Mentre Twitter s'esllangueix ara que Elon Musk s’ho ha quedat i s’ha dedicat a acomiadar gent, veurem a través de quina altra xarxa es destil·larà la ràbia i l’insult públic, a banda de la transferència d’informació i de contacte que també ha aportat l’ocellet. La immediatesa de comunicació, irada o assossegada que ens ha fet pensar que tot és instantani i disponible les 24 hores del dia, que ens fa creuar el món sense moure’ns del sofà, i pensar que tot és pot explicar i entendre en pocs caràcters.
Sort en tenim del corredor del Mediterrani que ens fa aterrar, que ens diu que les obres requereixen el seu temps i lògica. Bé ni lògic, ni temps, el corredor del Mediterrani ha esdevingut aquesta setmana un hashtag dels empresaris valencians amb el lema
QueremosCorredor. En una posada en escena un pèl tronada, arnada, més pròpia de quan van començar les obres que no pas del 2022. Tres presidents, els de Catalunya, País Valencià i Múrcia de convidats de pedra a una entrevista a la ministra del ram que diu que tot va molt bé senyora baronesa, i que el 2030 estaran enllestides les obres.
Si fem cas de l’expertesa de Joan Amorós, president de Ferrmed, que va ser a l’acte de Barcelona, i aquest dimarts a Brussel·les presentant el seu informe el que diu que dels 70 mil quilòmetres ferroviaris sobre els quals vol incidir Europa, els que compten són 18 mil que és per on circula el 65% de l’activitat econòmia de la UE. D’aquests hi ha tres hubs crucials, els de la conca del Rhur, el de l’àrea de Milà, i després, el tercer eix amb més circulació i activitat econòmica d’Europa jan hi ha Tarragona-Barcelona.
L'àrea de Barcelona té més activitat que la que generen Madrid i València sumades, però per anar de Madrid a València s’hi pot anar en una hora, i per unir Barcelona amb València en tren se’n necessiten 3. La que hauria de comptar és de fet la suma Barcelona-València, que és la que té pes econòmic a la península, però tots aquests anys s’han perdut esforços amb un traçat que mira d’obviar aquesta força, i s’ha pensat creuar la península, tota ella ja corredor mediterrani, passant per Madrid. N’hi ha per tirar la gorra al foc, i sembla mentida que Brussel·les no toqui el crostó a Espanya per aquesta qüestió, que va estretament lligada a la lluita contra els efectes devastadors de l’emergència climàtica.
Amorós a Brussel·les va reclamar que afegeixin 100 mil milions més, als 300 mil que ja tenen previstos per millorar aquestes xarxes, i a Barcelona va posar de manifest que el que s’està fent ja ha col·lapsat, a banda dels trajectes innecessaris, voler fer passar pel mateix corredor mercaderies i passatges és del tot inoperant, no servirà per fer circular al ritme que toca els milers de contenidors que van cada dia nord enllà. Mentre el Mediterrani ferroviari va a una velocitat que Musk no assumiria, es comença a parlar de l’interès dels EUA per la ruta bàltica. Ves que no sigui ara per aquest altre front també per on perdem el ritme, a més de l’ample, que volem pels nostres trens.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
