Turisme

Tossals d'Almatret i el seu Mirador

Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amples aigües de l’Ebre, al límit sud de l’Aiguabarreig -la confluència del Segre, Cinca i Ebre-. Es tracta d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc amb sotabosc de màquies continentals. Atapeïdes pinedes formen una illa de boscos en un entorn caracteritzat pels oposats ambients àrids de màquies i brolles. Aquest espai d’interès natural fou protegit l’any 1992 per la Generalitat de Catalunya a fi de salvaguardar aquestes comunitats forestals tan escadusseres a la depresió de l’Ebre, la fauna i flora de gran importància biogeogràfica que acullen i, particularment, uns paisatges d’extrema bellesa on el verd dels costers abruptes i boscos inaccessibles cau sobre el blaus meandres de l’Ebre camí del Delta.

GR 99 Camí de l'Ebre

Una xarxa de camins de 1.150 Km aproximadament recorrerà l’Ebre des del seu naixement a Fontibre (Cantàbria) fins a l’illa de Buda, a la desembocadura a la costa del sud de Tarragona; Almatret serà el punt final de l’etapa 36 i el punt d’inici de l’etapa 37.

Actualment l’Ebre és un important eix econòmic i de comunicacions en el qual hi conviuen, amb gran harmonia, l’urbà i el rural, l’agrari i l’industrial.

Varies consideracions fonamentals justifiquen l’interès per realitzar aquest camí de l’Ebre:

El projecte és de gran envergadura  per les seves dimensions, amb un plantejament similar en infrastructures i importància al Camí de Santiago, i serà una gran aportació a la xarxa de senders espanyols i europeus. Fonamentalment, el sender de l’Ebre permetrà enllaçar nombrosos senders i estructurar la xarxa senderista de la meitat nord peninsular i del Mediterrani.

Amb la realització d’aquest sender es tracta, en definitiva, de crear una infrastructura apta pel oci, turisme, esport i educació que respongui a un ampli ventall d’objectius esportius, educatius, culturals, turístics, socials, etc.

Aquest camí de l’Ebre GR-99 es durà a terme de la manera més respectuosa possible amb l’entorn, sense grans moviments de terra, amb l’objectiu de recuperar el patrimoni vial tradicional més pròxim al riu. Els treballs consisteixen a restaurar, netejar i senyalitzar tot l’itinerari que uneix camins públics per incorporar-lo a la xarxa europea de senders de gran recorregut.

Els prop de 1.150 quilòmetres de recorregut estaran dividits en 42 etapes (59 trams), amb una longitud aproximada de 19,4 quilòmetres per tram. L’amplada del camí oscil·larà entre els poc més de 4 metres i 1 metre, en els trams en que el sender es torni abrupte. Hi haurà més de 3.000 pals de seguiment i més de 1.000 senyals direccionals. Gairebé un centenar de pannells informatius indicaran les diferents etapes i les senyals horitzontals marcaran la direcció a seguir durant la caminada.

El tram català del camí de l’Ebre tindrà una primera escala a Almatret, l’única població de la província de Lleida que és banyada pel riu Ebre, i arribarà des de Mequinensa; entrarà pel C/ Maials, fins a la Plaça Major, seguirà pel C/ Sant Joan fins a l’antic molí de vent; per continuar per una pista forestal i per altres camins, fins a Flix. Almatret és el punt final de l’Etapa 36 (Mequinensa – Almatret) de 20 Km. i l’inici de l’Etapa 37 (Almatret – Flix) de 21 Km.

Creu de Terme d'Almatret

La Creu de Terme de 1608, d’estil gòtic, va presidir la plaça Major del municipi fins als anys 20 que va caure i va ser dipositada davall del campanar d’Almatret. Durant la Guerra Civil va ser treta, per l’escultor Apel·les Fenosa, per protegir-la dels efectes del conflicte, i es va dipositar al Monestir de Sant Cugat. Tot i així, mai no va tornar al seu lloc. Fa uns anys va ser descoberta davant de l’Església Sant Anna de Barcelona. Des d’Almatret es va reclamar ràpidament i, després d’algunes negociacions, la secretaria general del conseller primer de la Generalitat es va fer càrrec de la restauració i el bisbat de Barcelona va accedir a tornar-la l’abril de 2005.

Per restaurar-la s’han tingut en compte totes les formes originals, fins i tot respectant les parts desgastades abans de treure-la d’Almatret. S’ha restaurat tant la creu pròpiament dita com el capitell, mentre que les escales, la base i la columna que conformen tot el conjunt de la Creu de Terme les han fabricat de nou a partir de fotografies. En total, 6,80 metres d’alçada per 3 d’amplada.

El passat dia 20 de desembre de 2005, a les 12:20 h. del matí la Creu de Terme va tornar a presidir la plaça Major, amb un gran nombre d’expectació del sseus legítims propietaris, els veïns d’Almatret.

L’Ermita de Sant Joan i el seu Mirador

L’Ermita de Sant Joan es troba just al costat del cementiri municipal, a uns 300 metres sortint del poble pel carrer Sant Joan. Aquesta ermita s’ha construït recentment guardant l’estil i les característiques de l’ermita que hi havia fa uns anys i que va ser destruïda. Darrera es troba el mirador on hi ha bancs perquè la gent pugi contemplar de les magnifiques vistes que es poden veure dels pobles propers.

Antiga Presó d'Almatret

L’Antiga Presó del poble es troba al carrer Major, 24. Damunt de la porta s’hi pot veure l’escut de la casa dels Mantcada. El primer marquès d’Aitona fou Francesc de Montcada i de Cardona, que morí el 1594 i que fou enterrat a la Seu Vella de Lleida. Aquest marquesat incloïa la vila d’Almatret, en la qual hi tenien casa, que avui, arranjada, encara es conserva, en la plaça que hi ha al costat de l’antiga presó.

El Pou de la Vila

Sortint del poble, al final del carrer Pou trobem a la dreta un camí que ens porta fins aquest Pou que ja consta a les ordenançes de l’any 1558. La tradició l’atribueix als sarraïns, però podria ser anterior. El pou es fet de pedra al igual que l’ampla escala per baixar fins al nivell de l’aigua, al costat encara es conserven els 11 safareigs fets de pedra que pertanyien a les 11 famílies que van poblar Almatret.

Mirador del Cingle de la Pena

En la carretera que va a Lleida, sortint del poble a 0,4 Km. a l’esquerra, trobem un camí de terra pel qual es recomana d’anar-hi a peu, en bicicleta, o en vehicle tot terreny. A 4,9 Km. arribem al mirador des d’on podem gaudir d’una magnífica vista.

Miradors de Riba-roja i la Presa

Sortint d’Almatret en direcció al camí Faió, a 0,2 Km del poble, trobem a la dreta un camí de terra que ens durà als miradors. Trobem el primer a 2,2 Km. Ens ofereix unes magnífiques vistes de la població de Riba-roja. Des del segon mirador que trobarem a 4,2 Km. podem veure la presa i l’embassament del riu Ebre amb la possiblitat de practicar-hi esports nàutics i pesca (silur, perca, carpa …).

Església Parroquial de Sant Miquel

L’església Parroquial de Sant Miquel és d’estil barroc (segle XVIII) i una de les més notables dins d’aquesta estètica al Segrià i a les Garrigues; la portada és emmarcada per dues columnes de capitells compostos.

La Bassa

És a la valleta que voreja el poble pel Sud. Se l’anomena Bassa d’Amunt per trovar-se uns metres més enlairada en el pendent que la Bassa d’Avall (impressionant receptacle d’aigua construït en pedra, avui desaparegut). Aquestes basses han estat essencials durant segles.

La zona de la bassa actualmente s’han habilitat com a espai recreatiu.
Trobem moltes altres basses sàviament distribuïdes arreu del terme. Cap d’igual, però totes esdevenen un reclam que atreu qualsevol rastre de vida. Resulta molt gratificant fer-hi un volt per descubrir els petits ecosistemes que generen.

Mapa - Guia d'Almatret

Almatret es troba a l’extrem sud del Segrià i s’emplaça a 462 metres d’altitud. La Plaça Major és el seu centre vital on conflueixen la major part dels carrers i un bon punt d’inici de la vostra visita:

Al llarg de l’any s’organitzen diversos actes culturals, esportius i festius entre els quals destaca:

Els Tossals d’Almatret s’emplacen sobre les amplies aigües del riu Ebre, Es tracta d’un espai natural protegit, ja que els seus pronunciats contraforts estan poblats de pinedes de pi blanc amb màquies i brolles continentals, molts escasses a la depressió de l’Ebre. Aquests paratges tenen un marcat contrast de colors entre els verds i marrons dels costers abruptes i els blaus dels meandres de l’Ebre.

Almatret compta amb una àmplia xarxa de camins i senders on es pot practicar el senderisme i el ciclisme en la modalitat de muntanya.

PODEM CONSULTAR EL MAPA – GUIA AL FITXER ADJUNT. A L’ENLLAÇ TROBAREU LES RUTES D’ALMATRET.

Gastronomia

El Segrià sec

Segrià Sec és una associació de Municipis del Segrià, formada pels ajuntaments d’Almatret,  Llardecansels ajuntaments d’AlmatretLlardecansMaialsSarroca de Lleida i Torrebesses. Tots ells són a la comarca del Segrià, però també tenen en comú unes costums, economia i relacions històriques basades en una manera de fer típicament garriguenca.