Cada producte compta amb una fitxa informativa on hi consta el territori d’on prové i les seves propietats i atributs nutricionals, així com la seva temporalitat i si compta amb
distintius d’origen i qualitat. Però, quantes marques de qualitat existeixen? Quines semblances i diferències tenen? Sabries reconèixer els segells que les identifiquen quan estàs al teu comerç de confiança?
Per una banda, destaquen les
denominacions d'origen protegides (DOP) i les
indicacions geogràfiques protegides (IGP), dos segells de disseny molt característic –un de vermell i l'altre de blau- regulades a escala europea. Ambdós segells identifiquen els aliments amb la màxima garantia d’origen i qualitat que atorga la UE. També formen part del nostre dia a dia les
denominacions d'origen (DO), aplicades exclusivament en l'àmbit dels vins. A Catalunya en tenim 12.
Potser menys conegudes pel gran públic cal destacar les
especialitats tradicionals garantides (ETG) i la
marca Q de qualitat alimentària. La denominació de
producte singular de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, en aquest cas aplicada només a les comarques barcelonines, distingeix els aliments autòctons i característics de la demarcació. A més, cal tenir en compte que diversos territoris –comarques, demarcacions...- tenen les seves pròpies marques de qualitat.
Denominació d'Origen Protegida (DOP)
La
Denominació d'Origen Protegida (DOP) és una de les marques regulades per la Unió Europea. Té un segell molt característic: de forma rodona i amb els colors vermell i groc. Identifica un producte originari d'un lloc determinat (una regió o excepcionalment un país), la qualitat o característiques del qual es deuen fonamentalment o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents i amb unes fases de producció, transformació i elaboració dutes a terme totalment a la zona geogràfica definida.
Per tal que un producte tingui una DOP és necessari que compleixi un reglament europeu molt estricte. A Catalunya hi ha
12 productes amb DOP, cinc dels quals són olis:
Siurana,
Terra Alta,
Baix Ebre-Montsià,
Empordà i les
Garrigues. També tenen el segell europeu el
fesol de Sant Pau, la
mongeta del ganxet i l'
avellana de Reus; la
mantega i el
formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya; l'
arròs del Delta de l'Ebre així com i la
pera de Lleida.
Indicació Geogràfica Protegida (IGP)
Les
indicacions geogràfiques protegides (IGP) també són una marca regulada per la Unió Europea. El segell és idèntic a les DOP, però canviant el vermell pel blau. Identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les fases de producció, transformació o elaboració es duu a terme a la zona geogràfica definida.
Tal com passa amb les DOP, els productes amb IGP han de complir un estricte reglament europeu. A Catalunya hi ha
dotze productes reconeguts amb aquest distintiu: el
pollastre i capó del Prat així com el
gall del Pendès; la
vedella dels Pirineus catalans i la
llonganissa de Vic; la
poma de Girona i la
clementina de les Terres de l'Ebre; el
calçot de Valls i la
patata de Prades; el
pa de pagès català i el
torró d'Agramunt; així com la
ratafia catalana i el
brandy del Penedès.
Especialitat Tradicional Garantida (ETG)
Un tercer distintiu regulat per la Unió Europea és l'
Especialitat Tradicional Garantida (ETG). És menys conegut pel gran públic, ja que només reconeix dos aliments a Catalunya –i quatre al conjunt de l'Estat-. El logo recorda el de la IGP –manté els colors blau i groc-, però el disseny és més simple.
Es tracta d'una certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant la inscripció al registre comunitari, un producte agroalimentari que té una composició tradicional o que ha estat obtingut a partir de matèries primeres tradicionals o mitjançant un mètode de producció o transformació de tipus tradicional. A diferència de la DOP i la IGP, el règim de qualitat no va vinculat a l'origen, sinó als mètodes de producció i a les receptes d'elaboració.
A Catalunya només compten amb distintiu ETG el
pernil serrà i els
panellets.
Denominació d'Origen (DO)
Les
denominacions d'origen (DO) són segurament el distintiu més conegut pel gran públic. Es tracta d'una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un vi que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d'envelliment establertes prèviament. El consell regulador de cada Denominació d'Origen vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i de cellers adherits, controla la producció i verifica la qualitat de les anyades i del vi.
A Catalunya hi ha
deu DO de vins –i també una específica per al cava, la
DO Cava-. La gran majoria abasten àmbits territorials molt concrets –comarques, subcomarques o regions-:
Alella,
Conca de Barberà,
Costers del Segre,
Empordà,
Montsant,
Penedès,
Pla de Bages,
Tarragona i
Terra Alta. La
DO Catalunya, per la seva banda, abasta tots els municipis catalans productors de vi.
Hi ha una dotzena DO especial: la
Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat. Aquest distintiu reconeix aquells vins que han assolit un alt llindar de qualitat durant un llarg període de temps. La DOQ Priorat és l'única que tenim a Catalunya i una de les dues que hi ha a l'Estat.
Marca Q de qualitat alimentària
La
marca Q de qualitat alimentària (marca Q) és una marca propietat de la Generalitat de Catalunya que s’atorga a productes agroalimentaris que tenen unes característiques diferencials fixades per un reglament específic, que compleixen els requisits dels graus superiors de la normativa vigent en matèria de qualitat agroalimentària i que són certificades per entitats externes.
Els productes amb marca Q no tenen una àrea geogràfica concreta, sinó que s'elaboren al conjunt de Catalunya. Hi ha un total de
12 productes amb aquest distintiu:
vedella,
porc,
xai de ramat o d'engreix,
pollastre,
capó i
conill;
formatge amb marca Q;
peix blau; així com
mel,
bombons,
galetes,
torró de praliné i trufa de xocolata.
Producte singular
Producte singular és un distintiu de la
Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona. Es concedeix a aquells productes que destaquen per unes característiques úniques que els distingeixen de la resta i que estan arrelats a un territori concret on es produeixen o s’elaboren. Les particularitats dels productes singulars poden ser degudes a factors com la tradició, la innovació i la qualitat.
Hi ha un total de
54 productes de les
comarques barcelonines amb aquest segell com els
fesols del Maresme, el
tomàquet mandó de Collserola, la
col del Moianès, la
gamba de Vilanova, el
mató de Montserrat, el
préssec d'Ordal, el
pèsol negre, la
carxofa del Prat i la
castanya de Viladrau, entre altres.
Productes de la terra
A part dels productes amb distintiu d'origen o qualitat, existeixen molts aliments típics i tradicionals que es produeixen o elaboren a Catalunya i que és necessari mantenir i fomentar. L'
inventari de productes de la terra és un recull elaborat per la Generalitat de Catalunya que aglutina, de manera exhaustiva, aquest valuós patrimoni gastronòmic per tal de preservar-lo i revalorar-lo.
Es tracta d’una relació dels productes agroalimentaris típics i tradicionals de les comarques catalanes, independentment que estiguin protegits o no per un distintiu referit a l’origen i la qualitat del producte. Actualment, l'inventari està format per més de 260 productes de la terra de tota mena, tant frescos com elaborats: carns, embotits, formatges, productes de pastisseria, etc.
Deu exemples amb el distintiu productes de la terra: la
salsa romesco, la
patata trumfa de la Vall de Camprodon, la
batata de la Noguera, la
cabra blanca de Rasquera, el
porro del Baix Llobregat, el
musclo del Delta de l'Ebre, la
mongeta de Collsacabra, la
maduixa del Maresme, el
formatge del Montsec i la
figa d'Alguaire. Aquests i la resta –fins arribar als 260- es
poden trobar a la Gastroteca.
per