Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Ressenya de la darrera obra protagonitzada per l'actriu italiana
Consulto el diccionari de la RAE i no trobo el significat del terme melòleg amb què es defineix la funció que ha protagonitzat al teatre Akadèmia l'actriu Serena Vergano durant dues vetllades d'homenatge a la memòria d'Elsa Peretti, fundadora d'aquesta sala. Recorro llavors a Wikipedia, que és el recurs més a mà, i allí trobo que aquest neologisme procedeix de la unió de dues paraules gregues, μέλος, mélos i λόγος, lògos, que signifiquen, respectivament, melodia i paraula. Serveix per anomenar “un subgènere musical i teatral unipersonal protagonitzat per una sola persona que consisteix en el desenvolupament d'un monòleg on els passatges culminants o emotius són subratllats per un acompanyament musical; aquesta música serveix també de transició entre un passatge del monòleg i un altre”. Doncs bé, justament “Il Racconto di Şahmeran” és un melòleg concebut per Francesco Libetta en què músiques seves i de Chopin i enllacen els diferents fragments o episodis d'un conte transmès tradicionalment per via oral i la popularitat dels quals s'estén des de Turquia a Pèrsia, és a dir, pel Pròxim Orient. És una història ingènua, pràcticament un conte infantil, que narra la trobada fortuïta entre un bell adolescent i la reina de les serps entre els quals sorgeix una relació apassionada que intenta aprofitar en benefici propi l'emir amb resultat advers als seus propòsits.
Com els veterans recodaran, Vergano la bellesa del qual el va convertir en muses de l'anomenada Escola de cinema de Barcelona i que va exercir com a actriu durant els anys seixanta i setanta per, allunyada dels focus durant el seu matrimoni amb Bofill, recuperar molt de temps després aquesta condició, havia donat ja bona prova de les seves capacitats en algunes actuacions que hi ha hagut en aquest mateix bonic espai escènic de Villarroel-Buenos Aires. Després de la seva presència amb Lèxic familiar i Mestre Fellini, ha tornat ara amb motiu d'aquestes funcions d'homenatge a Peretti.
Serena Vergano “diu” el text modulant la veu a cada passatge amb oportunitat i fina intuïció, posant l'accent adequat al desenvolupament de l'acció dramàtica, que subratlla alhora Libetta amb el piano. És el vell i etern exercici de contacontes il·lustrat musicalment, però elevat a la màxima exigència interpretativa amb un resultat sorprenent i gratíssim. Segur que a Elsa Peretti li hagués agradat ser-hi present o potser ho va estar molt fefaentment en l'ànim de tots els que assistim a la funció?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"