Qui Som - santlluc.cat

Centre Sant Lluc

Qui som?

Què és Sant Lluc?

És una entitat cultural centenària que promou un ideal d’art compromès amb la societat i el seu entorn a través de la difusió, l’experimentació i l’intercanvi de coneixement, on l’expressió artística del dibuix i les seves variants converteix Sant Lluc en un espai de treball i de recerca.

Actualment té un projecte amb voluntat d’obrir-se al teixit cultural de la ciutat. Totes les activitats que es programen no només estan adreçades i pensades pels socis i sòcies, si no que obra la seva mirada al món, a la ciutadania.

Quin objectiu té com a organització?

Ser un motor artístic i creatiu de la ciutadania oferint eines i espais per potenciar l’acció artística i cultural i esdevenir, així un model de referència a Catalunya.

Sant Lluc és una organització artística amb més de cent anys d’història, 128 anys, on han passat artistes de primer ordre mundial com Antoni Gaudí, Joan Miró, germans Llimona, Enric Sagnier, entre altres. Sant lluc és una associació sense ànim de lucre on es reuneixen tot tipus d’artistes i públics afins a l’art del dibuix. És una entitat privada però amb vocació pública. Disposa d’uns tallers de treball amb vàries disciplines artístiques, d’uns espais per a l’experimentació i de sales d’exposicions. Manté una relació estreta amb centres artístics de grau superior actuant com a complement formatiu de cara al seu alumnat. A Sant Lluc es practica al Model al Natural. S’ofereixen cursos, tallers i exposicions relacionat amb l’art i el dibuix amb gran escreix.

Centre Sant Lluc

Equip

Organigrama

L’organització i organigrama de Sant Lluc està format, com tota associació, per una Junta Directiva de 9 persones amb president inclòs, que decisdeix la linia estratègica i el pla d’acció de l’organització.

Per altra banda, Sant Lluc disposa d’un equip tècnic de diferents professionals que vetllen per la programació, la planificació i organització de Sant Lluc.

Junta Directiva

President: Xano Armenter

Vicepresident: Barbara Marchi

Secretari: Daniela Vilarasau

Tresorer: Jordi Muñoz

Vocals: Pedro Pastor Bodmer, Francisco Javier Armenter Vidal, Joan Francesc Ainaud Escudero, Jose Maria Civit Gomis, Claret Serrahima De Riba.

El nostre equip

Tècnic

Judith Pijuan

Natalia Legarreta

recepcio@santlluc.cat

Rebeca Blanco

programacio@santlluc.cat

Itzíar Sen

planificacio@santlluc.cat

ORÍGENS

El Cercle Artístic de Sant Lluc neix l’any 1893 d’una escissió del Círculo Artístico d’un grup d’artistes – entre ells els germans Joan i Josep Llimona, Alexandre de Riquer, Antoni Utrillo i Dionís Baixeras – que promovien un ideal d’art compromès i seriós, allunyat de certes postures bohèmies de l’època.

Inspirant-se en els prerafaelites anglesos, els “llucs” aspiraven a crear una comunitat d’artistes que entenia l’art com una veritable missió amb una connotació religiosa, raó per la qual es va decidir confiar la guia moral de l’entitat al futur bisbe Josep Torras i Bages. Aquest va donar un marc ideològic al matís catalanista sotmès a la visió compromesa de l’art propi dels fundadors del Cercle Artístic Sant Lluc.

Pocs anys després del seu naixement, l’actuació de l’entitat es caracteritza per una sèrie d’iniciatives dedicades al foment de la cultura catalana. El sentit de servei al país que anima els “llucs” provoca que l’entitat, tot i haver acollit els millors representants de l’art i l’arquitectura modernista – Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Gaspar Homar, Josep Llimona, Eusebi Arnau, els germans Masriera – s’identifiqui també amb el projecte noucentista. Tant el gran ideòleg noucentista Eugeni d’Ors, com els protagonistes de la institucionalització d’aquest projecte, com Josep Pijoan, Francesc d’Assís Galí o Joaquim Folch i Torres figuren entre els socis més actius al començament del nou segle. No hi faltaven tampoc els renovadors dels llenguatge plàstic del noucentisme: Sant Lluc, obert a les engrescadores idees joves i lloc de tertúlia d’artistes i intel·lectuals con Joan Miró, Sebastià Gasch o Joan Prats, va promoure l’any 1918 la trencadora Agrupació Courbet, a més d’acollir membres d’Els Evolucionistes. La participació en els corrents vitals de l’art català continua als anys vint en una altra vessant, l’art religiós, a través dels Amics de l’Art Litúrgic, promoguts pel nou consiliari Manuel Trens amb el suport de Lluís Bonet, Francesc Folguera, Ramon Sunyer, Rafael Solanic, entre d’altres.

Passats els anys grisos de la dictadura de Primo de Rivera, el Sant Lluc dels anys trenta respira nova frescor en l’etapa republicana i presenta exposicions, concerts, espectacles de titelles, fins que, el juliol de 1936, és obligat a tancar portes per les seves orígens confessionals.

LA REPRESA

Després d’un tancament molt llarg i reiterades iniciatives per a la reobertura d’una entitat “perillosa” per la seva matriu catalanista, l’esforç dels “llucs” permet reobrir el Cercle l’any 1951. La primera dècada d’activitat estarà marcada per la recuperació de les sessions d’apunts i de l’antiga biblioteca, juntament amb la promoció d’exposicions d’art religiós que representaran la façana oficial d’una entitat que sabia alhora acollir projectes molt més trencadors. Sota la protecció de Sant Lluc neixen els Amics de Gaudí, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, els Joglars, el Teatre Viu, la Coral Sant Jordi, seccions que van dur a terme una important tasca de resistència cultural catalanista enfront el franquisme.

Als anys seixanta un grup de joves porta, dins i fora del Cercle, la renovació plàstica: és el Cicle d’Art d’Avui, organitzador del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i de les MAN. Els nous llenguatges s’imposen en les exposicions de l’entitat, que paral·lelament recupera les grans figures que havien marcat la seva història.

L’arribada de la democràcia suposa una fase de declivi, de pèrdua d’aquell paper de centre d’acollida d’iniciatives culturals destinades a fer país que fins aleshores havia representat per als artistes i intel·lectuals de formació i idees divergents.

L’ACTUALITAT

És a partir del segle XXI quan Sant Lluc torna amb força al panorama cultural i artístic de la ciutat. Sant Lluc es trasllada al 2009 al Palau Mercader, una nova seu que obra també una nova etapa. L’entitat aposta per la diversificació de les seves activitats amb la incorporació de tallers, amb noves disciplines i nous estudis de treball i propostes expositives. El 2013 l’Ajuntament de Barcelona reconeix aquest treball amb la medalla d’or al mèrit cultural de la ciutat.

Seus:

EL CARRER DEL CALL

El primer estatge de l’entitat, inaugurat l’any 1893, van ser les golfes de la xocolateria Cunill del carrer Call. Ricament decorat amb mobiliari i obres d’art regalades pels socis fundadors, disposava d’una àmplia i lluminosa sala per les sessions d’apunts, però no d’una sala d’exposició, raó per la qual les primeres exposicions col·ectives es celebraran a la Sala Parés.

EL CARRER BOTERS
L’any 1895 el Cercle es trasllada al carrer Boters núm. 6, on, entre animades tertúlies, xocolatades, partits de pilotes i escacs, es crea aquell esperit de germanor i aquella atmosfera fraternal que, des de llavors, va caracteritzar l’entitat. Aqui es celebra l’any 1899 la quarta exposició de socis, en ocasió de la qual Alexandre de Riquer realitzarà el cartell que serví de logo de l’entitat fins avui.

LA CASA MARTÍ
L’any 1903 l’entitat passarà a ocupar la planta baixa de casa Martí, projectada per l’antic soci Puig i Cadafalch i abans seu del conegut café-cerveceria Els 4 Gats. Els “llucs”, que en aquesta etapa aniran consolidant el seu projecte cultural catalanista, promouran en aquesta seu el curs d’Historia de l’Art dels Estudis Universitaris Catalans, dictat per Puig i Cadafalch, i aculliran col·lectius de diferent matriu, des de l’Agrupació Courbet fins als Amics de l’Art Litúrgic. El ple fervor d’iniciatives culturals de l’entitat en l’etapa republicana es estroncat per la Guerra Civil, quan l’entitat es obligada a tancar portes pel seu caràcter confessional.

EL CARRER DEL PI
Després d’un llarg tancament i d’un bieni d’acollida provisional a l’Institut Balmesià, l’any 1953 el Cercle pot inaugurar la nova seu al Palau Castells de Ponç del carrer del Pi n.16, al costat de l’antic estatge del carrer Boters. En aquestes sales, decorades al començament segle XIX per Pau Rigalt, els “llucs” travessaran des de la delicada etapa de resistència antifranquista fins a l’etapa democràtica, acollint un nombre incaulculable d’exposicions i iniciatives i un número sempre creixent de socis i d’estudis dedicats a diferents disciplines.

EL PALAU MERCADER
Arran unes reivindicacions dels proprietaris de l’immoble, l’entitat serà desallotjada i engegarà una campanya per a l’obtenció d’una nova seu, aconseguida finalment per cessió de l’Ajuntament de Barcelona del Palau Mercader, al carrer de Mercaders 42. Des de la seva creació a l’any 1893, el Cercle no s’ha mogut d’aquest petit i entranyable territori barcelona i que és Ciutat Vella.