Seychelles, un arxipèlag de somni a l'Oceà Índic

Les facilitats als mitjans de transport ens permeten accedir a llocs remots només unes hores d'avió i han convertit paisatges situats a l'abans llegendari i inaccessible Oceà Índic en punts de destinació turística. Aquest és el cas de Seychelles, un país insular que està allunyat d'Espanya, ja que per arribar-hi no només hem de travessar tot el continent africà, sinó fins i tot cobrir la distància suplementària de 1.600 quilòmetres que la separa de la costa oriental. Es tracta d'un estat format per 115 illes situades a l'Oceà Índic i agrupades en dos grans conjunts: el d'Inner, de formació granítica i al voltant de Mahé, i el d'Outer, d'origen coral·lí, amb els arxipèlags Amirants i Aldabra.

Mahé és la més gran de totes les illes i té orografia accidentada, amb el bec Seychellois a 900 metres sobre el nivell del mar. S'hi troba la capital, Victòria que, amb els seus poc més de 20.000 habitants, és una de les més petites del món. Al seu paisatge destaca la catedral catòlica de la Immaculada Concepció -el seychellès és un poble molt religiós- i alberga discrets edificis administratius, bonics jardins i diversos monuments com una reproducció del Big Ben londinenc, el monument a la diversitat ètnica de l'italià Lorenzo Apiani i l'estàtua de bronze de l'alliberament de Zionm Lib. També són interessants el Museu situat al costat de Correus. La ciutat mostra una intensa vida comercial al voltant dels dos ports ia la zona de Market Street i el mercat limítrof, dominat per l'aroma de les espècies orientals.

Al costat de Victòria, la State House, antiga casa de govern, envoltada de jardins d'estil anglès oberts al públic, el jardí botànic de Mont Fleuri i, davant de la ciutat, la Marina de Sainte Anne, primer parc marí de l'Índic, al voltant del conjunt format per les illes de Cerf, Moyenne i Ronde, amb una increïble varietat de peixos i corals.

El litoral de Mahé està esquitxat per 68 platges de sorra fina i aigua transparent al voltant de les quals s'han anat construint moderns i confortables complexos hotelers, on arriba un turisme de qualitat procedent de tot el món.

La situació de Seychelles molt lleugerament al sud de la línia de l'Equador, el clima calorós a tota època de l'any i una humitat intensa i persistent afavoreixen una flora summament variada, amb espècies desaparegudes d'altres latituds, com el pal llimoner. També sorprèn l'abundància d'aquelles lianes popularitzades a les pel·lícules de la selva, les fulles de les quals actuen com a receptacles d'aigua de pluja, per no parlar del mapo, un arbre les fulles de les quals en descomposició actuen com a eficaç adob natural. Sumeu-vos al que s'ha dit paloroses, takamakas, ceibas i nombrosos arbres fruiters: mànecs, papaies, fruitpans, plataneres, banans, cocoters i pinyes.

Però cap dels arbres esmentats és més representatiu d'aquest país que la palmera del coco de mar (lodoiocea seychelarum ) Només es troba a les illes de Praslin i Curieuse i és el fruit d'una palmera que pot assolir els 40 metres i viure fins a 800 anys. El millor lloc per contemplar-la és al parc nacional de la Vall de Mai, que és a Praslin, segona illa en extensió de l'arxipèlag i que està envoltada d'una barrera coral·lina. El parc no és gaire extens; disposa de camins ben traçats i perfectament senyalitzats, per la qual cosa resulta molt senzill passejar-hi i gaudir de l'extraordinària multiplicitat d'espècies que s'hi troben.

Un altre aspecte curiós de la naturalesa insular són les tortugues gegants, possibles supervivents d'èpoques anteriors a la desaparició dels dinosaures, que tenen el seu habitat a molt poques regions del planeta com les illes Galápagos i en alguns arxipèlags i illes de l'Oceà Índic, com Reunió , Madagascar, Maurici, Rodríguez i La Digue, aquesta última a Seychelles. Aquests quelonis poden fer fins a un metre d'alçada per 1'5 de llarg i pesar prop dels 300 quilos.

A La Digue no hi ha més trànsit rodat que algun quatre per quatre de servei públic i quan el viatger desembarca procedent de Mahé o de Praslin té tres eleccions per recórrer-la: fer-ho a peu, cosa que no és cap bogeria perquè la seva superfície és de 5 quilòmetres d'amplada per 3 de llarg; amb bicicleta; o, si opta pel transport sendentari, en uns vistosos carros llençats per bous. La Digue fa olor de mar i vainilla perquè aquí es cultivava aquesta orquídia enfiladissa els fruits de la qual, en forma de beina una mica més petita que la del garrofer, acomiada una intensa aroma. Però el més interessant de l'illa és, a banda del fort de Saint Cloud, que data dels temps de Napoleó, i d'una bella església colonial del segle XIX, el vell cementiri insular, amb làpides de fa dos-cents anys, que recorden quan la illa estava encara sota sobirania gal·la i per tant moltes d'elles amb noms francesos i d'oriünds del Reunió.

La Digue està formada per grans blocs de granit negre, que rendeixen sobre la sorra de la platja i sobre les quals l'acció del mar ha esculpit figures capritxoses en forma d'arc, quilles de vaixell o personatges llegendaris.

La vida a Seychelles és plàcida, potser perquè els visitants arriben, passegen, gaudeixen de la natura i no destorben l'existència de la població autòctona que manté un ritme pausat, determinat pel sol, la pluja i les velles tradicions.