Parèntesis electoral

Permeteu-me que durant el període electoral deixi aquest bloc i escrigui al de campanya. Em podeu trobar a www.jordicartanya.cat

Ens seguim veient

L’ ÈTICA DEL PODER

Com més m’endinso en el món de la política i parlo amb els ciutadans més me n’adono de la necessitat d’establir una gran pedagogia en l’ètica del poder.

Actualment quasi bé tothom dóna per fet que la gent busca el benefici propi i això em preocupa, ja que pot arribar a crear la consciència de que el normal és la corrupció i els interessos propis. De fet ja es comença a consolidar aquest pensament, només cal mirar com les eleccions no castiguen els partits involucrats en temes de finançament il·legal  i els polítics que s’han enriquit abusant del poder .

Els polítics i altres persones que són referents econòmics o d’opinió, tenen una gran visibilitat mediàtica i per tant tenen la capacitat  d’influir en la societat,  aquí hi ha la clau del problema. Quan es difon i es generalitza la idea que el model estàndard és el del bé propi en lloc del bé comú.  I aquesta idea va calant a la societat cada cop més.

Personalment em molesta que posin a tothom al mateix sac, crec que hi ha molta gent que té principis ètics i es mou per millorar la societat i aportar alguna cosa al món on vivim.

Aquest descrèdit també fa que la ciutadania passi de la política i es quedi a casa, un gran error, ja que està a les seves mans canviar els polítics i l’estil de fer política. Molts cops sents a dir que “la política no m’afecta” o “ jo passo de la política”, i tant si afecta la política als ciutadans! Els polítics defineixen el marc social on ens movem els ciutadans i això ens influeix en el dia a dia.

Donat aquest creixent descrèdit estaria bé que  tots els polítics fessin un esforç de plantejar-se com van per la vida i si el que fan ho fan per benefici propi o no. Cal renovar el compromís de servei a la comunitat que va lligat a la política i així fer-la més propera al ciutadà i més participativa.

Cal que els polítics, els líders d’opinió  i els dirigents econòmics facin  un esforç en practicar amb més ètica i transparència la seva feina.

Sentiments a flor de pell

Ahir vam organitzar un acte per homenatjar les persones que durant aquest 80 anys han treballat a Esquerra i han servit a Valls amb el seu esforç i el seu temps.

Durant les darreres dues setmanes, quan estàvem preparant  la documentació, els escrits, les fotografies, la posada en escena... ja tenia el pressentiment que aquest acte no em deixaria indiferent i la realitat ha superat de llarg el que havia pensat.

De fet al remenar fotografies i la història d’aquests homes que tant han fet per Valls, aquells primers alcaldes dels anys 30, les fotografies de Macià a Valls, les dels companys que van mantenir la flama durant el franquisme i les imatges dels ciutadans de Valls il·lusionats acompanyat els regidors que m’han precedit aquests darrers anys, tot això anava generat dins meu un seguit d’emocions que se’m fan difícils d’explicar. Una barreja d’emoció, de responsabilitat de ser hereu de tots aquests patriotes,  d’il·lusió de formar part d’un partit que tant ha fet pel país durant tants anys...

Judit Casaprima parlant del seu avi

Però ahir, tot va ser molt més intens, veure les netes de Victorià Casaprima emocionades a l’escenari agraint aquest homenatge o tota la família del Joan Guasch " Bondeu" a l’escenari dient que se senten hereus políticament del que el seu pare va representar, son sensacions que fan difícil que no se’t humitegin els ulls.

La família de Joan Guasch

Veure aquells cinc alcaldes de l’època de la república i els que van viure la guerra i el franquisme portant Esquerra al cor, et fa veure el bé que estem ara i el fàcil que ho tenim, avui no hem d’anar a la presó, ni ens afrontem a l’exili, ni a la repressió, podem parlar amb català sense por; tenim altres problemes com a país sense estat, però els que ens posem  en política ho tenim francament més fàcil que els nostres predecessors.

Josep M  Pallàs passant-me el testimoni

Més endavant  el parlament del Jordi Castells reflexionant sobre com s’ha de treballar en clau de poble amb voluntat de servei  i la presentació que el Pep Pallàs feu de mi, per tal de passar-me el testimoni, em van anar situant en un vertigen d’emocions que va acabar a l’hora d’adreçar-me als assistents a l’acte.   

Jo situat a l’escenari emmarcat per l’estelada i precedit d’aquests 80 anys d’història, de les persones  que m’han precedit, del sacrifici per la pàtria i el treball per Valls.... comences a parlar amb una sensació a l’estomac difícil d’explicar. 

Moment final de l'acte cantant els segadors

Tots aquests sentiments es quedaran en el meu cor durant molts anys, us asseguro que ha estat un dels dies que se’t queden gravats a la teva història vital.

 

Us deixo alguna foto més de l'acte i també el vídeo " A espatlles de Gegants" dedicat a aquests 80 anys d'Esquerra

Abans de començar l'acte amb els companys de candidatura

La família de Victorià Casaprima

Victorià casaprima al balcó de l'Ajuntament el 1931

Amb els companys de llista aplaudint la intervenció de l'Oriol Junqueras

 

UNA DECISIÓ VALENTA

Avui Joan Puigcercós ha decidit no presentar-se com a president d’Esquerra Republicana al proper congrés.  Ha fet honor a l’eslògan de la campanya al Parlament GENT VALENTA.

És evident que la davallada d’ERC va ser important i avui al Consell Nacional s’ha tancat una etapa que ha donat molts motius perquè aquesta davallada es produís:  les lluites internes. Un cop acabat el passat congrés,  on es va manifestar que dins d’ERC hi ha moltes formes de pensar,  no es va saber tancar bé, recosint el partit entre totes les sensibilitats i formes de pensar per rellançar el partit. Finalment aquest motiu junt amb d’altres van passar factura electoral.

S’ha après dels errors del passat i ara el Joan Puigcercós pren una decisió valenta: liderar el partit fins el congrés  i no presentar-se per garantir el relleu generacional i alhora conduir-lo en aquests moments difícils.  Ha dit que treballarà per aconseguir una candidatura sòlida i unitària de cara al congrés  “perquè s'acabin aquests accents, aquestes famílies i aquests instints” i també ha dit que “diversitat és perfectament compatible amb la cohesió i la solidesa”

Esquerra és l’únic partit assembleari on les decisions es prenen per votació de TOTS els militants, i tots els vots valen el mateix. Aquest fet diferencial i de democràcia interna on es publicita tot el que es fa i es dóna transparència a les decisions dels militants, sembla que topa amb la ciutadania poc amiga del soroll i les discrepàncies. 

Que prima més l’estètica o l’ètica?  Sembla que ens agraden les coses ben embolicades,  polides i que entrin pels ulls sense tenir en compte què hi ha dins del paquet,  més que les caixes de vidre transparent per veure que hi ha a dins.

Espero que algun dia es reconegui l’esforç de democràcia interna que fa que ERC sigui un partit diferent i no un més dels partits, per això és el meu partit. Un partit transparent en les decisions internes, en el seu finançament i en la seva aposta de país.

TOTS JUNTS PODEM FER GRANS COSES