“Es fa campanya en poesia i es governa en prosa”

Som a la recta final de la campanya electoral que fa mesos que suporta la ciutadania: les enquestes, els debats televisius, les visites als mercats, associacions i una llarga llista que omple l'agenda dels diferents candidats que concorren a les eleccions. Mai aquests candidats han trepitjat tant de carrer, han parlat amb la gent i n'han escoltat les peticions i crítiques sobre allò que realment preocupa. Als polítics no els ha quedat més remei que aguantar, fins i tot amb un somriure als llavis, no és moment de portar-los la contrària als que el 28 dipositaran el seu vot a les urnes, per si de cas. L'excés de bilis que estan suportant al final els passarà factura, però si surten elegits haurà valgut la pena. Ara és el moment dels votants, que tant necessiten els candidats perquè els votin, només és una vegada cada quatre anys, després queden aparcats com a mobles inservibles.

Si es mira alguns dels debats que s'han fet a alguna televisió, és el de sempre, es parla poc dels programes que porta cada partit, però es produeixen molts retrets entre els debatents que es tradueixen en una frase molt curta però significativa: i tu més.

A Barcelona, una plaça molt important, Colau que ho ha fet rematadament malament, als debats parla dels seus èxits - Els habitatges socials que havia promès?-. Unes enquestes donen a un candidat guanyador, i d'altres a un altre. Si no hi ha sorpreses, els resultats seran ajustats, res de majories absolutes, sinó govern de coalició. Això sí, Colau no repetirà com a alcaldessa, per més que culpi els poders fàctics d'anar-hi en contra.

A Madrid, una altra dona, la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso , parla poc del seu programa i sí molt del mal que ho està fent el president Pedro Sánchez. Ha plantejat la campanya en clau nacional, com si fossin unes eleccions generals. Va tan sobrada que la Comunitat de Madrid se li ha quedat petita. Tant se val que el líder nacional del seu partit hagi de fer el paper que li correspon, ella està per sobre de tot, sap que els resultats l'acompanyaran…i en política no hi ha amics.

Les municipals i autonòmiques que se celebren a algunes comunitats seran la prova per al PP i el PSOE. Els primers perquè amb el canvi de Casado per Feijóo tenen l'esperança d'aconseguir governar amb VOX segons els resultats. Ells ho donen per fet. Els socialistes perquè les darreres enquestes no són gaire favorables: els pactes amb Podem, Bildu i ERC resten vots i aquests “socis” li han fet alguna jugada. No han sabut vendre els èxits com a Govern ia més l'oposició l'ha tingut entre els grups “amics”. Els nervis a Ferraz i en algunes seus dels barons estan a flor de pell. A això cal afegir-hi que fins ara -seguirà així- els pesos pesants del PSOE no s'han implicat en la campanya, només Rodríguez Zapatero està participant, que s'està passejant per tot Espanya. El que passa és que Zapatero, el bambi que tots coneixien, s'ha transformat en un tauró que viatja molt per Hispanoamèrica, especialment per Veneçuela, on “assessora” previ pagament al dictador Maduro.

Els socialistes se la juguen en aquests comicis que s'interpreten com el termòmetre del que pot passar al desembre. És clar que fer càlculs a sis mesos és complicat, les coses poden canviar fins a una setmana. Sánchez juga amb la carta de la presidència d'Europa que iniciarà el proper mes de juliol. La té plantejada com una ocasió per treure'n rèdit, no ho farà malament. En això i en alguns cops d'efectes socials que farà en el que queda de legislatura basarà la seva estratègia per consolidar la imatge i recuperar imatge de bon gestor.

Una altra cosa és el que pugui passar amb els resultats electorals d'algunes ciutats i comunitats governades per socialistes, algunes de les quals poden perdre.

El que sí que s'està observant a la campanya és que es parla de tot, però poc de les propostes. Algú llegeix els programes electorals? Molt pocs. El polític nord-americà Mario Cuomo escrivia que “es fa campanya en poesia i es governa en prosa”.