No sé si es pot dir que llegir les cartes a un altre és una professió. He conegut gent que es guanyava la vida interpretant el que les cartes deien que els hi diuen sobre certs aspectes del futur de la persona que els consultava. Tenint en compte la vaguetat de la major part de les afirmacions que feien i la capacitat que molts d’ells demostren tenir per llegir, no tant les cartes com la ment de les persones que tenen al davant i obtenir un guany d’aquesta activitat, crec que es pot dir que sí, que la de tarotista deu ser una professió. Però no sé si s’apropa a dir que ser lladre o puta és també una activitat professional, més que a la de les professions a les quals s’assigna un IAE. Per cert, en deu tenir, la de llegir el tarot o mirar dins d’una bola de vidre? Es veurà l’activitat emparada en un genèric “artistes”? Tampoc crec que tingui IAE l’activitat política i, en canvi, moltes vegades fan previsions que no es compleixen observant els desitjos de l’electorat i a canvi d’uns diners pels quals, aquest cop sí, en principi, tributen.
No sé si Pepita Vilallonga pagava impostos, però ha demostrat tenir pocs escrúpols. Almenys això ha afirmat provat l’Audiència provincial de Barcelona quan l’ha condemnada per l’estafa infligida a una dona gran i vulnerable a la qual van convèncer, ella i dos més, de la necessitat de pagar per evitar la mort que prèviament li havien pronosticat que es produiria. Com una mena de bomber piròman, primer la neguitejaren i després li oferiren la solució. El curiós de la sentència, segons el que se’ns diu en els mitjans de comunicació, és que se la condemna per estafa però no per pertinença a banda criminal. Tanmateix, crec que en si mateixa i en qualsevol circumstància és aquesta una activitat, la del vident, que ha de jugar amb la col·laboració de les persones que contracten el servei, però que estructuralment indueix mitjançant l’engany, a desprendre’s de diners a favor de l’inductor. I en això consisteix l’estafa. O totes ho són o aquesta és com la resta, una col·laboració necessària entre enganyat i enganyador.
En canvi, sembla que la sentència no dona per provada la banda criminal de Pepita i els seus col·laboradors. Però no diu al mateix temps que es van posar d’acord per cobrar-li el “servei” de deslliurar-la de la mort? Més aviat em sembla clara la conxorxa que l’estafa, almenys si ha tret diferencial respecta de qualsevol altre cas on la gent consulta vidents o no se’ls aplica la mateixa vara de mesura. Però ja se sap que la justícia fa el que pot i així de vegades pot emetre sentències que no s’entenen, per molt que el rerefons o els motius ens puguin semblar convincents. I això val per la Pepita, com pel Valtònyc.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Montserrat Nebrera, Barcelona, Catalunya |