Cap a on es dirigeix el món quan ja ha passat
un any de la invasió d'Ucraïna? La matinada d'aquell 24 de febrer del 2022, les tropes de l'exèrcit rus
travessaven la frontera amb Ucraïna i enfilaven el camí cap a Kíiv. Mentre el president de la Federació Russa,
Vladímir Putin, feia una al·locució parlant d'una "operació especial", les seves tropes es trobaven a les portes de la capital ucraïnesa. Tot indicava que el país liderat per
Volodímir Zelenski podia caure al cap de pocs dies. Un any després, l'escenari ha desmentit tots els pronòstics.
La ràpida alineació sense precedents de
l'OTAN i la Unió Europea sota el lideratge dels Estats Units, així com la resposta inesperada del poble ucraïnès, s'han aliat per deixar en evidència les dificultats de Rússia per sotmetre l'envaït. Un any després, tots els interrogants són oberts i els efectes de la invasió es noten en tots els àmbits. Per això, el
Diccionari Collins va elegir el concepte
permacrisi com la paraula del 2022. La permacrisi entesa com un llarg període d'inestabilitat fruit d'esdeveniments catastròfics dibuixa bé l'escenari. Per aclarir totes les conseqüències que s'han viscut, es viuen i es veuran,
Nació ha consultat tres analistes per radiografiar les principals
claus del conflicte. Són
Carme Colomina, investigadora del
Cidob i professora del Col·legi de Bruges, a Bèlgica;
Abel Riu, president del
Catalonia Global Institute; i
Pol Molas, director de la
Societat d'Estudis Militars.
1.- La marxa de la guerra: la incerta ofensiva russa
La situació sobre el camp de batalla dibuixa un panorama de
guerra estancada, amb el risc que el conflicte es cronifiqui, com assenyalen la majoria d'analistes. Molas descriu el moment que travessen els dos exèrcits: "Ucraïna està
acumulant forces per intentar una
contraofensiva de cara a l'estiu que li permeti avançar cap al sud, cap al mar, potser fins a Mariúpol. D'aquí els atacs russos per intentar erosionar l'exèrcit ucraïnès i impedir-li un nou avenç". El director de la Societat d'Estudis militars també es mostra
escèptic sobre la potència d'una possible ofensiva russa: "D'alguna manera ja s'està produint, però sense l'ímpetu esperat".
L'analista assenyala les dificultats de Rússia sobre el terreny: "Moscou ha perdut moltes forces. Un oficial de l'estat major noruec xifra en
180.000 les baixes russes, majoritàriament de l'exèrcit professional, amb molts oficials. Rússia pot reemplaçar efectius amb lleves i reservistes, però necessita formar-los. A més, pateix els efectes de les sancions en la tecnologia militar. Per construir míssils li cal material electrònic, molt del qual prové de fabricació occidental". Molas sí que veu factible que Rússia intensifiqui els atacs amb drons i míssils de creuer, com els que ha rebut de l'Iran, que serveixen per obligar Ucraïna a gastar material antiaeri. En tot cas, pels Estats Units, la
inversió militar feta fins ara li està sortint a compte: ha gastat a Ucraïna l'equivalent el 5% del seu pressupost de defensa i està deixant fora de joc un adversari com Rússia.
2.- Una Europa en transformació
El panorama que ofereix avui la UE és molt diferent al de fa un any. El món ha contemplat esdeveniments fins fa poc inimaginables:
Alemanya ha protagonitzat una inflexió a la política de defensa, apostant per un
rearmament decidit. I això amb un govern tripartit liderat pels socialdemòcrates de l'SPD i amb presència dels Verds.
Suècia i Finlàndia han deixat enrere la seva
neutralitat tradicional
per reclamar l'ingrés immediat a l'OTAN. Colomina assenyala que "Europa s'ha transformat. El dubte és si ha estat una decisió conscient o més aviat reactiva". D'aquesta transformació en dona mostra la recent intervenció de la presidenta de la Comissió Europea,
Ursula von der Leyen, a la Conferència de Seguretat de Berlín, quan va dir que Europa estava dispsoada a "moure muntanyes" per aportar
més munició a Kíiv.
És avui Europa més forta que fa un any? La investigadora del Cidob assegura que està més cohesionada, però que hi ha moltes preguntes sense resposta, com ara quant durarà aquesta cohesió i fins on serà capaç la UE de mantenir l'actual nivell de despesa. Colomina apunta a les contradiccions de fons entre els diversos aliats occidentals, amb un
Emmanuel Macron que reitera la necessitat de contemplar la relació amb Rússia com una constant històrica. "Si la guerra s'allarga, les
contradiccions dins dels aliats es poden explicitar. Ningú vol una guerra llarga, però en aquests moments cap de les parts té incentius per negociar", apunta.
3.- El futur de Rússia
Malgrat les dificultats de les tropes, el Kremlin sembla determinat a aconseguir els objectius que té al cap, encara que se sàpiguen del tot. Abel Riu, especialista en l'espai exsoviètic, acaba de tornar d'Ucraïna i ho té clar: "Rússia està determinada, malgrat que mentre l'ajuda occidental continuï el
95% dels ucraïnesos estan convençuts en la victòria de la seva causa".
Quin futur li espera a Putin? Ningú pot preveure res, però el president rus és capaç encara de
resistir. És ell qui reparteix les cartes de joc des del Kremlin. Com hem vist en el seu darrer discurs sobre l'estat de Rússia, mostra disposició a seguir la guerra i confia en possibles
escletxes en el front occidental. "Només una situació molt més precària de la posició russa el faria trontollar", manté. Per a ell, tot i que no fa pronòstics, el més probable és "més guerra"
4.- Un món bipolar o una reconfiguració de forces?
Amb l'inici del conflicte, es va donar per iniciat el retorn a un nou món bipolar com el que es va viure durant la
Guerra Freda, aquest cop protagonitzat pels EUA i la Xina, aliada a Rússia. Però no tots els observadors hi coincideixen. I en això Colomina i Riu hi estan d'acord. "La guerra ha accelerat l'emergència d'un escenari multipolar, amb potències no supeditades a Rússia o als EUA, com Turquia, Àfrica del Sud, l'Índia o el Brasil", assegura el president del Catalonia Global Institute, que recorda que Washington no ha pogut impedir que l'
Índia compri petroli barat a Moscou o que el
Brasil es negui a enviar armes a Ucraïna.
La investigadora del Cidob destaca l'aparició d'un sud global que es vol autònom dels dos grans poders en pugna: "Estem assistint a una crisi del sistema de relacions internacional. En els debats a l'ONU observem com potències com l'Índia es neguen a alinear-se. El primer ministre Modi compra petroli a Rússia, però alhora condemna la invasió". Colomina assenyala l'Indopacífic com una zona on s'estan teixint noves aliances. Els EUA, Regne Unit, Austràlia, el Japó i Corea del Sud s'han aplegat en una aliança militar, l'
Aukus. L'Índia, que juga totes les cartes, forma part del Diàleg de Seguretat Quadrilateral, conegut com a
QUAD, amb els EUA, Austràlia i el Japó, fòrum informal des del qual Nova Delhi mira de reüll a Pequín. I en un àmbit més global, cal no oblidar els anomenats països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Àfrica del Sud), als quals voldria acostar-se una Aràbia Saudita que vol guanyar també autonomia respecte els EUA.
5.- La transició energètica trontolla
La guerra ha tingut un impacte evident en l'economia i en el combat contra el canvi climàtic. L'efecte sobre la transició energètica ha estat evident. El Cidob
advertia a finals d'any que, a curt termini, el temor a una manca de subministraments va impulsar una major demanda de
carbó, el consum del qual ha augmentat un 0,7% en el primer any de guerra. L'endarreriment en el tancament de centrals d'energia que recorren al carbó i la reobertura de plantes poden qüestionar, assenyala el CIDOB, els propòsits en el terreny climàtic.
6.- La Xina: intensificar la via diplomàtica
Fa mesos que Pequín prepara un
pla de pau davant el conflicte. Coincidint amb el primer aniversari de la guerra, la Xina té la intenció de fer sentir més la seva veu. En una visita a Moscou, el ministre d'Exteriors xinès,
Wang Yi, va presentar a Putin
l'esborrany del pla. Per a Riu, el moviment de Pequín obeeix al fet que no li interessa que Rússia surti excessivament debilitada del conflicte. "No deixa de ser un soci diplomàtic, energètic i en certa mesura també militar i pot jugar un paper més actiu per trobar un acord entre les parts, per gairebé impossible que això pugui semblar ara mateix", insisteix.
7.- Un termòmetre per a la democràcia global
El curs de la guerra i el món que deixarà el conflicte donarà també moltes respostes sobre la salut de la democràcia global. Washington juga a emmarcar la guerra en la dialèctica entre democràcia i autoritarisme. La
visita de Biden a Kíiv i el discurs a Varsòvia tenia reminiscències del de
John Kennedy a Berlín. Una victòria de Rússia erosionaria el prestigi de les institucions democràtiques, qüestionades internament per l'extensió dels moviments de dreta populista. En el cas dels EUA, aquest moviment que acabdilla l'expresident
Donald Trump, no ha baixat els braços i vol competir per recuperar la Casa Blanca. De fet, l'ala extremista dels republicans ja comença a trencar el consens al Congrés nord-americà pel que fa a l'ajuda a Ucraïna. Si les tropes de Kíiv reculessin en el camp de batalla, un factor col·lateral podria ser l'enfortiment de l'
extrema dreta autoritària a molts països occidentals. La partida està oberta.
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor