L'exministre eslovè d’Afers Exteriors
Dimitrij Rupel va afirmar aquest dijous en una conferència organitzada pel
Catalonia Global Institute que "és fonamental que no oblideu mai que els catalans sou una nació". En la cita commemorativa del 30è aniversari de la independència d’Eslovènia, Rupel va exposar la seva experiència i idees clau sobre com Eslovènia va actuar durant aquells anys en el front internacional per a obtenir suports per a la seva causa.
La sessió va ser presentada per Abel Riu, politòleg especialitzat en l’espai postsoviètic i president de l’entitat. En el marc de la xerrada, el veterà diplomàtic eslovè va començant recordant com els eslovens van haver d’aprendre a defensar-se i organitzar-se davant la repressió de Milosevic.
També va explicar com en un inici la majoria de països occidentals es van mostrar reticents en un inici a la
independència d’Eslovènia, i per contra tant els Estats Units com Europa Occidental (amb l’exepció d’Alemanya) apostaven per mantenir Iugoslàvia unida. Malgrat això, els eslovens, ha narrat Rupel, van mantenir la defensa de la via unilateral cap a la independència.
Segons Rupel, va ser gràcies a la
via dels fets consumats que finalment els diferents països europeus van haver d’acabar acceptant la realitat del nou estat eslovè. Així, tot i els pocs recursos dels quals disposava, la incipient diplomàcia eslovena fins i tot abans d’obtenir reconeixements formals va ser capaç de desenvolupar una intensa activitat diplomàtica per a detallar la seva causa en l'àmbit internacional.
En especial, Rupel va recordar la visita a Moscou, on el llavors president rus Boris Ieltsin, a causa de les històriques bones relacions entre Rússia i Sèrbia, els va rebre a contracor. Però, segons Rupel, aquella trobada amb un país en principi hostil, va ser “de gran importància” va remarcar.
L’exdiplomàtic eslovè va explicar la importància que van tenir els llaços forjats amb Àustria i altres països de l’Europa Central i de l’Est, alguns d’ells també en camí cap a la independència com les Repúbliques Bàltiques, i fins i tot la Santa Seu. En diverses ocasions Rupel va recordar com constantment els eslovens van ser desencoratjats per actors internacionals en el seu trencament amb Iugoslàvia, i
se’ls recomanava negociar amb Milòsevic un nou encaix.
Amb cert humor va relatar com
un representant del govern italià li va dir “ni en trenta anys Eslovènia mai serà independent”. Rupel també va detallar que malgrat que dins de la vella Iugoslàvia Eslovènia gaudia de certa autonomia, el seu servei exterior estava només compost per unes vint-i-cinc persones, un clar exemple que més enllà dels mitjans disponibles el que és important és com aquests s’utilitzen.
Sobre la
Unió Europea no va expressar un record especialment bo, i va apuntar que els van demanar posposar la independència tres mesos. "La UE sempre funciona així, postposant problemes, però òbviament nosaltres no estàvem per això", va concloure.
Tot i que no va voler donar consells, explicitant que cada país ha de saber cercar la seva pròpia via, ha volgut remarcar que no té cap dubte que “Catalunya esdevindrà un estat independent”.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
