Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Ressenya del llibre escrit per la professora universitària italiana Elena Bonora
L'estat de l'Església Catòlica al final de l'edat mitjana, quan malgrat tots defectes i corrupteles era la institució central no només en l'àmbit religiós, sinó a la vida tota del continent europeu, exigia una revisió en profunditat que molts reclamaven com a imprescindible. El cas és que el que després s'ha vingut a conèixer com a Reforma va suposar una fallida de la unitat religiosa que va produir a més una miríada d'esglésies locals, sectes i grupuscles, cadascun dels quals es considerava en possessió de la veritat revelada i estava disposat a imposar-la als altres a forca i ganivet. Roma va haver de respondre amb el seu propi moviment reformista que, com a contradicció amb el protestant, ha passat a la història com “La Contrarreforma”. L'ha estudiada en una obra erudita, però alhora clara i senzilla d'entendre la professora universitària italiana Elena Bonora.
Abans de resultar inconciliables, les postures van intentar trobar punts d'acord. I així pensadors fidels a Roma van estar disposats a acceptar el principi de “justificació per la fe”, bàsic en el protestantisme i que, si bé va quedar després marginat a l'Església Catòlica, ha estat recuperat per aquesta en els nostres temps. Però hi va haver molts altres diferèndums, com els de la indulgències, les relíquies o els pelegrinatges. Tot això en el context d'un continent convuls en què els interessos polítics s'entremesclaven arterament amb les qüestions religioses.
A l'Església catòlica també es van donar reformistes i conservadors, fins i tot entre els papes, cosa que va provocar tensions internes que es va intentar encarrilar amb la celebració d'un concili universal, el de Trento, iniciat per Pau III el 1545 i finalitzat, després de diversos anys d'interrupció, el 1563 amb Pius IV. Aquesta magna assemblea va reafirmar la validesa de la tradició com a font subsidiària de la revelació, va rebutjar la traducció de la Bíblia a les llengües vernacles i va imposar l'ensenyament religiós mitjançant el catecisme, va mantenir els set sagraments -els protestants només acceptaven baptisme i eucaristia-, va ordenar l'estructura interna de l'Església evitant l'absentisme i va fomentar la formació dels sacerdots amb la creació de seminaris, entre moltes qüestions. Paral·lelament la Santa Seu va crear dos instruments d'eficàcia indiscutible en el manteniment de la unitat doctrinal: el Sant Ofici de la Inquisició -que ha romàs fins als nostres dies, ara conegut com a Congregació per a la Doctrina de la Fe- i l'Índex de Llibres Prohibits. També va ser un fet destacable l'emergència d'algunes ordres religioses importants, entre elles la Companyia de Jesús, el fundador del qual va incorporar als tres vots tradicionals la cambra d'obediència al papa. Bonora creu no obstant que l'excés de congregacions regulars i de jurisdiccions exemptes va limitar l'autoritat de l'episcopat al segle XVI.
Encara que la pau d'Augsburg de 1555 va acceptar la coexistència de diverses religions sota el principi de “cuius regio, eius religió”, des del punt de vista polític la fallida de la unitat religiosa va tenir serioses repercussions i va generar sagnants enfrontaments. Entre ells, les guerres de religió a França, resoltes amb la conversió d'Enric IV, i el gran conflicte continental de la guerra dels trenta anys que va finalitzar amb la pau de Westfàlia.
En aquest procés caldria consignar dos fets: la condemna a la foguera de Giordano Bruno el 1600 i la de Galileu, obligat a retractar-se, el 1632-1633; i en l'haver de l'Església Catòlica la consecució d'una fèrria unitat interior i la conservació sota la seva disciplina de bona part del territori continental, fet que va permetre la seva expansió a la major part dels territoris que els europeus van colonitzar durant l'Edat Moderna. Avui els principals països catòlics del món són el Brasil, Mèxic i les Filipines.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"