opinió

A l’altra banda de la pantalla

«L’assetjament pot posar fi a una vida, i tu hi hauràs posat el teu granet de sorra insultant o menyspreant a través de les xarxes»

per Alba Carreres, Barcelona, Catalunya | 16 de desembre de 2021 a les 20:10 |
Farà cosa d’un parell de setmanes vaig escriure un article d’opinió, com els que escric cada quinze dies, sobre un tema que em va semblar important: la necessitat que la pista de futbol dels patis de les escoles no fos només això, una pista de futbol, i es pogués convertir en un espai polivalent i accessible per a tothom.

El tema va generar força controvèrsia entre partidaris i detractors d’una mesura, que per cert, no és nova, i que personalment crec que contribuirà a generar espais més igualitaris i més respectuosos amb les criatures.


El que no m’esperava era, que després de publicar l’article, i cada tres minuts i durant més d’una setmana rebés atacs constants, insults, amenaces i desqualificacions, fins i tot, com diu el subdirector d’aquesta casa, en Ferran Casas, per part de persones amb ínfules intel·lectuals i projecció pública.

Se’m va dir absolutament de tot: des de boja a feminazi, passant per criticar el meu físic (absolutament de manual de l’assetjador). Vaig rebre amenaces de violació múltiple, gent que em deia malfollada, que em caldria un manso de Vox. Se’m va dir estúpida, anti-homes, se’m va dir que estava malalta i que tenia idees malaltisses, i un fet que em preocupa i molt és que es desqualifiqui les persones utilitzant malalties mentals. De debò? 


Se’m va dir que anés a un psicòleg (una idea molt repetida també a les xarxes de Veronica Forqué, que per qui no ho sàpiga perquè és “forana” s’ha tret la vida després de rebre ciberassetjament). Com si anar a un/a professional de la psicologia fos quelcom vergonyós o que hagués de provocar burles i menyspreu. 

Què ens està passant? I és una pregunta molt seriosa. Què carai ens passa com a societat quan una periodista per fer la seva feina ha d’acabar anant a la comissaria de Mossos perquè el ciberassetjament és constant? Què li passa pel cap a la persona que insulta, ataca i amenaça a les xarxes? És que potser ha rebut tanta violència a la seva vida que d’alguna manera l’ha de transferir a una persona que no coneix de res a través de les xarxes?  


I si tu ets una d’aquestes persones que ha contribuït en l’assetjament et demanaria que et revisessis, et preguntaria per què ho vas fer. I segurament em contestaràs que la meva opinió et va violentar, i jo et respondria que com a persona adulta que ets quan una cosa et violenta has de pensar per què i canalitzar la teva ira, la teva rabia, de manera que no generi violència cap a les altres persones. 

I no soc jo sola qui ha rebut aquesta violència, la teva violència. Tres dies més tard una companya humorista va passar per la mateixa situació. No se’n parla prou de tot plegat, i les xifres són esgarrifoses: una de cada quatre dones periodistes ha patit alguna vegada assetjament en línia a causa de la seva feina segons l’últim estudi de Nacions Unides “Global trends in online violence against women journalists”. Creieu que és just? 


L’assetjament pot posar fi a una vida, i tu hi hauràs posat el teu granet de sorra insultant o menyspreant a través de les xarxes. La Verónica Forqué no ha acabat amb la seva, ho han fet tots i totes els que li deien que anés al psicòleg perquè estava boja, tots i totes les que es posaven dia rere dia amb el seu físic, les que li deien que era insuportable, desequilibrada, els i les qui li deien que anés a cuidar els seus nets i nenes. 

I a tots i totes les qui ens ho feu constantment a les xarxes, també els i les qui m’ho heu fet a mi, us diria que no facis el que no t’agradaria que et fessin a tu, us demanaria per un moment que penséssiu en com se sent la persona que cada segon d’actualització de Twitter rep una notificació amb un insult o menys preu.

Jo ja m’he tret les meves. Però de debò cal? De debò cal que suprimeixi les notificacions per no saber qui m’insulta? De debò cal que Twitter hagi afegit una alerta que avisi que “converses com aquesta poden ser intenses”? I que et digui que “no t’oblidis que a l’altra banda de la pantalla hi ha un ésser humà?”.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació