Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
La californiana, descendent de japonesos, és professora d'escriptura creativa a part d'escriptora
“Jo sempre me'n penedeixo del que he escrit” ens va dir l'autora californiana Katie Kitamura amb motiu de la seva presentació a Barcelona d'”Intimidades” (Sexe pis), novel·la amb què The New York Times la va classificar com un dels millors cinc llibres de ficció del 2021.
Llibre de ficció, sí, però molt vinculat amb la realitat del món en què vivim. De sobte, perquè la peripècia personal de la protagonista, una jove intèrpret i traductora que es trasllada a viure a l'Haia per prestar els seus serveis al Tribunal Penal Internacional, exemplifica la situació en què es poden sentir immersos molts coetanis seus, obligats per circumstàncies de caràcter laboral a desplaçar-se d'un lloc a l'altre, a canviar fins i tot de continent per tal de poder desenvolupar una ocupació d'acord amb la formació. Aquest fet comporta un cert desarrelament, que tindrà conseqüències a la vida de cadascú, per la consegüent integració amb una societat diferent i, en fi, pel reflex que això suposa en les seves relacions personals i sentimentals. Tal com passa a la protagonista d'Intimidades, reflex potser d'algunes vivències de la pròpia autora que, tot i ser nord-americana, va viure durant la seva etapa formativa les influències dels seus orígens familiars nipons.
D'altra banda, hi ha un eix narratiu molt vinculat a l'actualitat quin és el de l'actuació del Tribunal Penal Internacional que Kitamura situa en el procés d'un sanguinari excap d'Estat d'un innominat país africà –podria ser qualsevol dels nombrosos casos que s'han produït i de com afronta el seu empresonament i la presència davant dels jutges, quines són les argúcies dels defensors i com una executòria genocida pot quedar impune per discutibles criteris garantistes. L'autora subsumeix la protagonista de la novel·la al relat dels crims que algun dels testimonis del fiscal ha de declarar i de la dificultat psicològica que suposa per a ella traduir amb obligada neutralitat uns fets criminals quan en fer-ho ha d'explicar-ho com si fos ella mateixa l'executora d'aquests delictes. I tot això després d'haver hagut d'actuar en entrevistes prèvies amb el mateix processat i de tenir-hi un contacte directe i personal.
Novel·la per fi, hi ha a més una història d'amor entre la traductora i l'Aadrian, acabat de separar de la seva dona amb qui té pendent acordar l'oportú divorci, però la presència del qual va ser domicili familiar continua sent present, des dels marcs amb fotografia a tota mena de detalls menors, circumstància que dificulta la consolidació de la nova relació.
Katie Kitamura va afegir que Intimidades , que està escrita en primera persona, tracta també de marcar algunes pautes com la persistència del que va denominar “micromachismes”, és a dir actituds implícites, de vegades inadvertides, ocasionalment irrellevants, però que contemplades en conjunt reflecteixen la persistència d'un masclisme si no insuperable, sí difícil d'eradicar; de la mateixa manera que existeix l'agencialitat, cosa que detecta a les classes d'escriptura i que passa quan la persona no és propietària de les seves pròpies accions. Conceptes del llenguatge que segons Kitamura van tenir molt a veure al punt de partida d'aquesta novel·la.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"