Aquesta és la carta destacada de l'edició d'avui de El Periódico de Catalunya, enviada per un lector, sobre la (greu i inacceptable) impossibilitat de cursar el Màster per a professor de secundària a la UB.
'Per imitar Finlàndia no s’ha d’ignorar el llatí i el grec'
Escric aquesta carta després de llegir a EL PERIÓDICO una notícia que diu que «dos terços dels 2.000 aspirants cursaran el màster de secundària». El text continua informant que el sistema educatiu català acaba de fer un pas endavant «per assemblar-se al de Finlàndia, el mirall de virtuts que se cita de forma recurrent com a paradigma de l’èxit escolar». Explicaré el meu cas: vaig fer la preinscripció per al màster oficial de formació de professorat de secundària, i em van trucar de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat per informar-me que aquesta especialitat no s’impartiria, per decisió de la Universitat de Barcelona (UB), organitzadora del màster. Una responsable de la UB, no obstant, em va assegurar que no sabia res de l’anul·lació.
Quan es va publicar el nombre de places, vaig descobrir que hi havia especialitats que com que no arribaven al nombre mínim exigit (fins llavors només se sabia que hi havia limitació de places, no un mínim) no s’impartiran, entre elles les assignatures de Llatí i Grec. He intentat obtenir una explicació i saber quines solucions podria tenir per cursar el màster, però no he tingut respostes satisfactòries. Educació anuncia coses que després no compleix. I per comparar-se amb Finlàndia, el conseller hauria de saber que els estudis de cultura clàssica allà tenen un gran pes en la societat. No ens comparem, senyors, amb el país que va utilitzar el llatí en la seva presidència de la UE al decidir la traducció i publicació dels seus comunicats oficials en llatí, a part de les altres llengües oficials. Potser ens hauríem de plantejar si aquesta opció és la raó per la qual Finlàndia està molt per sobre de nosaltres i que per això és un mirall de virtuts.
