Raquel Riba Rossy: «Lola Vendetta m'ha ajudat a donar espai a la ràbia»

"Al principi eren dibuixos que feia per desfogar-me amb les meves companyes de pis sobre les injustícies quotidianes. Em deien: 'Mata aquest tio del metro que m'ha fet això avui'". Així va néixer Lola Vendetta, una jove sense pèls a la llengua que combat les injustícies del món patriarcal amb la seva catana, un dels personatges icònics del panorama català pel que fa a feminisme il·lustrat avui dia.

Raquel Riba Rossy, més coneguda pel nom del personatge que va crear el 2014, és una il·lustradora llicenciada en Belles Arts. Les seves vinyetes carregades de sàtira, sang i humor són l'altaveu a allò que moltes dones callen. Riba Rossy, que s'ha estrenat en el món musical aquest any, estrena aquest divendres el seu tercer single, Manolo. Ha omplert de la vida i el feminisme de les seves il·lustracions parets com les de la Model, el carrer Humilladero a Madrid o la capella de Sant Roc. A principis del 2022 presenta llibre, l'adaptació gràfica de la novel·la Morder la Manzana, de Leticia Dolera.

- Després de vuit anys dibuixant exclusivament Lola Vendetta, el teu proper llibre serà l’adaptació gràfica de la novel·la de Leticia Dolera. Què té d’especial per a tu aquest treball?

- No hauria il·lustrat el llibre d'una altra persona només perquè fos un encàrrec. Admiro moltíssim la Leticia per diversos motius: artístics, teòrics i personals. M'agrada molt com lidera. Durant el procés del còmic, n'he après força d'ella. Sense saber-ho, m'ha ajudat a recordar tota la teoria feminista ¡ m'ha ensenyat moltes coses sobre lideratge, com la manera de transmetre opinions i directrius amb sentit de l'humor. Vaig acceptar aquest projecte sense saber molt bé què em trobaria pel camí i ha estat una gratíssima sorpresa.

- Quin vincle tens amb el teu primer single, La maldad, que tracta sobre la violència de gènere?

- El maltractament ha estat un tema central des que vaig començar a parlar a través de Lola Vendetta. Té a veure amb tants racons poc il·luminats de les nostres vivències i personalitat que, com més el rasques, més coses descobreixes. Poder desglossar-lo i entendre que darrere del maltractament físic hi ha un procés fomentat per un sistema patriarcal és un punt clau a abordar i resoldre. Entre d'altres coses, perquè som la meitat de la població. 

La maldad va sorgir de manera molt senzilla perquè, sigui a la meva pell o mitjançant les dones que m’he creuat, he tingut moltíssimes històries de maltractament travessant la meva vida. Va sorgir de manera inevitable. Si hi havia 10 cançons, una havia d'abordar el maltractament. No entra en el morbo de la violència física sinó que aborda la psicològica, i es narra des de la veu del mal tractador, qui gaudeix de la situació d'opressió psicològica de l'altra persona i convenç l'altra persona que així han de ser les coses.

- Ara estrenes Manolo, el teu tercer single. Per què has decidit abordar la temàtica de l’alcoholisme i la salut mental?

- Volia tractar el tema de les addiccions perquè les he viscudes al meu entorn i, posant-ho en comú, he vist que és un problema en moltíssimes famílies. Totes l'han viscudes amb un cert tabú o vergonya, per la incapacitat de comprendre dels que l'envolten. 

Manolo pretén abordar aquesta sensació de no saber com lidiar amb la situació, una mena de vertigen; com si tot trontollés. Aquesta impressió, que hem pogut tenir moltes que hem viscut de prop una situació com l'alcoholisme, fa paral·lelisme amb les processons de Setmana Santa. Són tan grosses que creus que et cauran al damunt. 

- Has anunciat un concert per al 29 de gener a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Això implica que encara queden més singles per estrenar fins llavors?

- El tercer single és l’últim que faig en solitari i, al gener, surt tot l’àlbum, que es titula El primer canto i conté deu cançons. Aquest l’hem pogut gravar gràcies al verkami que vam fer i ha estat tot un risc quant a carrera, un salt, no al buit sinó a la incertesa. 

- A les teves xarxes parles obertament d’angoixa i la síndrome de la impostora. Com ho combats?

- Pateixo diàriament pensaments d’intrusisme i por al ridícul. M’angoixen, els dic i els intento digerir, però sempre intento posar per davant el fet que els homes porten tota la història de la humanitat sent excel·lents, mediocres i absolutament inútils; es poden permetre ser tota la gamma de qualitats possibles perquè tenen referents de tot. No és que estigui malament que tinguin aquests referents, el que està malament és que les dones només tinguem referents d’aquella premi Nobel que ha estat la millor en el seu àmbit. Quan m’agafa la síndrome de la impostora, penso que les meves cagades serviran a altres dones per obrir-se a l’error, per molt que es riguin de mi. Perquè, si no, la història per les dones tornarà a ser la mateixa; només tindran referents d’excel·lència.

"Pateixo diàriament pensaments d’intrusisme i por al ridícul, però sempre intento posar per davant el fet que els homes porten tota la història de la humanitat sent excel·lents, mediocres i absolutament inútils"

- Parles de Lola Vendetta com el teu alter ego. Fins a quin punt el personatge t'autobiografia? 

- En alguns punts és autobiogràfic i, en d'altres, són vides alienes que explico a la meva manera, perquè és més efectiu. Barrejo la vida de molta gent, però la manera d'expressar-se i enfocar-ho inevitablement és la meva. Lola Vendetta en un inici m'ajuda a donar-li espai a la ràbia, la frustració i la impotència i, a poc a poc, va adquirint més dimensions per ser una persona completa com tu i com jo. Anem madurant juntes i cada cop se m'assembla més perquè jo cada cop m'assemblo més a mi; tinc més clar qui soc, que vull i que necessito. Vaig començar a dibuixar-la amb 24 anys i ara en tinc 31; amb aquests anys i el feminisme pel mig he fet molta feina d'autoconeixença.
 

- Per què creus que en l'última dècada s’ha produït una onada de feminisme il·lustrat tan forta, amb artistes com Flavita Banana, Monstruo Espagueti o La Prados?

- Crec que les xarxes socials permeten democratitzar una mica una situació que era molt injusta. Abans hi havia uns filtres per aconseguir una posició de visibilitat que molts cops aplicaven senyoros que només deixaven passar els senyors il·lustradors. Amb les xarxes ens hem obert pas i, al final, les dones en som molt consumidores i, en el moment en el qual comencen a aparèixer coses que ens representen, ens sentim més atretes per persones que parlen de la nostra realitat. La història universal que ens han explicat tota la vida és la dels homes. Ara comencem a entendre, per fi, que també és de les dones.

"Les xarxes socials permeten democratitzar una mica una situació que era molt injusta"

- En les teves il·lustracions utilitzes el vermell com a símbol de passió, rebel·lió, menstruació i l’alegria. Quin simbolisme té el nom de Lola Vendetta?

- Lola és un nom que m'ha agradat molt sempre perquè el sentia molt mediterrani, fins i tot un resum de la meva personalitat; de com visc la música, el ball, la cultura. Un nom que evoca al vermell i a la vida flamenca. Sempre pensava: si tinc una filla li posaré Lola, i un quan va néixer el personatge la vaig batejar com a tal. Sobre el cognom, fa referència al propòsit del seu naixement; venjar-se de les coses que no li agradaven com al còmic de V de Vendetta. Aquesta venjança també es pot associar al vermell; la sang que desprèn amb la catana. 

- Cadascun dels teus personatges té la seva funció en la representació de la diversitat. En un futur, penses ampliar la família Lola Vendetta o donar més protagonisme a algun d'ells?

- M’agradaria molt donar-li un espai autònom al campeón, el germà de la Lola, però per poder ser fidel a la realitat he d’asseure més estona amb el meu germà. Tinc un germà amb discapacitat, el Guille, que físicament s’assembla molt al personatge. Amb ell parlem molt de la vida i les seves problemàtiques. Una de les coses que més li molesten és que el tractin com si fos ximple, quan és molt resolutiu. M’encantaria poder il·lustrar aquest tipus de debats que viu la gent amb discapacitat, perquè se’ls infantilitza en tots els aspectes com l’enamorament o la sexualitat.

- Com et sents quan la gent titlla les teves il·lustracions de desagradables o feminazis?

- Em sembla perfecte no ser agradable tota l'estona, perquè és una cosa que hem intentat sempre les dones i cansa moltíssim. Hi ha situacions i realitats que són desagradables, i maquillar-les d'una cosa agradable no seria explicar el que realment està passant. Que la gent faci servir la paraula feminazi per sentir que m'han de posar en un sac em fa pena per ells que no han llegit ni un sol llibre de teoria feminista. Al cap i a la fi, el que proposa aquest moviment és una direcció superlògica per a la societat que té a veure amb els drets humans.

"Hi ha situacions i realitats que són desagradables, i maquillar-les no seria explicar el que realment està passant"

- Quin és el futur de Lola Vendetta?

- Jo vull seguir fent llibres perquè és un món que m'encanta. Més enllà dels llibres, crec que a través de Lola Vendetta puc tocar molts temes. Un cop tocat l'ecofeminisme, puc saltar a moltes altres qüestions. A través del llibre segur, però també m'agradaria molt que la Lola saltés a les pantalles.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor