QUAN LES COSES NO ES FAN BÉ

La consulta al Cros: un mal exemple de participació

Imatge del Pla Director de Participació

En el ple de divendres passat es va valorar, a iniciativa del Grup Socialista, la consulta que es va realitzar el passat mes de desembre al veïnat del Cros per decidir la ubicació dels contenidors de la brossa. Del debat en vam extreure una conclusió: el govern aplica els mecanismes de participació ciutadana de manera arbitrària i sempre en benefici dels seus interessos.

Per què convocar una consulta entre la ciutadania si saps que la perdràs? Aquesta és amb la màxima que actua el govern, i aquest és també el seu error de fons, una consulta no es convoca per guanyar-la o perdre-la, es convoca per donar la veu a la ciutadania i ajudar el govern a prendre millor les decisions. Mentre el govern no entengui això, continuarà utilitzant les consultes en benefici propi, vegem-ho en l'exemple del Cros:

La consulta es va fer entre el divendres 10 i el dissabte 11 de desembre i es tractava de preguntar a la ciutadania on volien que s’ubiquessin els contenidors d'escombraries.

L’origen de la consulta està en què un grup de veïns i veïnes es va queixar de la ubicació decidida unilateralment pel govern municipal. Això vol dir que no estem davant d’una voluntat de millorar el barri sinó que estem davant d'un conflicte.

La primera pregunta que ens hem de fer és si una consulta és el millor mecanisme per a resoldre un conflicte.

Clarament no!

Els mecanismes per a resoldre els conflictes es diuen "mediacions".

En tot cas, la consulta ha estat el mecanisme triat, analitzem doncs com es va fer.

Primer de tot cal saber que la consulta no va ser convocada per ningú, el més correcte és que hagués estat el ple municipal el que la convoqués, o en el seu defecte la junta de govern o l'alcalde, però algú, amb autoritat, havia de dir que es faria una consulta. Doncs no, aquesta consulta es va fer sense que ningú l'autoritzés.
D'altra banda ja és sabut que a Argentona no tenim un Reglament de Participació Ciutadana, un reglament que ens digui, entre d'altres coses, com s'ha de fer una consulta. I no tenim reglament per què la regidora de participació fa més de dos mesos que no convoca el grup de treball que l'està elaborant i on hi participem quasi tots els grups polítics.

En segon lloc, sobre les garanties del procés.

Acte de presentació del Consell de la Vila,

única part aprovada del Reglament de Participació

La consulta ha de tenir un mínim de garanties per a generar confiança en el propi procés, i fer una consulta amb l'urna sense precintar no ajuda gaire, en honor a la veritat cal dir que l'urna estava mig precintada donat que en un del laterals si que hi havia un precinte normatiu, però que a l'altre cantó el precinte era cinta adhesiva...
L'altre qüestió és la composició de la mesa electoral, estava formada exclusivament per a treballadors municipals, cap veí. En qualsevol procés electoral, la tria del membres de la mesa és vital per a garantir la transparència del procés, en aquest sentit, la millor manera de fer-ho és el sorteig entre les mateixes persones que han de participar-hi. Aquí cal fer un parèntesi per què l'egocentrisme de l'Alcalde va voler tergiversar les meves paraules en el ple, dient que els funcionaris municipals són persones d'una gran vàlua professional, cosa que comparteixo plenament, i que jo personalment me'n refio, però això no exclou el debat de fons que és que els membres de la mesa s'han de triar de manera aleatòria entre els propis votants.
Tampoc dona gaires garanties saber que l'urna va quedar durant la nit de divendres a dissabte en el local electoral sense que ningú la custodiés, local que tots sabem qui té les claus i no són precisament els veïns del barri.

Això són exemples, només exemples que demostren que el procés no tenia totes les garanties. En cap cas estic dient que es van fer trampes. Ho dic sobretot per les susceptibilitats que es van aixecar entre els membres del govern en el ple, acostumen a confondre la crítica amb atacs personals, i la meva intenció està molt lluny d'això. El govern ha de saber que el nom no fa la cosa i que el càrrec que ocupen les persones, ja sigui l’alcalde, la regidora de participació o la de cultura no honoren les persones, sinó que són les persones les que han d'honorar els càrrecs.

En tercer lloc, cal valorar també el mateix objecte de la votació.
Els veïns van poder votar entre quatre opcions diferents, una més de les que van informar a la reunió que van convocar per explicar el procediment de la consulta. En aquella reunió el govern va dir que es podria votar entre tres opcions: la inicial del govern, i les diferents propostes que els diferents col·lectius de veïns i veïnes van fer. Però just el divendres anterior a la consulta, recordem que aquella setmana va ser la del pont de la Constitució que va reduir la setmana a només un dia hàbil abans de la consulta, els veïns van saber que s'afegia una quarta opció que el govern es va treure de la màniga, una opció que sintetitzava les anteriors. Amb aquesta operació s'asseguraven tenir un millor resultat que el que haguessin tingut d’haver mantingut la seva opció inicial que de fet només va tenir dos vots.

Per tot plegat, la nostra valoració de la consulta és molt negativa, estem davant d'un procés que no s'havia d'haver fet, en aquest cas la consulta no era el millor mecanisme per resoldre el conflicte, ha estat un procés sense cap mena de garantia, ha estat un procés sense cap emparament jurídic, de fet, podríem dir que la consulta no ha existit i, sobretot, aquest procés ha estat manipulat en benefici del propi govern. Tot això ens porta a no reconèixer el resultat i ens allibera moralment de fer qualsevol proposta alternativa a l'aprovada en aquesta consulta.

No obstant això mantenim la nostra voluntat de continuar participant en la redacció del Reglament de Participació Ciutadana, i continuar col·laborant en la cerca de consensos amb tots els grups municipals, per què entenem que les polítiques de Participació Ciutadana són una bona eina per a l'aprofundiment democràtic d'Argentona.

ARGENTONINS DE PRIMERA I ARGENTONINS DE SEGONA

El veïnat del Cros torna a ser notícia, les pancartes han tornat als balcons del barri, aquest cop per culpa de la brossa.

La decisió del govern de concentrar tots els contenidors, una vintena, a l’avinguda del Mediterrani, carrer principal i porta d’entrada al barri no ha agradat gens als veïns i és normal per què novament se senten menystinguts pel govern municipal.

Si bé és cert que històricament els contenidors situats més a prop del polígon industrial de Cabrera eren utilitzats per a deixar-hi brossa industrial, i per tant eren un problema a resoldre, no és menys cert que darrerament s’ha incrementat l’ús inadequat de la resta de contenidors amb brossa domèstica provinent, sobretot del nucli d’Argentona, de gent que, aprofitant la mala aplicació de la mal anomenada “Taxa Justa”, no només han deixat de reciclar sinó que transporten les seves brosses als llocs on hi ha contenidors, i els més propers són els del Cros. Per tant al Cros estan pagant els plats trencats de les ocurrències del govern.

L’argument principal de la interpel·lació que vam presentar en el darrer ple sobre aquest tema és ben senzill, si tenim un problema de saturació dels contenidors del veïnat del Cros a causa de la mala aplicació de la “Taxa Justa”, eliminem la “Taxa Justa” i s’acabarà el problema de saturació dels contenidors. En canvi posant un pedaç al barri, que és la opció que ha pres el govern, poden amagar el problema, però no el solucionen.

Però el problema del Cros no és tan sols el de la brossa, personalment em dol molt com s’està aplicant el Pla de Barris, o més ben dit, com no s’està aplicant.

Aquest és el govern que ho ha tingut més fàcil per poder fer una política de millora real del barri, una política que permetés superar els dèficits històrics d’aquest racó d’Argentona. Aquest govern és l’únic que ha tingut la oportunitat que ha representat la subvenció de la Generalitat de Catalunya de 800.000 euros del Pla de Barris, dels quals se n’han executat una mínima part (desde 2007!!!). És l’únic que ha tingut la oportunitat de crear l’oficina del Pla de Barris, fruit d’una subvenció paral·lela per facilitar la cohesió social del veïnat, oficina que més que convertir-se en la dinamitzadora del barri i facilitadora de l’apropament de l’administració al veïnat, s’ha convertit, darrerament, en una oficina de control polític i, que lluny de cohesionar ha dividit més el barri, el darrer exemple el tenim aquesta mateixa setmana que han convocat una reunió per parlar de les escombraries i els veïns s’han trobat en un míting en contra de la ronda de Mataró, amb el resultat previsible de l’ emprenyament dels veïns que han vist, un cop més, com s’aprofitaven d’ells. I tampoc aquest govern ha sabut aprofitar la oportunitat que representa la creació de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) al Cros per generar il·lusió entre els veïns i veïnes definint plegats una estratègia de futur que ajudi a superar els dèficits històrics del barri.

En canvi el govern de Tots per Argentona s’ha convertit en el govern del “no sap/no contesta”. El que havia de ser el govern de la participació, ha fet un procés participatiu de ...només tres hores sobre l’ARE del Cros, on els veïns només podien opinar d’una mínima part del projecte. Ha estat el govern de la imposició, ha estat el govern que menys capacitat ha tingut per resoldre problemes, en definitiva, ha estat el govern que ha perpetuat la percepció que els veïns i veïnes del barri del Cros continuen sent argentonins de segona.