|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Diuen que els actes tenen conseqüències. Els que els realitzen les haurien d'assumir amb la mateixa alegria que els duen a terme. Això implica més les persones que tenen responsabilitats públiques, han de predicar amb l'exemple. La cosa es complica quan pensant que pel fet de tenir responsabilitats - alguns ho criden poder- poden fer el que li vingui de gust, contradient les lleis que ells han jurat, promès respectar i fer complir. Se les salten a la torera, fan el que els dóna la gana i s'amaguen darrere d'una persecució política –quan en realitat no hi té res a veure–, intentant no acceptar les conseqüències dels seus actes. S'hauria d'aplicar el refrany popular que diu: “Al fet pit”.
A Laura Borrás , la ja definitivament expresidenta del Parlament de Catalunya , li han retirat l'escó i conseqüentment les seves aspiracions de continuar sent la presidenta de la segona institució de Catalunya. La decisió ha estat presa per la Mesa del Parlament, formada per ERC, PSC, CUP i Junts per Catalunya. Els tres partits han votat a favor de retirar-li l'escó, mentre que Junts, el partit al qual pertany, com era d'esperar, ha votat en contra. La decisió ha estat presa després que el Tribunal Suprem hagi desestimat la petició de suspendre de manera cautelar la decisió de la Junta Electoral Central (JEC).
Borras ha esgotat les accions al seu abast. Els partits li havien demanat que, en eres de no fer malbé la institució, fes un pas al costat i renunciés, cosa que no ha fet. La Mesa només ha aplicat el compliment de l'ordre de la JEC després de la condemna per prevaricació i falsedat documental. Potser el que esperava Borràs era la rebel·lió de la Mesa, com en temps no tan llunyans. És coneixedora de la posició dels partits, i que el seu cas no és un tema polític ni de persecució. És un tema judicial, per més que ella el vulgui vendre d'una altra manera.
La ja expresidenta continua afirmant a tots els que vulguin sentir-la que se n'han vulnerat els drets i els dels electors. Han falsejat documentació els votants? No. El victimisme és un artifici que ha utilitzat: “Una mentida que es repeteixi mil vegades, no es converteix en veritat”, hauria de saber Borrás, encara que hi hagi gent que se la cregui.
El dia 9 d'aquest mes és la data escollida per nomenar un nou president/a. Hi ha diversos candidats de partits diferents. S'hi posaran d'acord? Aquesta notícia no ve al millor moment, s'estan negociant els pactes municipals, especialment el de l'Ajuntament de Barcelona, on Trias ha aconseguit ser la primera força. No té majoria i ha de negociar amb altres forces polítiques. Aquests dies es parla d'un possible pacte de Trias i REC, encara que no sumen. La postura d'ERC a la Mesa ha obert una crisi institucional perquè la presidència que tenia Junts era fruit d'un acord de govern. La marxa del govern dels de Puigdemont no els obliga a mantenir la presidència del Parlament, ho faran?
Tot i això, Trias necessita ERC i fins i tot del PSC, per ser proclamat alcalde. Aquesta situació ha esdevingut un trencaclosques amb poques dates per encaixar les peces. Les peces són la presidència del Parlament, l?ajuntament de Barcelona, la Diputació i l?AMB, gairebé res.
No cal perdre de vista que Laura Borrás és la presidenta de Junts, que mana molt i ara que ha estat “desposseïda” de la presidència, de l'escó – no del sou, que cobrarà 8.000 euros al mes fins que no es modifiqui la llei - està massa ofuscada contra ERC, i no està disposada a pactar amb “els traïdors” dels republicans als quals no se'ls posarà gens fàcil. Ara bé, es pot donar el cas que Borràs sigui substituïda. Al partit, la presidenta és més una pedra a la sabata que un valor electoral. ¿Deuen haver entès bé els dirigents de Junts ell perquè del triomf de Trias a Barcelona? Si no és així, pitjor per a ells.
