Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Ressenya de l'estrena teatral que s'ha presentat al Centre de les Arts Escèniques de la Fundació Joan Brossa
Una de les peculiaritats de la vida laboral del nostre temps és el de la precarietat a què està sotmès nombrosos col·lectius de treballadors. Precarietat que es manifesta no només en la temporalitat de moltes feines, sinó fins i tot en el tipus de vinculació del treballador amb l'empresa. Un exemple paradigmàtic és el dels anomenats “riders”, barbarisme que podríem traduir canònicament en espanyol per “repartidors” i que són aquells joves que distribueixen béns desplaçant-se per la ciutat i en general en una bicicleta. Una situació inestable de parva retribució que s'accepta perquè no hi ha oportunitat d'aconseguir una feina millor i això malgrat que alguns dels que l'exerceixen han rebut una formació que els capacitaria per a feines de categoria molt superior.
Establert aquest punt de partida i traduït en llenguatge teatral, aquest tema podria ser tractat segons qualsevol dels gèneres habituals i el dramàtic potser semblaria el més adequat. Però de vegades la denúncia d'una situació pot resultar molt més efectiva si s'opta per expressar-la des de la farsa i aquesta és l'alternativa escollida per Gabi Jiménez a La revolució de les 4 ideas, obra que es presenta a la sala de teatre de Centre de les Arts Escèniques de la Fundació Joan Brossa. L'autor diu que “és una farsa caricaturesca que, a través de l'humor grotesc i la sàtira, pretén exercir de mirall d'una societat classista estructurada sota una jerarquia piramidal. A través dels nostres tres protagonistes riders i la seva realitat actual apel·lem a la desigualtat del sistema de classes, a la manipulació mediàtica que blanqueja en la tirania, en els discursos populistes i demagògics dels nostres líders actuals i en la manca de protocol i fermesa a la hora de fer una revolució que realment canviï les coses”.
La dramatúrgia, sota la direcció de Montserrat Bonet, s'ha materialitzat en un muntatge de ritme sincopat on els tres intèrprets, Abel Reyes Alabart, Marc Tarrida Aribau, Francesc Marginet Sensadam, s'han de desplaçar ininterrompudament per l'espai escènic, moure's, canviar de posició i col·locar-se al costat de, per sobre de l'interior de quatre cubs polivalents que formen l'estructura d'una ambientació escenogràfica senzilla però expressiva. Tot plegat amb un moviment escènic que ha governat amb perícia Esther Sabaté. Aquest ritme obliga els actors a un treball esforçat i fins i tot a una dicció del text precipitada, però no per això menys intel·ligible, cosa que fa que la seva tasca interpretativa sigui molt meritòria. Com que el text va acompanyat de músiques i algunes cançons, podríem dir que es tracta en alguna mesura d'una farsa musical, cosa que contribueix a fer l'espectacle més entretingut, sense que això suposi cap minva en la seva capacitat denúncia, que és calara, terminant i molt evident.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"