Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Llibre que recull les memòries de l'actor de Valladolid
Al món de l'espectacle espanyol hi ha autèntiques dinasties familiars amb professionals les imatges dels quals identifiquem com a molt properes i que constitueixen part de la nostra memòria. Emilio Gutiérrez Caba és fill, germà i oncle de professionals de l'espectacle i ell mateix un actor que ha tocat totes tecles, i encara que el seu currículum sembla particularment ric a la petita pantalla i afortunat als escenaris, ha volgut deixar constància concreta de la seva activitat cinematogràfica en les seves “Memorias de cine” (Càtedra), llibre que constitueix un repàs detallat d'aquesta activitat i en les pàgines de la qual revela anècdotes, records i, sobretot, interioritats de com es desenvolupa el rodatge de les pel·lícules. Tot això referit al període comprès entre els anys seixanta, quan va iniciar la seva carrera i el 2022.
Al currículum d'Emilio es comptabilitzen 109 llargmetratges, a més de 23 curts, cosa que li ha permès intervenir en alguns grans èxits del cinema espanyol com “Nou cartes a Berta”, “La caça”, “La Colmena” o “Palmeres a la neu”, encara que també en altres oblidats i en algun cas ni tan sols estrenats. Tot un rècord de títols en què ha hagut de fer de protagonista, però moltes altres vegades de secundari (de fet, els dos Goies que li van concedir va ser precisament per aquest rol) La varietat dels papers a què ha donat vida són expressió fefaent de la seva versatilitat interpretativa. N'hi haurà prou de dir que ha estat capellà, torero i militar, ha hagut de baixar en xarxa d'un navili de l'Armada, llançar un cadàver a una rasa (amb tan mala fortuna que també el va caure al forat), va estar a punt d'ofegar-se, o s'ha caracteritzat de manera tan accentuada que en certa ocasió no va ser capaç de reconèixer-se a si mateix quan va veure una de les pel·lícules en què havia intervingut. Alguns rodatges s'han desenvolupat a llocs recòndits o mal comunicats (també a l'estranger: Suïssa, Uruguai, Colòmbia), en altres ha passat un fred espantós, ha hagut de banyar-se al mar en ple hivern. I, en fi, ha estat al llit amb una Ana Belén despullada, amb Dianik Zurakowka en draps menors (ocasió en què va tenir dissimular una inoportuna però inevitable erecció) o ha hagut de besar Elsa Baeza (amb qui després va viure, al marge de les càmeres, un tòrrid romanç amb divertida peripècia hotelera).
Gutiérrez Caba no cau en cap moment en la temptació de xafardejar sobre els altres ni de contar detalls de la seva vida íntima. Es pot dir que de tots els companys que cita parla bé, en alguns casos extra ordinàriament bé, com per exemple sobre Marisol. El mateix cal dir dels qui en van ser els directors, encara que en alguns casos no eludeix recordar certes fallades o decisions desencerteses. Dedica un record elogiós a l'anomenat “nou cinema espanyol”, desvetlla molts aspectes de les formes de treball al cinema: matinades intempestives, duresa d'alguns rodatges, pel·lícules filmades sense so directe, o amb càmeres que feien un soroll ensordidor, produccions amb pressupostos paupèrrims -com “Vidas pequeñas”, el rodatge del qual va començar el 2004, va continuar el 2007 i es va estrenar el 2011-, maquillatges i caracteritzacions insuportables -com quan li van posar una perruca semblant al pentinat de Stewart Granger-, esperes interminables entre preses successives, de la necessitat, si escau i en algunes ocasions, de combinar rodatges amb actuacions teatrals.
“Memorias de cine” és, doncs, un testimoni de l'experiència professional (i en alguns personal, com el record de les seves germanes Julia a Irene, aquesta prematurament morta) d'Emilio Gutiérrez Caba, però, alhora, un veritable retaule com s'ha fet cinema a Espanya durant més de mig segle.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"