El
Palau de la Generalitat acull aquesta tarda la segona cimera extraordinària per la llengua. D'aquesta manera, el Govern busca recuperar la iniciativa després que l'aval del
Tribunal Suprem a la sentència del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a efectuar un 25% de les classes en castellà. A la trobada hi assisteixen, en representació de l'executiu, el president
Pere Aragonès, el conseller d'Educació,
Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera d'Universitats i Recerca,
Gemma Geis. El vicepresident
Jordi Puigneró i la consellera de
Cultura,
Natàlia Garriga, no hi han pogut ser perquè estan confinats com a contactes estrets de coronavirus.
El Govern ha arribat a la cimera sense haver concretat com respondre la decisió del Suprem, ja en execució. Els efectes d'aquesta resolució es veuen a l'escola de
Canet de Mar, on una classe de P5 s'ha vist obligada a incrementar les hores lectives en castellà per ordre del jutge. L'
ofensiva judicial, incentivada per unes desenes de famílies, ja afecta diversos centres. El Departament d'Educació, del qual encara no ha estat possible obtenir detalls sobre el pla de resposta, es manté hermètic mentre les crítiques augmenten. La setmana passada,
organitzacions com USTEC o la Intersidincal demanaven al conseller Cambray que s'apartés si no podia defensar la immersió.
Entitats espanyolistes agrupades en la plataforma "
Escola de tothom / Escuela de todos" ja han llançat una campanya per reclamar que s'executi la sentència. En el marc de la campanya, la plataforma facilitarà formularis a les famílies o alumnes majors d'edat perquè demanin que la Generalitat apliqui el 25%, amb la idea d'articular les peticions en un demanda d'execució de la sentència al TSJC. L'acció principal consisteix en uns formularis que facilitaran per canalitzar, a través de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), les peticions perquè s'apliqui la sentència i acabar presentant una demanda d'execució. El president d'Impulso Ciudadano (IC),
José Domingo, ha assenyalat que el que pretenen és que les famílies no hagin d'actuar soles en un "rosari" de peticions.
Tal com va explicar NacióDigital, aquesta és una opció per aconseguir implementar la sentència dels jutges. Una via és que el govern espanyol n'ordeni l'execució, però una altra, que hauria de ser acceptada pel TSJC, és que particulars -famílies o associacions, per exemple- que se sentin afectades per la resolució, en demanin l'execució. La sentència es troba ara, precisament, en fase d'execució. La Generalitat té dos mesos per fer-ho, i després ja se'n podrà demanar l'execució "forçosa".
En clau institucional, el cas de Canet va centrar ahir la
sessió de control al Govern al Parlament.
La jornada parlamentària no va servir per aclarir quin serà el pla de l'executiu -malgrat les diverses preguntes al president i al conseller d'Educació-, però sí que va evidenciar com els discursos partidistes amenacen el model d'immersió de l'escola catalana. El PP, Ciutadans i Vox van mostrar agressivitat per denunciar l'actitud del Govern després de la decisió judicial.
Ignacio Garriga (Vox) va defensar "suspendre l'autonomia tant temps com faci falta" i
Carlos Carrizosa (Ciutadans) va arribar a comparar la denúncia de la família de Canet de Mar amb
Ermua, en referència a l'assassinat de
Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA. El debat sobre la immersió s'ha contaminat dels discursos polítics més viscerals, sobretot per part de la dreta.
Però la intervenció que va provocar una resposta més enèrgica d'Aragonès va ser la formulada per
Alejandro Fernández (PP), que va acusar la Generalitat de practicar l'"estigmatització" de les famílies que defensen l'ensenyament bilingüe a Catalunya. "Deixin en pau l'escola catalana", va respondre irat el president. "Prou d'utilitzar la llengua catalana per arreplegar quatre vots a l'Estat. Ja n'hi ha prou!", va etzibar Aragonès al dirigent popular. A l'hemicicle, el PSC no s'ha alineat amb el Govern -tampoc participarà en la manifestació que
Som Escola ha convocat dissabte- i va censurar la pugna partidista, amb equidistància. "Deixin en pau l'escola catalana, uns i altres", va afirmar Salvador Illa. Més tard, durant el ple, la diputada socialista
Esther Niubó va culpar el procés d'haver "esquerdat" el consens sobre el català i va reclamar complir amb la sentència del 25% de castellà a els aules. Ho va fer en el marc del debat de les mocions. El PSC va acabar donant al text del PP -també avalat per
Cs i
Vox- que instava a aplicar el 25% de castellà a l'escola, però la majoria del Parlament la va rebutjar.
Ara com ara, les famílies que vulguin fer més classes en castellà ho tenen més fàcil, veient el criteri exhibit el TSJC en el cas de Canet i en relació al sistema educatiu en general. L'escola de Canet, on des de fa setmanes es fa el 25% de l'ensenyament en una classe de P5 en castellà, no és l'única. A dia d'avui hi ha una vuitantena de denúncies presentades i una vintena d'escoles que ja fan més castellà per ordres dels jutges. Segons va avançar RAC1,
32 famílies han demanat fer més castellà a l'escola seguint l'exemple de Canet de Mar i hi hauria 13 peticions que ja estarien a punt de ser resoltes pels jutjats. Educació assegura que
no ha rebut cap petició en aquest sentit i recorda que els pares que ho vulguin han d'acreditar davant la justícia que han demanat a la conselleria fer més classes en castellà. Si no es segueix el procediment correcte, la conselleria creu que les peticions als tribunals no haurien de prosperar.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
