La resistència poètica de Marcelo Brodsky

Marcelo Brodsky (Buenos Aires, 1954) és un artista que intervé imatges fotogràfiques a les quals aplica color i texts de manera que l’obra final es converteix en una peça híbrida sovint pròxima a la instal·lació. Es dona la circumstància que Brodsky va viure uns anys a Barcelona –del 1976 al 1984– on va arribar exiliat de Buenos Aires fugint de la dictadura militar del seu país. Aquí va estudiar Economia a la Universitat de Barcelona i es va formar com a fotògraf vinculat a l’innovador moviment constituït per joves fotògrafs catalans al voltant del «Centre Internacional de Fotografia Barcelona». 

Un cop retornat al seu país, després de la caiguda de la Dictadura, va fundar una agència fotogràfica, LatinStock, en la qual va treballar més de trenta anys. En aquesta professió va aprofundir en el món de la imatge d’acord amb la següent convicció: «Crec que les noves generacions no paren atenció als missatges que no contenen imatges. El llenguatge visual és fonamental per a tota narració en el món contemporani. Si s’ha d’explicar una història a les generacions més joves, les imatges han de tenir un paper central en la narració».

La gestió al capdavant de l’agència li va permetre establir molts contactes i el va ajudar a investigar i localitzar imatges que li servirien com a base del seu treball artístic, que desenvoluparà amb intensitat sobretot a partir del 2016.

En un dels seus primer treballs, «Buena memoria», va voler retre homenatge a les víctimes de la Dictadura argentina. I ho va fer intervenint sobre una fotografia escolar dels seus companys de curs de 1967, on va sobreescriure un seguit d’anotacions que indicaven algunes conseqüències que el règim militar havia provocat als seus amics, entre els quals diversos desapareguts i assassinats. La foto es va convertir en icònica i, d’alguna manera, va marcar aquest camí de la intervenció sobre imatges fotogràfiques, fossin pròpies o, generalment, d’altres autors.

Aquest és, en essència, el seu treball: investigar determinats fets polítics i socials, sempre lligats als drets humans i a l’acció dels règims dictatorials. No oblidem que el seu germà va ser una de les víctimes del règim argentí i que la seva mare va ser una de les Madres de la plaza de Mayo.

Un cop escollit un tema, Brodsky inicia una tasca de recerca sobre els fets i la localització d’imatges, generalment d’arxius públics o d’agències i fotògrafs locals. Una tasca complexa, sobretot quan es tracta d’administracions públiques que tendeixen a destruir o ocultar aquelles imatges que puguin testimoniar els abusos i violències dels règims dictatorials.

És sobre aquestes fotos que Brodsky inicia el procés d’emfatitzar i ressaltar amb color certes parts o elements que reinterpreten o potencien els missatges inicials de la imatge. Tot pintant la imatge original, Brodsky també hi incorpora elements –texts, figures, pancartes– i afegits que donen molta més informació sobre els fets representats. Gairebé sempre, l’autor completa la seva intervenció amb texts escrits a mà al peu de la imatge, substituint la tradicional cartel·la a peu de foto.

La tècnica que empra té un caràcter netament artesanal, i totes les imatges són originals, pintades a mà, sense utilitzar la tècnica del collage ni afegir cap altre element que no sigui la pintura. Per això, Brodsky fa servir com a base una impressió fotogràfica sobre un paper de cotó, que permet després la correcta fixació de les pintures que minuciosament s’hi sobreposen. Si se’n fan còpies, aquestes són igualment originals, perquè cada una d’elles es fa seguint el mateix procediment manual.

L’impacte visual d’aquest plantejament produeix uns resultats molt efectius i és un exemple francament positiu del que s’ha anomenat «apropiacionisme». Aquest terme es fa servir, massa sovint, amb un caràcter banal i mancat de contingut, però en aquest cas, dona resultats molt interessants en potenciar el contingut i els missatges de la imatge original.

Com es detecta clarament pel contingut de les fotografies presentades a l’exposició, Brodsky és un veritable lluitador en defensa dels drets humans i totes les seves sèries giren entorn d’aquesta temàtica.

La revisió del 1968, un any de referència fonamental on semblava que el món havia de canviar, és el tema central de l’exhibició que Foto Colectania acollirà fins al 28 de maig. Una mostra on Brodsky presenta una veritable instal·lació amb diferents escenaris d’aquell any, com el maig del 68 a França, les protestes contra el franquisme a Espanya o les manifestacions a diferents països europeus i sud-americans.

Tanmateix, també s’hi exposen altres sèries d’imatges com el treball sobre el genocidi que l’Imperi alemany va cometre entre 1904 i 1908 en territori de l’actual Namíbia, contra els pobles indígenes d’aquella regió de l’Àfrica meridional. O el projecte elaborat el 2019, titulat «Àfrica lluitant per la llibertat», creat a partir de fotografies recents d’un fotògraf sud-africà que va cobrir les lluites contra l’apartheid dels anys vuitanta.

Finalment, la mostra de Foto Colectania cedeix un espai a un dels treballs més recents de l’autor:  «L’aturada Nacional», dedicat a l’alçament popular colombià del 2021, i realitzat en col·laboració amb fotògrafs que varen cobrir les revoltes a Bogotà i Cali.

A les vitrines i a la biblioteca annexes a la sala d’exhibicions, es poden veure, també, exemplars dels diferents llibres que ha publicat l’autor; que atorga una gran importància al llibre de fotografia com a suport i element de difusió fotogràfica.

L’obra de Brodsky que es presenta a Foto Colectania té bastant d’instal·lació com a conjunt, però es pot contemplar a diferents nivells. Una primera ullada a les imatges ofereix una visió general força acolorida, més o menys vistosa, però aquesta primera impressió és només superficial.

Amb una mirada més detallada sobre cada imatge, van apareixent les successives capes que hi ha introduït la mà –mai millor dit– de l’artista. Les seves acotacions, els seus rètols, les seves banderes i, fins i tot, els seus personatges afegits, renoven i revitalitzen les imatges primigènies. Com afirma el mateix autor, en la seva opinió: «Les imatges amb text i color adquireixen una nova dimensió, una nova vida».