Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Tot i que els ministres sí que han arribat a un acord sobre el text de la directiva de protecció del consumidor i preus durant una crisi energètica, no ho han aconseguit sobre el reglament de mecanismes de capacitat dels contractes per diferència
Els ministres d'Energia de la Unió Europea han fracassat aquest dilluns a Luxemburg en intentar arribar un acord perquè la reforma del mercat elèctric incentivi els contractes a llarg termini amb generadors d'energies renovables i nuclears després que Alemanya i Luxemburg rebutgessin obrir la finançament de contractes per diferència a les plantes nuclears ja existents per considerar que beneficia en excés França.
Tot i que els ministres sí que han arribat a un acord sobre el text de la directiva de protecció del consumidor i preus durant una crisi energètica, no ho han aconseguit sobre el reglament de mecanismes de capacitat dels contractes per diferència, el principal pilar de la proposta de Brussel·les per revisar el disseny del mercat elèctric de la UE.
"Podria haver-hi una manera d'impulsar una majoria, però a mi m'interessa comptar amb el nombre més gran possible de països i això redunda en interès de tota la Unió Europea" , ha afirmat la ministra d'Energia de Suècia --país que ostenta la presidència del Consell--, Ebba Busch, per la qual cosa la responsabilitat de conduir les negociacions darrere d'un futur acord recaurà sobre la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, durant la presidència espanyola.
Fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica han assenyalat que la reforma del mercat elèctric és una "prioritat" tant per a la presidència espanyola com per a Ribera , que no descarta convocar un Consell extraordinari d'Energia al juliol, prenent com a exemple la presidència txeca amb el límit al gas, el lema del qual --que va ser finalment estampat en dessuadores per als ministres-- va ser: "Convocarem tants consells com calgui".
Així, el disseny del mercat elèctric s'aprovarà més endavant --encara sense data concreta-- a nivell d'ambaixadors com a mandat de negociació amb vista als diàlegs informals entre negociadors del Consell, la Comissió i el Parlament, segons han confirmat fonts diplomàtiques.
Per tant, continuarà el debat sobre la base de la proposta que la Comissió Europea va presentar el 14 de març passat, una regulació destinada a fomentar les renovables i protegir els consumidors que exigeix l'ús de contractes per diferència per a noves inversions en renovables i nuclears que requereixin finançament públic.
Aquestes inversions per a la generació d'electricitat inclouen les noves instal·lacions però també les inversions destinades a prolongar la vida útil de les ja existents, una mesura que han rebutjat països com Alemanya o Luxemburg per considerar que és una concessió a les nuclears, molt presents al mix energètic de països com França.
De fet, fonts presents a la reunió han assegurat que el ministre d'Economia i Protecció Climàtica d'Alemanya, Robert Habeck, ha abandonat el Consell davant la impossibilitat que França i altres països afins del bloc pro-nuclear donin el braç a tòrcer pel que fa als contractes per diferència per allargar la vida de les centrals nuclears, ja que Berlín considera que soscava la igualtat de condicions.
"Aplicar els contractes per diferència al parc nuclear existent és un regal d'Ursula von der Leyen a Macron, per aplanar la seva possible reelecció", ha criticat el ministre d'Energia luxemburguès, Claude Turmes, que estima en 120.000 milions els ingressos addicionals per a la elèctrica francesa EDF, fet que implica una "enorme distorsió al mercat interior de la UE".
En resposta a l'oposició d'Alemanya i de Luxemburg, la comissària europea d'Energia, Kadri Simson, ha indicat que una possible solució pot ser establir un vincle "més clar" entre l'import dels ingressos procedents dels contractes per diferència sobre els actius existents i la magnitud de les noves inversions, per crear així un “principi general de proporcionalitat”.
El més vocal contra la proposta de Brussel·les ha estat el ministre d'exteriors hongarès, Péter Szijjártó, que ha reclamat el dret dels Estats membres a prendre les seves pròpies decisions per anunciar el seu vot en contra de la reforma del mercat elèctric perquè anul·la la possibilitat de governs d'intervenir en la fixació de preus.
MECANISMES DE CAPACITAT PER AL CARBÓ
Un altre dels punts que ha suscitat més controvèrsia en el debat d'aquest dilluns ha estat una proposta de la presidència sueca del Consell que incloïa la petició de Polònia per ampliar els subsidis a les instal·lacions existents per a les centrals tèrmiques durant tres anys més del que s'ha establert : del 2025 al 2028.
Fonts diplomàtiques han explicat a Europa Press que el text no obre les disposicions principals ni la norma per als mecanismes de capacitat, sinó que es tracta d'una exempció específica per garantir la seguretat de subministrament i que ha de ser aprovada per la Comissió, a més d'estar subjecte a condicions estrictes dadequació.
Sobre això, la comissària Simson ha ressaltat que aquesta exempció "ha de ser excepcional", encara que no s'hi ha oposat de manera ferma com sí que ha fet un grup de 14 Estats membre autodenominat "amics de les renovables".
Aquest grup, que s'ha citat prèviament al Consell per coordinar el seu "no rotund" a aquesta disposició, ha reunit Luxemburg, Àustria, Espanya, Grècia, Malta, Dinamarca, Estònia, Portugal, Països Baixos, Alemanya, Letònia, Eslovènia , Irlanda i Bèlgica.
"Preveure un sistema de subvencions diferent per a les centrals elèctriques de carbó va massa lluny i no s'alinea amb l'objectiu consensuat" , ha asseverat Habeck durant el debat públic, mostrant la postura ferma del bloc.
Aquest grup de països s'ha oposat a aquesta ampliació malgrat els esforços de la presidència sueca per intentar trobar un consens que, segons fonts diplomàtiques, comparat amb el que altres governs reclamen, és un compromís "molt petit" per als Estats membres i una "victòria important" per a Polònia.
Aquest grup de països s'ha oposat a aquesta ampliació malgrat els esforços de la presidència sueca per intentar trobar un consens que, segons fonts diplomàtiques, comparat amb el que altres governs reclamen, és un compromís "molt petit" per als Estats membres i una "victòria important" per a Polònia.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"