La
detenció i
alliberament de
Carles Puigdemont a
Sardenya, a finals de setembre, va servir per constatar fins a quin punt l'estratègia de
Pablo Llarena i el
Tribunal Suprem per extradir els exiliats ha fracassat, almenys per ara. L'expresident de la Generalitat, gràcies a la seva posició com a eurodiputat, manté la llibertat de moviment per tota Europa
malgrat la pèrdua de la immunitat parlamentària, però sap que aquesta condició no computa quan es tracta d'
Espanya. El Suprem ja ha fet saber, de manera encara no oficial, que el líder de Junts seria detingut si entrés en territori estatal.
L'episodi a Itàlia va servir a Puigdemont per veure reforçada la seva estratègia de defensa, capitanejada
per l'advocat Gonzalo Boye, i per situar de nou l'exili com a font de
victòries -jurídiques, però també polítiques- en un moment de desorientació de l'independentisme. L'expresident, que va ser número u de la llista de Junts a títol simbòlic, té cada vegada menys protagonisme orgànic al partit i està centrat en la seva tasca com a eurodiputat i al capdavant del
Consell per la República, establert a Bèlgica.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per