Camí sense camí. Alegre concert de 5 moviments d’amor a l’alzina surera
1.1.23 - 23.4.23
Es tracta d’una adaptació de la peça original amb 8 peces, de la instal·lació que va estar exposada pel festival d’Art i Gavarres 2022.“Quan era petita posava l’orella a l’escorça dels arbres. Tap, tap, tap! Serà veritat? Que potser hi ha un cor aquí al darrere? Sempre he buscat sortir del camí. I sempre un arbre m’ha donat el seu abric. No hi ha un lloc en el món en el qual no et trobis amb tu mateix. No hi ha un lloc on anar. No es tracta d’anar lluny o a prop, d’agafar la ruta coneguda o aquella per descobrir. És a dins, és a fora? Abraçar la incertesa i descobrir… Que no hi ha un lloc on anar. Camí sense camí. I sempre trobo un prat on acudir. Quan decidim que anem a abraçar els arbres, en realitat volem dir que anem al bosc perquè els arbres ens abracin. Camí amb els meus batecs, perquè és el camí el que ve cap a mi.”
Idoia Lizeaga, artesana joiera i mestra florista, va estudiar Belles Arts en els seus inicis (Leioa, País Basc) per especialitzar-se en oficis artesanals com l’art floral i la joieria (Barcelona – Sant Sebastià), buscant un llenguatge propi que posés en valor els materials naturals i l’entorn del que procedeixen. Un llenguatge multidisciplinar, en el que la naturalesa i la relació de l’èsser humà amb ella és un tema recurrent, i que desenvolupa en tots els seus projectes personals, tant en les coleccions de joies com en les intervencions en l’espai i les experiències lúdiques que disenya.
Eduard Bigas. Intersection.
28.1.23 - 26.3.23
Exposició de pintures d’Eduard Bigas oberta al públic fins al 26 de març.
Eduard Bigas és un pintor català, nascut l’any 1969, a Palafrugell. Actualment viu i treballa a Berlín.
Ja des dels seus inicis en el món de l’art va mostrar un talent innat pel dibuix i la pintura. Durant la seva l’època de formació a Palafrugell es va relacionar molt amb els pintors ja consolidats de la vila com Josep Martinell, Modest Cuixart, Floreal Radresa, Rodolfo Candelaria i Tano Pisano.
La seva primera exposició individual va tenir lloc l’any 1990, a la Sala d’Art L’Artística de Girona. Després d’exposar regularment a la seva Catalunya natal, comença a viatjar portat per un impuls imparable de conèixer món. Va passar uns mesos a Sydney i Nova York i va tornar d’aquestes residències amb diverses sèries de dibuixos inspirats en aquests viatges. Posteriorment, aquests dibuixos es van mostrar a la seva exposició individual “Carving Metropolis” a la Galerie Kuchling de Berlín l’any 2013.
L’any 2002 va traslladar-se a viure a Londres, on va mostrar la seva obra en exposicions a la Brick Lane Gallery i al Nettie Horn Gallery. Durant els anys a la capital britànica no va perdre mai el contacte amb la seva Catalunya natal i va formar part d’exposicions col·lectives i individuals com a la Fundació Cuixart o la Casa Elizalde de Barcelona.
Actualment, des de fa més de deu anys, Berlín és el centre de la seva vida artística i personal. El seu darrer treball s’ha exposat a Berlín, Düsseldorf, Hamburg, Venècia i Taiwan. Així i tot, continua trobant una gran inspiració en el viatge com es pot comprovar en les sèries de dibuixos realitzades a Tokyo i Taiwan.
Tom Pugh, historiador de l’art i escriptor, ens comenta: “Eduard Bigas treballa amb olis, tinta, pastels, acrílics, ceres i llapis, sovint al mateix temps, en una recerca incansable per renderitzar i revelar fins i tot els racons més profunds de la seva imaginació única. Els seus quadres presenten poques vegades elements figuratius reconeixibles, encara que sovint estan inspirats en la forma humana – la corba d’un braç o d’una espatlla – de vegades oberts i acollidors, de vegades reservats i cautelosos. En canvi, està explorant activament el punt exacte en què l’emoció (o “somni”) difumina el compromís amb la realitat (o “vida”). Bigas no espera ni vol que entenguem la seva obra; espera trobar-nos a un nivell més visceral. Els ingredients característics de l’artista són un control delicat de la llum i el to, un dibuix exquisit, l’atenció al color i la línia, un fort sentit del moviment i la sensació de la forma orgànica. La seva obra ens mostra la tensió entre el que volem i el que tenim, i la nostra por que ni això no ens pertanyi realment.”
