A la Catalunya de la dècada de 1960 es genera un moviment cultural que vol redreçar el país a partir de la llengua, els llibres i la música. En aquest context neix la llibreria Gaudí, el 1965, impulsada per un grup de socis de Barcelona i de Reus, amb l'objectiu de difondre les edicions, les revistes i els enregistraments de cançó en català.

Al capdavant de la llibreria, la societat hi posa a l'Isidre Fonts Masdeu, activista prou conegut a la comarca i a mig país, per la seva activitat, des de molt jove, en l'organització d'esdeveniments culturals i d'afirmació nacional, entre els que destaquen els Aplecs de la Selva del Camp.

La llibreria, en els primers anys també sala d'art, esdevindrà un establiment de referència quant a la cultura comarcal, de venda de llibres, discos, joguines o revistes, però també punt de trobada de vells i nous militants antifranquistes, sempre vigilada i objecte de registres, que va continuar impulsant iniciatives com la celebració de la festa de Sant Jordi al Mercadal.

Enguany, als seus 91 anys, l'Isidre Fonts ha cedit a l'Arxiu Municipal de Reus un conjunt de documents que fan referència a la creació de la llibreria, però també a la seva activitat personal com a activista a Reus, a la Selva del Camp i en altres poblacions.

Per aquest motiu, el proper dijous 23 de febrer, després de formalitzar la donació, tindrà lloc a les 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus, la conferència de Salvador Palomar, «Llibres, cultura i antifranquisme. Ca l'Isidre, 1965-1975».

Enguany, en el marc de les activitats complementàries generades entorn de l'exposició Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, duta a terme pel Museu de Reus i en la qual l'entitat n'ha aportat els continguts, dins del cicle en què també hi participen Ans Educació i el Centre de Lectura, proposem aquest mes de febrer obrir les portes de l'exposició fotogràfica titulada La festa amagada. El Carnaval durant el franquisme.

A partir d'aquesta exhibició, que mostra retrats de disfresses, balls privats i àpats de Carnaval, entre d'altres, volem aproximar-nos a la celebració d'una festivitat que el franquisme va prohibir ben aviat. El motiu principal de les seves restriccions fou, doncs, que el Carnaval representava l'antítesi dels valors que volia imposar el nou règim. 

La celebració del Carnaval significava transgredir l'ordre establert, jugar amb els rols, ocultar la identitat sota una màscara o fer crítica i sàtira de temes ben diversos. Amb tot, doncs, un relaxament moral absolutament inacceptable pel nacionalcatolicisme. 

Tanmateix, aquest carnaval va sobreviure, però, com ho va fer? Descobrim, en aquesta mostra, la festa amagada. 

Dates de l'exposició

Del 9 de febrer al 10 de març

Horari de visita

De dilluns a divendres de 17 h a 20 h. 

Lloc 

Seu de Carrutxa. Trav. del c/ Nou de St. Josep, 10, baixos. 

Amb la victòria de les tropes franquistes a la guerra de 1936-39, el nou règim va encetar una etapa de «reconstrucció nacional», en un context d'escassetat de recursos, aïllament internacional, penúria econòmica i de subsistència per a la població, alhora que volia mantenir un absolut control de la població, reprimint i castigant als vençuts.

A partir de la seva recerca i experiència en l'àmbit de la història oral, Dolors Marín Silvestre ens proposa, el proper dia 30 de gener, una primera aproximació a la situació de les classes populars en l'àmbit urbà i el paper de les institucions franquistes que, pretesament, volien mostrar la justícia social respecte a la distribució dels productes de primera necessitat i els programes de beneficència per a les famílies. 

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història, experta en moviments socials contemporanis, autora de nombroses publicacions sobre cultura llibertària, la resistència al franquisme, o el paper de les dones en els processos de transformació social al segles XIX i XX.

L'acte tindrà lloc al Museu Salvador Vilaseca de Reus, a les 19 h. Aquesta activitat, organitzada per Carrutxa, s'emmarca dins el cicle d'activitats complementàries a l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme». 

Aquest passat 16 de novembre es va obrir al Museu Salvador Vilaseca de Reus (Raval de Santa Anna, 59) l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme».
L'exposició, que es podrà visitar durant tot l'any 2023 –fins al 15 de gener de 2024–  ens apropa al període del règim franquista que abasta des de l'ocupació de la ciutat de Reus, el 15 de gener de 1939, fins a finals de la dècada de 1950.

Els continguts de l'exposició sorgeixen, en bona part, de la memòria personal, oral i escrita, i dels testimonis dels protagonistes del moment. Una experiència viscuda que es confronta amb els discursos de Franco, que contrasten amb els testimonis orals de persones de Reus i altres poblacions, obtinguts a partir d'entrevistes realitzades entre en els últims mesos o procedents del fons oral del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/ Carrutxa. I també de la memòria personal escrita, a partir del buidat d'autobiografies, publicades o inèdites.

Dins un cicle dedicat a les epidèmies que han afectat l'Hospitalet de l'Infant al llarg de la Història, que organitza el Centre d'Estudis d'aquesta població del Baix Camp, Salvador Palomar parlarà del cólera de 1885, un moment en què es confronten ciència i creences, religió i medicina, quan a mesures per al tractament de la malaltia.

En el marc dels actes de la Fira de Santa Úrsula 2022, Salvador Palomar parlarè de «Els diables vallencs, teatre
de carrer i joc pirotècnic», el dilluns 17 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'acters de l'Institut d'Estudis Vallenc.

El cicle de divulgació de la Unió Anelles de la Flama, entitat organitzadora de l'activitat, fa la seva primera parada a la Fira de Santa Úrsula per parlar d’uns dels seus protagonistes absoluts en els darrers anys: els diables vallencs.

El proper dissabte 12 de novembre, al matí,  Carrutxa organitza una jornada a l'entorn del patrimoni immaterial, presentant algunes de les línies de recerca en què hem anat treballant en els darrers mesos i que volem compartir amb tothom. Amb el títol de «Costums que es perden, costums que neixen» es proposen un seguit de reflexions sobre un patrimoni cultural que es construeix en cada moment.

L'activitat tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) i l'assistència és lliure.

En el marc de la Mostra de Cinema Etnogràfic 2022, es projectarà el dia 6 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al local de l'entitat, el documental

MEMÒRIES D'UNA PANDÈMIA

Es tracta d'un projecte de participació popular impulsat per la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya i la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya amb la voluntat de preservar la memòria col·lectiva i les vivències durant la crisi de la COVID-19. S'hi aborden aspectes vinculats als temps de la pandèmia, els paisatges que ens deixa, l'impacte que ha tingut en diverses activitats econòmiques i sectors professionals, el paper de la ciutadania i el teixit comunitari, o les cures i la interdependència com a pilars de la vida.

Us hi esperem

Diferents col·lecius convoquen la XXV Marxa d'homenatge als Maquis, que tindrà lloc el 8 i 9 d'octubre a les muntanyes de Prades.
Les activitats començaran el dissabte 9 amb una caminada des de l'Albiol a la cova dels Patacons. A la tarda, tindran lloc a Capafonts dues xerrades i a la nit, un concert. El diumenge, els actes es faran a la Riba, amb una ruta a peu, i a Montblanc.

La nostra entitat participarà a l'XI Trobada de Centres d'Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat  que se celebrarà a Riudoms el dissabte 8 d'octubre de 2022.

Aquesta edició porta per títol "Comunicacions i infraestructures: història, evolució i actualitat". Els camins, les carreteres, els accessos, les infraestructures... formen part de la història dels territoris ja que, en molts casos, són variables fonamentals per explicar les dinàmiques, les relacions socials, econòmiques i de veïnatge i també la situació actual. La seva planificació, la seva estructuració, o el seu abandonament són determinants en el desenvolupament territorial.En aquesta trobada ens proposem donar visibilitat a recerques que s'obre aquesta temàtica s'hagin generat els darrers anys i propiciar un debat entorn al moment actual.

L'Institut Municipal Reus Cultura/ Museu de Reus ha impulsat una recerca sobre la vida quotidiana a Reus després de la guerra de 1936-1939. L'objectiu és apropar-se a l'experiència viscuda per la població, des del 15 de gener de 1939 i en les primeres dècades  –anys 1940 i 1950– del franquisme: el nou règim, la repressió, la subsistència diària, la moral i la religió, l'oci, l'ensenyament i la cultura... en l'àmbit de Reus i altres poblacions pròximes.

L'estudi vol acostar-se al coneixement d'aquell període des de l'òptica de la memòria personal. El treball es realitza en col·laboració amb Carrutxa i parteix de testimonis orals aplegats per l'entitat i d'entrevistes realitzades en els anys 2021  i 2022, encara en curs.

La recerca, en curs, és oberta a noves aportacions. En aquest sentit, fem una crida a les persones que per records –també de segona o de tercera generació– vulguin aportar el seu testimoni perquè contactin amb el Museu o amb l'associació Carrutxa. Igualment, aquelles que disposin de memòries escrites i vulguin compartir-les.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa