On són les dones?

Avui 8 de març commemorem un any més el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Podem fer-ho des d’una perspectiva d’autocomplaença, la de les institucions, els partits, les empreses, etc., tot lloant com i quant hem avançat, tot posant en valor l’existència d’un nou marc legal, la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, que comença el seu preàmbul així:

“El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no només ha d'ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: polítics, econòmics, socials i culturals”.

I aquí rau el principal problema, avui, vuit mesos després de l’aprovació de la llei, hem de celebrar el 8 de març afirmant que no s’està exercint de manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida.

Centrant-nos en els polítics, el moviment es demostra caminant, i la igualtat es demostra exercint-la. La nostra sorpresa és que en les primeres passes del nou govern de la Generalitat de Catalunya, més enllà de nomenar una Vicepresidenta i situar l’Institut Català de les Dones a Presidència, no hi ha hagut més aposta política per la igualtat.

Ho vam veure en el primer gest, quan sonava la configuració del govern amb només tres dones. Finalment van ser 5 de 14 membres del govern (un 35%).

El següent pas va ser el nomenament dels 13 secretaris generals del govern, només una dona.

I el darrer pas, el pitjor, els principals nomenaments de l’estructura executiva de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals només homes.

Per què cap dona?

En ple segle XXI, en què les evidències sobre que la presència de dones directives a les institucions i empreses les fan més eficaces i rendibles, i hi ha una necessitat imperiosa -no només legal- d’avançar vers la igualtat, vers la paritat, no s’entén la manca de voluntat de garantir-la, ni tan sols de fomentar-la com diu la llei.

Amb aquests fets podem dir que arribem al 8 de març de 2016 veient com no existeix voluntat política d’avançar en l’aplicació de la LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes pel que fa als nomenaments directius de la Generalitat de Catalunya per tal d’acomplir el principi de presència equilibrada de dones i homes en tota l’escala directiva, ni el principi d’actuació 3.5 de la llei, ni el 5.3 l), ni l’article 18.2,), 25.1 c) i 25. 3, entre d’altres.

Així doncs, ens ve al cap una pregunta: a Catalunya no hi ha dones formades, qualificades i capacitades per exercir d’alts càrrecs del govern de la Generalitat de Catalunya o de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? No n’hi ha en els partits que configuren el govern?

Ens agradaria saber la resposta, perquè com dèiem en una altra ocasió, Catalunya només pot ser un país avançat si posem el talent femení a primera línia. 

El 2015, pla pilot per aplicar la reforma horària al Parlament

Comença el 2015 amb molts reptes per endavant. Un d’ells, aplicar al Parlament el pla pilot per a la reforma horària.

La pregunta és: serà possible? Depèn de nosaltres, hi haurà voluntat? Les respostes que rebo en plantejar aquestes qüestions són: impossible, són costums difícils de canviar, van amb la cultura mediterrània. D’entrada tothom ho dóna per perdut.

Sara Berbel argumenta i demostra que aquí treballem més hores que ningú i estem a la cua en productivitat. Per tant, no ho estem fent bé. Potser ja és hora que ens plantegem fer-ho bé, i canviar a partir d’aquelles coses que podem canviar. I al Parlament en tenim la possibilitat, doncs fem-ho.

Com? La iniciativa per a la reforma horària ens planteja qüestions tan senzilles com que puguem fer la pausa per dinar a partir de la una del migdia, i acabar la jornada de treball a les 6 de la tarda, per poder ser a casa a sopar a partir de les 8 del vespre.

Seria tan senzill com plantejar-nos començar al matí abans, a les 9 per exemple enlloc de les 10, fer pausa a partir de la 1 per dinar, reprendre les sessions a les 2 o 2/4 de 3 i acabar a les 6.

No sembla tan complicat, oi? A la Comissió d'Estudi de la Reforma Horària hem sentit compareixents d’empreses que de forma pactada amb els treballadors ho han aconseguit. I els resultats són espectaculars: en productivitat, en rendiment i satisfacció. Tot són avantatges.

Només es tracta de proposar-nos-ho, canviar alguns costums que ens és possible canviar, per començar a les comissions, passa a passa, i a partir d’aquí fer els canvis en els horaris maratonians dels plens. De vegades no cal parlar més del compte per esgotar els temps pautats al reglament. No és qüestió de fer menys, sinó de fer-ho millor.

Estem molt lluny d’allò que les autoritats sueques creuen, que una jornada laboral més curta ajudarà els treballadors a sentir-se millor física i mentalment, i a rendir més, per això aquest any Suècia estrena la jornada de 30 hores setmanals amb una prova pilot.

Ho tindrem algun dia aquí on els estudis ens diuen que les dones espanyoles són les més estressades de tot Europa?

Si no som capaços de fer-ho al Parlament, i als governs, on hauríem de donar exemple, difícilment ho podrem traslladar a la resta de la societat.

Posem-nos-hi, és a les nostres mans.

Montserrat Capdevila Tatché
(Membre de la Comissiò d'Estudi de la Reforma Horària al Parlament)

El debat sobiranista

Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

• Aquí parlem - Els pros i contres de la declaració sobiranista - 26/01/2013

Cal votar futur per a les persones

Clam multitudinari contra les retallades a Barcelona el 14N

Les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge 25 de novembre són determinants, com totes les eleccions, per al futur de les persones que viuen a Catalunya. Diumenge hem de triar qui volem que governi Catalunya durant els propers quatre anys. Bé, sempre i quan sigui un govern honest i no faci com CiU i Artur Mas que només han governat dos anys, convocant noves eleccions únicament per un interès partidista. Busquen una majoria absoluta per fer el que vulguin. Ens recorda una mica al trampós que, quan veu que no guanya, decideix tornar a començar la partida per veure si ara guanya de veritat.

Diumenge triarem un nou govern. I per molt que ens cantin des de l'independentisme, el proper govern haurà de gestionar Catalunya, la sanitat pública, l'educació, l'atenció social, la lluita contra l'atur, la reactivació econòmica, la lluita contra la pobresa, les infraestructures de país, etc. Diumenge podrem optar entre els qui ens venen un futur de país, d'estat independent, sense que les persones hi comptin per a res, i uns altres que juguen contínuament amb Catalunya, utilitzant-la com a recurs partidista per a Espanya, sense que tampoc hi comptin per a res les persones. Queda l'opció socialista, del PSC, l'alternativa sensata al desgavell d'interessos partidistes disfressats d'interessos nacionals.

Votar al PSC és votar pel futur de les persones. Perquè no podem oblidar que un país no és res sense les persones que hi viuen. El futur d'un país és només el futur de les persones, que puguin aprendre en condicions i en pla d'igualtat, que tinguin una bona salut i una sanitat pública que els allargui la vida i no que la retalli, amb una atenció social que no deixi a ningú exclòs de la societat. El futur d'un país és fer tot el possible perquè l'atur no sigui un drama estès arreu de Catalunya. Artur Mas i CiU, que ara parlen d'un futur de color de rosa per a Catalunya amb la independència, no han pres ni una sola mesura en dos anys per lluitar contra l'atur. Bé, van prometre reduir a la meitat l'atur i el que han assolit és que cada dia a Catalunya hi hagi 250 persones més aturades.

El PSC proposa per als propers quatre anys un govern de les persones i per a les persones, perquè ningú a Catalunya es quedi sense futur. I ho farem retirant injustícies com el copagament de l'euro per recepta o l'increment de llistes d'espera, i comprometent-nos a recuperar la despesa en sanitat i en educació existent abans de l'arribada del govern de CiU. Farem que cap infant es quedi sense la possibilitat de tenir accés als menjadors escolars, i evitarem que cap infant vagi a l'escola sense llibres ni material escolar, per manca de recursos familiars.

Modificarem l'estructura fiscal perquè no pot ser que els qui més tenen i més guanyen no paguin el que els hi pertoca. Recuperarem l'Impost de Successions per a les herències més grans, però també implantarem impostos innovadors com, per exemple, als beneficis de les entitats financeres, per l'abocament de CO2, pels materials més contaminants o, fins i tot, per als aliments que generen obesitat i malalties cardiovasculars. En la mateixa línia, no deixarem a cap persona de Catalunya sense un ingrés mínim garantit. És inadmissible que la pobresa creixi a Catalunya, retornant-nos a situacions com les de 50 anys enrere, sense que els governs de dretes del PP a Espanya i de CiU a Catalunya facin res.

Farem tot el possible per reactivar l'economia i per crear llocs de treball, amb mesures com la bonificació del 50% de les quotes empresarials de la seguretat social per a les noves contractacions, i amb un pla de xoc contra l'atur juvenil. El futur d'un país no passa per tenir més de la meitat dels joves a l'atur. I ajudarem a les empreses a invertir en el seu futur, recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), perquè Catalunya no té futur sense unes empreses sòlides, internacionalitzades i productives.

Diumenge Catalunya es juga el seu futur, entre el partidisme que juga amb els somnis de la gent, i el PSC, que volem i proposem futur per a les empreses, entitats i persones de Catalunya.



Montserrat Capdevila Tatché
Candidata del PSC, n.9 per Barcelona, a les eleccions al Parlament de Catalunya

Aquest article ha estat publicat el 21 de novembre de 2012 al Diari de Sabadell

Interpel·lació al Govern sobre les polítiques en matèria de cohesió social i reactivació econòmica arran dels PGE2012

Fa un any vaig fer una interpel·lació al Ple del Parlament. En aquell moment denunciàvem la inacció del SOC, que estava aturat. Hi havia aleshores 611.269 persones aturades registrades.

Avui, ja en són 638.247 (+26.978 que fa un any). D’aquestes, 267.617 (42,3%) ja no cobren res. Aviat arribaran a ser-ne 300.000 segons l’estudi de la Creu Roja.

I avui interpel·lem el govern per l’extrema preocupació que ens ha generat conèixer que els PGE2012 fan una forta estocada als serveis per a l'ocupació i la reactivació econòmica a Catalunya.

Els recursos que l’Estat hauria de transferir a Catalunya per als serveis que permeten acompanyar aquests 638.247 aturats en el seu procés de reinserció o en la generació d’ocupació han caigut gairebé un 58%. I s’ha eliminat el Fons d'Integració d’Immigrants. La cohesió social està en risc.

Catalunya ha perdut 278 M€ per a l'ocupació i la sortida de la crisi. I no els hem sentit dir res. Només hem sentit el Conseller Mas-Colell reclamar els diners de la DA tercera per a inversions (219M€) ho ha de fer, però és prioritari reclamar els diners per fer polítiques de reactivació per als aturats, per a les persones.

Sense elles no podrem construir la recuperació.

Perquè veiem que a Europa els serveis d’ocupació faciliten principalment dues coses essencials: les rendes de suport i les polítiques actives d’ocupació mentre busquen una nova feina, i aquestes polítiques les fan els governs i els actors socials, mitjançant el diàleg i l’acord social.

Perquè els recursos humans d’un país són cabdals per a la confiança econòmica i per aconseguir  la competitivitat i el valor afegit del seu sistema econòmic.

Perquè la comissió Europea ho acaba de recomanar...

·       Reforçar les polítiques d’ocupació de cada país.

·       Assenyalar uns àmbits de reforma essencials per fer que els mercats laborals siguin més flexibles i integradors.

·       Creació d’un autèntic mercat laboral a la UE per millorar la mobilitat laboral i la connexió de les ofertes de treball amb qui busca feina.

·       Reforçar la coordinació i el seguiment de les polítiques d’ocupació a escala de la UE.

Així, hem constatat que

Els PGE del 2012 són una tragèdia per a la política d’ocupació

El govern del PP castiga Catalunya amb els PGE 2012, que són un cop brutal a les polítiques actives per a l’ocupació, en flagrant contradicció amb el que necessita el sector productiu i la sortida de la crisi, va a l’inrevés del que es fa als diferents països d’Europa.

El govern del PP es carrega el model de l’anomenada Estrategia Espanyola d’Ocupació del 2011 per un model desconegut. I deixen en paper mullat l’Estratègia Catalana i el PDPA Catalunya .... i el paper del SOC.

Per una banda, sembla que de moment mantenen les polítiques passives com al 2011, encara que tot fa pensar que es pressuposten a la baixa, ja que si com ens han anunciat, l’atur continua creixent com ho està fent fins ara, acabarà essent deficitari amb el consegüent impacte en l’augment del dèficit públic, fet que posarà en qüestió el model i pot obrir la porta a debats per una nova configuració que suposi la seva reducció.

Per altra banda, suposen una impressionant reducció de la despesa en  serveis d’acompanyament cap a l’ocupació a les empreses i a les persones, retallen les anomenades polítiques actives. És significativa la reducció del volum de les transferències al 2011 a les CCAA, de 54,7% del recursos disposats el 2011.

S’obliden la participació, el diàleg i l’acord social, i els compromisos de transferència de com a mínim el 75% dels recursos de l’any anterior tal com es va establir en el moment dels traspassos de competències a Catalunya queden en res... Unilateralment el govern del PP ha deixat de respectar l’acord.

També queda en ben poca cosa el PDPA que el conseller i la directora del SOC han presentat arreu.

En definitiva els PGE 2012  allunyen Espanya i Catalunya del model europeu de gestió dels serveis d’ocupació i de la protecció de la desocupació, ho fan sense deixar clar cap a on es va, sense dir quin és el seu model de gestió dels serveis d’ocupació en el futur.

Amb tot això, la Generalitat de Catalunya i el SOC tenen una nova configuració pressupostària després del projecte de PGE 2012.

El Pressupost 2012 de la Generalitat, encara  pendent de consolidar és:

Remuneracions del personal                 51.383.646,23

Despeses corrents de béns i serveis      39.351.199,80

Despesses financeres                                             0,00

Transferències corrents                           336.392.480,13

Inversions reals                                          12.841.340,50

Transferències de capital                                    36.600,00

Variació d’actius financers                           5.030.0000,00

Variació de passiu financers                                       0,00

La despesa máxima transferible dels PGE 2012 és de:   200.025.253,00

És a dir després de conèixer el projecte dels PGE 2012 i les propostes de MEySS a la Conferència Sectorial d’Ocupació s’han de reduir les previsions de transferències a la Generalitat previstes en els seus pressupostos de 2012 en -136.367.727,13

                                                                                

Un 40,5% menys d’ingressos en transferències de les pressupostades.

D’altra banda també hem de tenir en compte que la Generalitat en els seus pressupostos inicials sempre  pressuposta  molt per sota de las transferències reals, en aquest moment també  ens cal considerar  que las transferències efectives en matèria de polítiques actives en el 2011 foren de 471.264.588 euros, és a dir, que efectivament  disminuiran les aportacions de l’Estat  en el 2012 respecte del 2011 en:  -271.239.335,00, un 57.56% menys en les transferències reals.

Mirant l’assignació funcional dels crèdits dels PGE 2012 s’estructuren en tres blocs: serveis  d’acompanyament a l’ocupació (orientació, plans d’ocupació, suport a la discapacitat, etc), Formació Professional, i modernització dels Serveis a l’ocupació.

En concret disposarà per blocs dels següents crèdits:

El primer Bloc de Serveis a l’Ocupació s’assignen 46.725.179 euros, en el 2011 eren 231.841.461 euros, han caigut els ingressos en 186.116.282 euros, uns  menys recursos del  79.93% . Els operadors d’aquets recursos eren principalment la mateixa Generalitat, els Ajuntaments eren els preferents, i les entitats vinculades a l’ajut a l’integració laboral de les persones amb alguna discapacitat.

El segon Bloc de la Formació Professional s’assignen 140.129.4525 euros, en el 2011 eren 217.399.001 euros, uns menys recursos del 35,4%. Destacar que la formació per ocupats disminueix en un 71,71% (son els que la financen amb la seva quota cada mes), en un 48,4% el programa Suma’t (gestionat pels Ajuntaments) i només es manté (només es redueix un 4,05% la formació per desocupats

(en són els operadors les acadèmies o centres col·laboradors).

Finalment la Modernització del SOC, els recursos per la seva transformació, són de 4.349.589 euros, - 6.174.537

El SOC segons les nostre estimacions ja ha disposat ( Boscos, suport a la discapacitat, i plans d’ocupació en suport a l’activitat del SOC) de tots els crèdits transferits  del Bloc d’Ocupació, en concret uns 62.232.415 euros , és adir que en aquesta matèria el SOC te un dèficit de 15.507.236 euros.

En termes de plantilla el SOC te 1.4000 llocs de treball, 150 orientadors, 150 promotors, i 400 en plans d'ocupació. Ara estan en perill de forma immediata  els 300 de plans d'ocupació per a fer tasques del SOC i el juny 150 promotors als qui els acaba el finançament dels seus contractes.

Tot això vol dir que:

·       La reducció de la transferència dels PGE trenca l’equilibri pressupostari  de la Generalitat en el seu pressupost ja aprovat per al 2012, en -136.367.727,13. I en 271.339.335 euros en transferència efectiva i que s’esperava consolidar.

·       El  SOC avui  ja ha disposat per sobre del crèdit disponible en bloc de serveis a l’ocupació, i per tant és veurà sense recursos reals el pla d’atenció personalitzada als desocupats per al 2012 .

·       El dispositiu de gestió del SOC, els seus recursos humans i la seva compra de béns i serveis, que segons pressupost és de  90.734.846,03 passaran de gestionar el 2011 uns  471.264.588 euros a  només 200.025.253 euros, en definitiva, passaran d’una ràtio del 20% el 2011, ja molt alta, a una ràtio insostenible el 2012 del 45%.

·       També una recentralització de les polítiques actives, que ja vam veure amb la Reforma Laboral.

Preguntes

·       Conseller, què pensa fer davant d’aquesta nova agressió del govern del PP a les polítiques d’ocupació i a la cohesió social a Catalunya, que posa en risc la recuperació econòmica? q  deixa descoberta la primera línia de servei als aturats (el coixí que aguanta la cohesió social) amb aquesta reducció 54,8% de transferències de recursos per a Catalunya?

·       Què els dirà als aturats, on han d’anar a buscar feina? Com pensa donar servei als 638.247 aturats? Què els oferirà als 267.617 sense cobertura? I als que tenen més dificultats? sobretot joves sense formació i + grans de 45? Ni PIRMI, ni plans d’ocupació...

·       Com pensa desenvolupar el PDPA? Amb qui?

·       I als CET? Què els pot dir molts d’ells escanyats ja a hores d’ara? I a les entitats del tercer sector, els ajuntaments, tots ells a primera línia i es queden sense cap dispositiu?

Conclusións i propostes:

El SOC necessita una solució d’emergència per evitar el col·lapse, donat que té un increment de demanda de les persones en atur i una molt important davallada de recursos.

I per això cal en primer lloc crear amb urgència una Comissió parlamentària específica amb tres objectius molt clars:

Plantejar propostes concretes  perquè els parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats aconsegueixin per la via d’esmenes a  la Llei de pressupostos de l’Estat per 2012  que la reducció de recursos en el 2012 per polítiques actives no sigui superior al 75% del que van ser transferits en el 2011 tal i com va comprometre’s en el moment de la seva transferència per l’Estat.

·       És debatrà i és proposarà una definició dels objectius prioritaris atendre, en especial la necessitat de donar suport a la creació d’ocupació i als col·lectius amb necessitat de suport actiu en la seva recerca de feina. Així com una reordenació de l’execució dels recursos disponibles a l’efecte de garatir-ne no sols la seva màxima eficàcia sinó també per lo minsos que son la seva màxima eficiència.

·       Es debatrà i és proposarà una agenda per la reorganització i estructuració de la política ocupacional que doni prioritat a la col·laboració entre el sector públic i el sector privat.

·       Reorganització d’acord amb la prioritat política que té l’ocupació fruit de la demanda social. Reorganització també dels seus instruments principals: el Pla d’ocupació de Catalunya i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

·       També cal que el Govern lideri amb la seva acció proactiva  tots els actors socials i els grups parlamentaris en una acció política vers el Gobierno de España i cap a la Unió Europea per evitar que Catalunya no tingui uns serveis ocupacional com hi ha a tot Europa, més importants que mai en un moment en què l’atur ens està colpejant molt per sobre de les mitjanes europees.

Catalunya ha perdut 278 milions per ajudar a l'ocupació i a sortir de la crisi, vostès han de decidir: volen estar al costat del "neolliberalisme del PP o volen defensar les polítiques d'ocupació a Catalunya en la línia de les que es fan a Europa? Es posen de costat dels ajustos abusius sense prioritat social o al costat de les persones, dels catalans i les catalanes?