat d'oportunitats, la protecció del català com a llengua vehicular ha de quedar garantida, però el mètode exigeix una revisió per no quedar empobrit per ineficient. Ni la fotografia demogràfica és la mateixa que en el moment de gestació del model ni el consum lingüístic dels escolars segueix el mateix patró, perquè la transformació tecnològica ha modificat conductes.

Plantejar i actuar. Dos exemples pràctics per mesclar el sentit comú i la determinació en la defensa de la llengua. Primer, els mestres dels centres finançats amb recursos públics haurien d'acreditar un coneixement aprofundit del català per poder exercir. Han de saber, poder i voler dirigir-se als alumnes en català en tots els contextos formatius possibles. Segon, els esforços a l'aula seran estèrils si els alumnes no perceben que el català forma part de la seva quotidianitat fora de l'escola o l'institut, ja sigui en les sortides laborals, els espais d'oci o en el consum cultural, des de la literatura fins a la producció audiovisual. Una llengua es fa atractiva quan es percep que també és propera i útil.

Una protecció desacomplexada del català hauria de refugiar-se en les veritats. És veritat dir que la immersió no funciona prou bé. També és veritat afirmar que el castellà gaudeix d'una salut de ferro a Catalunya, perquè té espai a les aules que n'assegura el seu coneixement -molt més enllà del famós 25%- i presència majoritària al carrer. És veritat, per descomptat, que la fortalesa del català, amb l'etiqueta de llengua minoritzada, necessita un blindatge especial en l'arquitectura normativa, començant per l'escola. I és veritat, en definitiva, que l'Estat no ha mostrat predisposició per dotar d'espais de notorietat les llengües cooficials, argument afegit per reclamar a la Generalitat que sigui propositiva per omplir de forma generosa els buits de projecció.

I les veritats conjuguen malament amb els titulars efectistes. Perquè les arengues patriòtiques dels qui veuen herois en les famílies que volen escolarització bilingüe a Catalunya -enaltits a la categoria de "centinelas de la democracia" per l'articulisme de la caverna- no poden tenir com a contrapès propostes poc madurades: ni les que alimenten la idea de l'intervencionisme polític de l'escola catalana -com la que va formular en solitari Laura Borràs, sense la complicitat de consellers del seu partit- ni els enunciats buits que s'han escoltat des del Govern, com el del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, estranyament absent en el debat públic, que deixa el camí desbrossat per a les ocurrències.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor