Benjamin, fugint dels nazis el 1940, va travessar al sud dels Pirineus, a peu, malalt, fins a Portbou, una cala mediterrània a la fontera amb França. En saber que l'endemà seria retornat acabà amb la seva vida i fou enterrat aquí. La Fundació Angelus Novus vol un lloc dedicat a la memòria, les fronteres i els exilis:"Una casa per a WB" en les ruïnes de l'antic Ajuntament. S'ha pensat un aixopluc en el camí, una peça d'un sistema d’itineraris. Per anar o tornar del cementiri i el memorial "Passatges" de Karavan, o per enfilar cap a les andanes de l'estació del ferrocarril o per baixar a mar. El moviment del visitant com un helicoide entre terra i aire. Arrelat com en una feixa enllaça plataformes i volats, evocant la travessa, fins a obrir-se a poc a poc en la coberta. Des de la trinxera al cel esbatanat. En el cor de l'edifici, la biblioteca com un tresor, nucli visible des de les ziga-zagues dels passatges en rampa suau que miren les vitrines. Fileres atapeïdes de llibres on es confonen suports i suportats. Alliberen a sota les grans llums de les sales d'exposició i al damunt l'espai diàfan de les trobades comunitàries. El nou volum cenyit als gàlibs de l'edifici antic, estén escassament les ales. Replecs, textura i colors que remeten al territori. Auster s'abriga amb pans de suro que absorbeixen les reverberacions de llum i so. Esberlat per escletxes de lluentors càlides de les ceràmiques i els vidres interiors.