La mobilitat del futur serà més digital, compartida i sostenible | Adrià Costa
Branded content

​Com serà la mobilitat del futur?

La mobilitat com a servei augura maneres de moure'ns més digitals, compartides i sostenibles

per NacióDigital
La mobilitat del futur serà més digital, compartida i sostenible | Adrià Costa
La pandèmia ha trastocat les nostres vides per complet, també la nostra manera de moure'ns. Després de les setmanes de confinament estricte, el transport públic va perdre pes en favor del transport privat. Aquest fet, sumat a l'eliminació dels peatges, ha contribuït a un increment notable de la congestió als accessos de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'augment del trànsit i del parc mòbil es produeix en un context d'emergència climàtica. Una situació que obliga a repensar com ha de ser la mobilitat del futur: més digital, més compartida i més sostenible. Emergeix el concepte de mobilitat com a servei (MaaS, per les seves sigles en anglès), o el que és el mateix, l'accés integrat a diversos modes de transport, públics i privats, a través d'una aplicació digital.

Zones de baixes emissions i/o peatges urbans


Una de les possibilitats per unes ciutats amb menys contaminació i menys congestió són les zones de baixes emissions. L'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) n'és pionera amb la creació el 2020 d'una àrea restringida per a vehicles contaminants a l'interior de les rondes. Enguany, a més, se n'ha creat una de local a Sant Cugat del Vallès.

Aquesta iniciativa viurà un boom els mesos vinents. La llei espanyola de canvi climàtic n'obliga a crear per a tots els municipis majors de 50.000 habitants. Aquest fet, juntament amb l'impuls que suposaran els fons europeus Next Generation, en provocarà la generalització tant a totes les grans ciutats com en algunes de mitjanes.

Una altra estratègia, també a debat a la conurbació barcelonina, és la d'un peatge urbà. Consisteix en gravar econòmicament els vehicles segons les seves emissions –i altres paràmetres com l'ocupació, per exemple- per accedir en una àrea urbana. Va en la línia del criteri europeu de “qui contamina, paga” i la seva recaptació ha de ser finalista: gravar el vehicle privat ha de servir directament per finançar el transport públic. Aquesta mesura, que sovint va lligada a les ZBE, s'aplica en grans ciutats europees i del món com Londres, Milà, Estocolm, Göteborg i Singapur, entre altres.

Què és la mobilitat com a servei?


La mobilitat com a servei (MaaS) consisteix en l'accés integrat a diversos serveis de transport, tant públics com privat, a través d'una aplicació digital. D'aquesta manera, l'usuari pot planificar, pagar i obtenir el seu tiquet de transport multimodal a través d'un sol intermediari. Es tradueix, per tant, en integrar diverses aplicacions que ja tenim en un smartphone –o altres serveis encara no digitalitzats- en una sola app.

Tot plegat succeeix en un context on el sector de la mobilitat ha viscut molts canvis. Per una banda, la digitalització que vivim en totes les esferes de la societat també ha arribat en el sector del transport. Per una altra, la mobilitat compartida ja és una opció cada vegada més quotidiana tant en bicicletes, patinets, motos i, fins i tot, en cotxes. A més, la consciència climàtica, la preferència per la flexibilitat i la priorització de l'ús a la propietat són comportaments cada vegada més estesos, especialment en les generacions més joves.

La mateixa pandèmia, de fet, va accelerar processos de digitalització amb la voluntat de minimitzar el risc de contagis. Per exemple, a Barcelona s'ha eliminat la possibilitat de comprar bitllets als conductors d'autobusos i ara es realitza a través d'una app que, una vegada registrat, permet comprar i validar els tiquets en el mateix vehicle. El cremallera de Vall de Núria, operat per FGC, també ha digitalitzat totalment els bitllets i els abonaments i ho ha integrat en una targeta magnètica que serveix per a tots els complexos de muntanya que gestiona l'empresa.

El potencial de la mobilitat com a servei a Catalunya


Un estudi sobre la mobilitat com a servei a Catalunya ha mostrat el seu potencial per assolir una mobilitat més eficient, inclusiva i sostenible. Durant el darrer any, diverses entitats públiques i privades com l'AMB, Autopistas i Abertis Mobility Services (AMS), CARNET, el RACC, Saba, Banc Sabadell i Seat han participat en l'elaboració del projecte desenvolupar per FACTUAL i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech.

L’oportunitat de la MaaS a Catalunya: reptes i oportunitats n'analitza la situació actual i la possible evolució futura a través d’un debat i cocreació amb diversos experts en l’àmbit local, nacional i internacional. Als darrers anys han proliferat nous serveis de mobilitat. D’aquesta manera, a les ciutats catalanes ha crescut l’ús de bicicletes, patinets, motos i cotxes compartits, a més d’opcions de transport a demanda. 

Malgrat els avenços, la MaaS es troba encara en un estadi incipient al nostre país. El seu ple desenvolupament passa, segons els autors de l'estudi, per un doble eix. D’una banda, que hi hagi un lideratge clar des de les administracions, amb una visió estratègica definida i un marc regulador el més flexible possible, que faciliti la innovació (tant en l'àmbit de plataformes MaaS com d’operadors de serveis de mobilitat) i que alhora proporcioni la previsibilitat necessària per abordar els importants volums d’inversió que el ple desplegament de la MaaS pot suposar als agents privats.

En segon lloc, el document assenyala que l’experiència a altres països mostra que cal aprofundir en la col·laboració publicoprivada i generar un marc de confiança que permeti compartir visions, experiències i coneixements, facilitant la gestió de les incerteses inherents al procés de desenvolupament de la MaaS.

A partir d’aquest diagnòstic, l’estudi proposa la creació d’un fòrum de la MaaS a Catalunya entès com un espai obert de referència i punt de trobada per regular aquest nou ecosistema.


AMB EL SUPORT DE



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació