6 de les 7 associacions de jutges i fiscals signaran aquest dimarts 23 de maig amb el Ministeri l' augment salarial de 450 euros al mes que han pactat després de cinc reunions i una amenaça de vaga, mentre els funcionaris de l'Administració de Justícia esperen que el departament dirigit per Pilar Llop els truqui per reprendre les negociacions que es van veure frustrades el 24 d'abril passat i posar fi a l'aturada que mantenen des de fa un mes.
La firma tindrà lloc després que dijous passat totes les associacions (llevat de la majoritària de jutges) acceptessin l'oferta de 46,7 milions d'euros per a millores retributives de la carrera judicial i fiscal. Divendres passat 19, l' Associació Professional de la Magistratura (APM) es va desmarcar oficialment del pacte i va anunciar que no recolzaria l'acord en considerar-lo "insuficient, indigne i inacceptable", però no ha precisat si es planteja o no anar a vaga.
Dijous passat, el portaveu de l'APM, Juan José Carbonero, va assegurar a la premsa que encara estaven en mode negociació. "Jo no descarto res", va dir per després incidir que fins al moment de la firma "hi ha temps d'acostar posicions". L'endemà, però, l'APM va emetre un comunicat per desmarcar-se de l'acord perquè considera que "fereix profundament i durant molt de temps" el règim retributiu de la carrera judicial.
Així doncs, la firma es durà a terme amb sis de les set associacions de jutges i fiscals. L'acord que es rubriqui afectarà tota la carrera fiscal i judicial, inclosos els associats de l'APM. Les associacions signants que van convocar la vaga per al 22 de maig l'han desconvocada després d'accedir a l'oferta del Ministeri. L'APM la va deixar en suspens.
Tot i que sis de les set associacions han accedit a la proposta, només dues (JJpD i la UPF, totes dues de tall progressista) s'han mostrat satisfetes amb l'oferta. Les altres quatre (AJFV, FJI, AF i APIF) han assegurat que "la proposta no és gens satisfactòria", que no satisfà les seves "legítimes reivindicacions econòmiques i que no atén les "necessitats d'inversió en mitjans de Justícia que els ciutadans demanen ".
Serà la primera vegada que se signi un pacte en el marc de la Mesa de Retribucions (formada per les associacions professionals, els ministeris de Justícia i Hisenda, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fiscalia General de l'Estat) que representi un "augment real" perquè, encara que per llei s'hauria de reunir cada cinc anys, fins ara no ho havia fet.
SENSE REPRESENTANTS DEL CGPJ
A més de la de l'APM, hi haurà una altra absència notable a la firma: la del CGPJ. Tot i formar part de la Mesa de Retribucions, fonts de l'òrgan de govern dels jutges indiquen a Europa Press que no hi acudirà cap dels tres vocals que han participat en les negociacions (José Antonio Ballestero, Juan Martínez Moya i Gerardo Martínez).
Algunes veus del CGPJ ho atribueixen a una convocatòria incorrecta per part del departament de Llop, si bé fonts ministerials asseguren que se'ls va convidar degudament, igual que a la Fiscalia General de l'Estat, que sí que ha confirmat la seva assistència.
Des del CGPJ també s'apunta que no ha donat temps que el Ple ratifiqui l'acord, perquè el president interí del Consell, Rafael Mozo, l'ha convocat per dimecres, un dia després, tot i que cinc vocals li van demanar que la reunió tingués lloc dilluns, a la vigília. Tot i això, altres veus subratllen que el CGPJ "no ha de signar res" perquè el seu rol és de simple facilitador entre les associacions i el Ministeri, per la qual cosa resten importància a la seva absència en l'acte d'aquest dimarts 23 .
QUATRE REUNIONS FALLIDES
L'acord s'ha aconseguit després de quatre reunions fallides, ja que les associacions van rebutjar dues vegades anteriors les opcions que l'equip de Pilar Llop va posar sobre la taula. Primer van dir que no a una proposta econòmica de 44 milions d'euros. Després van descartar signar una oferta per 46,7 milions d'euros.
Va ser el 16 de maig quan el Ministeri els va oferir una tercera proposta que, encara que no millorava l'import sí que incloïa una altra sèrie de punts que el 18 de maig van acabar per convèncer sis de les associacions.
L'acord que s'ha assolit inclou una partida de 46,7 milions d'euros que es traduiria en un augment mitjà individual ponderat d'uns 447 euros en 12 pagues. Aquest increment representaria un augment mitjà sobre les retribucions individuals de fins al 7%, que se sumaria a la pujada del 8% aprovada pel Govern per als funcionaris públics.
Segons fonts properes a la negociació, els increments s'abonarien en tres trams: un 40% amb caràcter retroactiu a 1 de gener del 2023; un 40% que es meritarà l'1 de gener del 2024; i un 20% que tindrà efectes econòmics a 1 de juliol del 2024.
LA PROPOSTA DE JUSTÍCIA I FUNCIÓ PÚBLICA
Des del Ministeri van precisar en un comunicat que l'oferiment incloïa, a més de l'increment del complement de destinació per representació, la modificació de les lleis en tramitació per dotar la presidència dels tribunals d'instància i els tribunals superiors de justícia de la fortalesa suficient com per fer front als nous reptes de l'organització”.
Respecte a la carrera fiscal, el Ministeri dirigit per Llop va plantejar "abordar amb més celeritat la tramitació de la conversió de places, el desdoblament de les fiscalies superiors a les comunitats autònomes uniprovincials i la inclusió".
A més, el Govern va proposar que els integrants de la Mesa de Retribucions establissin un "nou marc de relacions, caracteritzat pel diàleg continuat". “A tal fi, es constituiran grups de treball permanents, i la Comissió es convocarà amb caràcter anual.
Així mateix, l'Executiu es va comprometre a incrementar en 100 places l'oferta d'ocupació pública 2023 per a jutges i fiscals, i "un increment equivalent a l'oferta corresponent a l'any 2024", segons va explicar el Ministeri. Tot i això, quatre de les sis associacions que han accedit a signar han subratllat que aquest increment és "insuficient en el marc de 563 places vacants, 293 jutjats de nova creació sol·licitats pel CGPJ i les jubilacions que s'acosten".
EL CONFLICTE AMB ELS FUNCIONARIS
Un cop superat el conflicte del Ministeri amb jutges i fiscals roman latent el dels funcionaris, que mantenen una vaga indefinida d'aturades parcials des del 17 d'abril passat i que aquesta setmana han elevat el to amb una vaga d'aturades totals de 24 hores.
El comitè de vaga (format per CSIF, STAJ, CCOO i UGT) exigeix una millora salarial entre 350 i 430 euros per als 45.000 funcionaris de justícia, cosa que suposaria una injecció d'uns 200 milions d'euros.
El secretari d'Estat, Antonio Tontxu Rodríguez, ha traslladat als funcionaris que el Ministeri s'asseuria a negociar amb ells quan resolgués el conflicte amb jutges i fiscals. Tot i això, fonts properes a la negociació han precisat a Europa Press que és possible que els contactes oficials no tinguin lloc fins després de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, ja que els funcionaris de justícia són un cos que depèn del Ministeri i de les comunitats autònomes amb competències transferides, per la qual cosa s'optaria per esperar que es formessin els nous governs.
Està previst que a les 12 del migdia d'aquest dimarts 23 els funcionaris es manifestin davant del Congrés, ja que no els han autoritzat la concentració davant de la seu nacional del PSOE, al carrer de Ferraz de Madrid. També han anunciat que dijous que ve 25 marxaran fins a la Secretaria de Funció Pública, al centre de la capital.