Falsos positius

Miquel Escudero

Miquel

Qui no recorda els falsos positius que es donaven als tests d'antígens per detectar si teníem Covid? Sempre hi ha un marge derror en un primer diagnòstic que indica que tenim una afecció o malaltia. En considerar possible que no la tinguem, de vegades es repeteixen les proves de què disposem, per assegurar-nos que siguin concloents.

 

Fa tot just un any, el diari britànic The Guardian apuntava al Marroc com a possible autor de l'espionatge més de dos-cents mòbils espanyols, entre ells els de Pedro Sánchez i tres dels seus ministres. Es va comprovar que van ser espiats mitjançant un programari Pegasus. D'altra banda, llegeixo que, a instàncies del Tribunal Suprem dels Estats Units, un comitè tècnic independent va examinar a l'Índia 29 telèfons que, segons Citizen Lab, havien estat atacats amb aquest programa espia. Com a resultat d'aquest estudi, l'any passat es va establir que només 5 tenien instal·lats programes maliciosos i es va determinar que no era segur que corresponguessin a Pegasus.

 

Què és Citizen Lab? És un laboratori interdisciplinari -així es presenta- que té la seu a la universitat canadenca de Toronto. Els seus ingressos han tingut un augment de més del 100% en els darrers tres anys. El seu fundador ha presumit públicament que els seus mètodes eren molt precisos i que no podien tenir falsos positius; és apropiat pretendre infal·libilitat, està justificada? Sembla que no.

 

L'abril de l'any passat aquest laboratori va publicar un informe sobre l'ús de Pegasus per infectar els telèfons de més de seixanta polítics, advocats i membres d'organitzacions separatistes catalanes. Des d'aquest entorn se'l va presentar com l'evidència del “cas més gran de ciberespionatge mai certificat” i del “cas més gran d'espionatge a Europa en els últims 50 anys”. Per què serà que els catalans corrents estem acostumats a aquesta manera de presentar-se dels nostres senyors de la terra: sempre víctimes i superestrelles incomparables alhora? Sempre de la mà, victimisme i narcisisme.

 

Sens dubte, els governs i les empreses de programes espia han de retre comptes del que fan i s'ha de comprovar que s'ajusten a la llei. No he llegit l'informe en qüestió, que s'ha anomenat 'Catalangate', però és ben sabut que donava com a única hipòtesi l'espionatge il·legal, sense entrar que hi pogués haver una ordre judicial que ho justifiqués. Les proves del treball de camp a Catalunya van ser coordinades per un activista del separatisme, que va mentir sobre el seu currículum i que no té una formació reconeguda a la criminalística digital; algú, per tant, amb un clar biaix ideològic, cosa que dóna lloc a conflictes d'interessos. Art i part.

 

Aquesta investigació va ser presentada com una manera de deslegitimar les institucions espanyoles, no van acceptar la revisió d'analistes externs i independents ni tampoc van indicar la lògica del mostreig que havien seguit. Han estat opacs i reticents a donar qualsevol referència sobre la cadena de custòdia, tampoc a informar de les precaucions adoptades; les possibles irregularitats involuntàries o intencionades van quedar, per tant, fora dels focus.

 

José Javier Olivas, investigador principal de la UNED en un projecte comparatiu sobre populisme i secessionisme, ha escrit El caso Pegasus , una revisió crítica minuciosa d'aquell informe. Respon a un encàrrec de l'eurodiputat de Cs Jordi Cañas, que li va demanar que fonamentés una opinió veraç i confrontés fets provats amb suposicions.

 

Cal destacar que una denúncia del que fins fa dos anys va presidir el Parlament de Catalunya Torrent i de l'edil de l'Ajuntament de Barcelona Maragall va ser arxivada fa tot just un any, per negar-se tots dos polítics a prestar els seus dispositius infectats per a un examen forense. “Hi ha 27 presumptes víctimes d'atacs –afirma Olivas- sobre les quals Citizen Lab no va poder determinar cap data (o interval de temps) d'infecció (o va decidir no informar-ne). No sembla lògic que cap d'aquests casos 'més difícils' hagi estat sotmès a prova de falsos positius”. Els telèfons d'almenys set de les suposades víctimes han estat sol·licitats davant dels tribunals, i també aquestes es van negar a cedir-los per a la prova pericial. Una actitud que desqualifica la sinceritat de les seves queixes i les deixa en un contenidor de propaganda. Argueixen que els pèrits judicials no són de fiar…

 

No es pot obviar que entre aquests possibles subjectes espiats (amb ordre judicial o sense, tampoc ho sabem) hi ha els organitzadors de Tsunami Democràtic, el qual va causar pèrdues de milions d'euros amb saquejos orquestrats i atacs a les infraestructures de transport. Les seves accions van incloure el llançament d'un artefacte pirotècnic contra un helicòpter dels Mossos d'Esquadra per enderrocar-lo.




Més autors

Opinadors