Defensem Mèxic?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Arxiu - Bandera de Mèxic
Bandera de Mèxic / Arxiu

Indubtablement hi ha notícies que a alguns comunicadors els costa feina difondre. Té dues característiques, la primera és que aporten una mica d'informació educativa sobre: salut -més enllà de publicitat mercadològica- medi ambient, el que passa al planeta -que pot conduir a l'extinció del mateix- reportatges d'enginyeria, els oceans, geografia, història, i sobretot el que és transcendentment positiu. Per descomptat que els espais per felicitar per l'aniversari, sobretot si són els de vida, els més de 50 de tolerància amb alguna parella- i en general tot això impliqui festa i la tan anhelada “fama”

 

Tot i que són molt pocs els que amb interès segueixen la programació dels canals 11, 14, 20, 22, i per als privilegiats que poden pagar cable els que aporten una mica de cultura o aquells que desitgen entendre els processos legislatius al 45 i similars de la SCJ. Amb tot i aquesta variada opció, centraré el meu comentari, en allò que ha mogut les emocions, -sobretot de venjança i revengisme les últimes tres setmanes- dels que equívocament senten que justícia és donar-li un sape a algú que potser ni es coneix- i que assumeixen que en veure'l patir amb tot i la seva millor posició que la nostra tindrem un ritme de vida més productiu i sa. Em refereixo al final de la tragèdia d'una dona universitària que sembla que no ha aconseguit consensuar una majoria d'opinions que justifiquin, perdonin o donin a la conducta per la qual va optar des del 1987 una qualificació aprovatòria.

 

Amb tot i l'edat jubilatòria, el no exercici de la meva llicenciatura en dret i la comprensió de la molèstia de molta gent –els meus veïns són només alguns dels que n'han patit aquests més de 30 anys, alguna resolució no necessàriament justa o aferrada a dret- que s'ha vist afectada per punts de vista esbiaixats sobretot pel pes pecuniari de qui va buscar una sentència adequada en els diversos àmbits en què ha estat, des de la delegació Coyoacán, la reforma agrària, el tribunal administratiu de la ciutat, entre altres, cosa que no necessàriament va passar com les lleis dictaven. A dècades de distància, ¿de debò hi va haver qui va imaginar, que després d'invalidar-li el títol, moltes altres accions de l'avui ministra de l'SCJ, es revertirien?

 

Fins i tot les persones sense una formació profunda de la matèria pot anar a l'institut especialitzat en allò jurídic a la UNAM i trobaran un diplomat senzill per recordar el que ens van ensenyar des de la primària, la secundària i la "prepa" sobre nocions de dret positiu mexicà i tal com li vaig dir des de l'any passat a un amic economista, encara que li demostressin que s'havia piratejat la tesi, no li passaria els anhelats pels venjatius, ja que la cancel·lació de la tesi no està ni ha estat prevista a la legislació universitària. Qui són els que pretenen que aquest tema es converteix en demanda pseudo legista que propiciï desordre a la màxima casa d'estudis? Vostè estimat lector, té a la seva memòria, la identitat dels porros que, des dels vuitanta, han buscat desestabilitzar la UNAM com a camí per a ells conegut? Ara que alguns d'aquests porros estan enquistats en instàncies de govern i partidàries, se'ls complirà el seu anhel de col·locar en aquesta instància acadèmica autònoma els seus pseudo líders?

 

Davant l'explicació –òbvia per als intel·ligents i distorsionada pels mediocres- que la UNAM no fa coses suggerides pels esvalotadors sense importar a quin grup pertanyin els qui pressionen, es reconeix que hi ha dins del segon grup esmentat persones disposades a repetir “després del nen ofegat, es tapa el pou”, afirmació fora de context havent d'entendre que mai una instància constituïda en general per gent pensant, hagués imaginat que algú després de diversos anys a les aules, pogués arribar a la conclusió de comprar una tesi en comptes d'esforçar-se per plantejar un tema que servís d'alguna cosa a companys i col·legues futurs. que bé! doncs algú va posar el dit a la nafra, per així ocupar-se del tema i ni parlar, si no n'hi ha cap altra que la sanció que es prevegi les accions a prendre, en el cas d'abundar la població de pirates en matèria universitària.

 

Mentre aquesta xafarderia continua vigent com si es tractés de justificar les vendettes, a França el reelecte president insisteix en la possibilitat d'estalviar diners de pensionats, sense que països com Nicaragua i altres que han reaccionat en contra de mesures similars, hagin aconseguit impedir que aquest temptador pensament de suposat estalvi, posi en perill les persones treballadores, a les quals el capitalisme extrem exclou de la possibilitat de laborar formalment des dels 51 anys sense importar quina sigui l'experiència acadèmica acumulada en dues dècades de feina. D'on traurà Mèxic governants que entenguin això en lloc d'afirmar cínicament que som competitius a partir dels nostres castigats salaris? Podem aspirar a un govern que faci de les detencions transcendents la constant i no només un esdeveniment aïllat, per quedar bé amb els estranys i capacitar els que no acaben d'entendre quines són les conseqüències en els supòsits de la manipulació mediàtica? De moment, és una bona notícia –no gaire difosa, per cert– que hagi aparegut amb vida una noia de 16 anys aixecada en una estació del Metro, com també ho és, que hagin deixat en llibertat una dona marginada, la qual li va caure una refacció de la seva rentadora de roba, quan esperava el seu torn per entrar a aquest transport massiu que un dia sí i un altre també pateix accidents per manteniment deficient.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors