Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Va viure als oceans del món entre fa 23 i 3,6 milions d'anys i feia uns 15 metres de longitud
Un nou estudi acaba de demostrar que el gegantí megalodon, que va viure als oceans del món entre fa 23 milions i 3,6 milions d'anys i feia uns 15 metres de longitud, era de sang calenta, segons publiquen els investigadors a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences .
L'estudi, concebut i dirigit per Michael Griffiths i Martin Becker, tots dos professors de Ciències Ambientals de la Universitat William Paterson, als Estats Units, va utilitzar dents fòssils per determinar que la temperatura corporal del megalodon era molt més alta del que es pensava.
També van participar a l'estudi Kenshu Shimada, paleobiòleg de la Universitat DePaul de Chicago, Robert Eagle, de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, i Sora Kim, de la Universitat de Califòrnia a Mercè. Altres coautors del treball són investigadors de les universitats de Florida Gulf Coast, Princeton i Goethe Frankfurt (Alemanya).
Estudis anteriors havien suggerit que el megalodon (otodus megalodon) era probablement de sang calenta, o més exactament regionalment endotèrmic, com alguns taurons actuals. Tot i això, aquestes troballes es basaven en pures inferències, afirmen els investigadors. El seu estudi aporta la primera prova empírica que el tauró extingit era de sang calenta.
L'equip d'investigadors va utilitzar una tècnica geoquímica nova, consistent en la termometria d'isòtops agrupats i la termometria d'isòtops d'oxigen de fosfat, per provar la "hipòtesi de l'endotèrmia del megalodon".
"Els estudis que utilitzen aquests mètodes han demostrat que són especialment útils per inferir les termofisiologies de vertebrats fòssils d'orígens metabòlics 'desconeguts' comparant la seva temperatura corporal amb la de fòssils coocurrents de metabolismes 'coneguts'", explica Griffiths, de la Universitat William Paterson , autor principal de l'estudi.
La termometria d'isòtops agrupats es basa en la preferència termodinàmica de dos o més isòtops "més pesats" d'un element concret (a causa de neutrons addicionals al nucli), com el carboni13 i l'oxigen-18, per formar enllaços a una xarxa mineral en funció de les temperatures de mineralització.
El grau en què aquests isòtops s'uneixen o “agrupen” pot revelar la temperatura a què es va formar el mineral. La termometria d'isòtops d'oxigen dels fosfats es basa en el principi que la proporció dels isòtops estables d'oxigen, oxigen-18 i oxigen-16, als minerals de fosfat depèn de la temperatura de l'aigua corporal a partir de la qual es van formar.
El nou estudi va descobrir que megalodon tenia temperatures corporals significativament més altes que els taurons considerats de sang freda o ectotèrmics, cosa que concorda amb el fet que el tauró fòssil tingués cert grau de producció interna de calor, com els animals moderns de sang calenta.
Entre els taurons actuals amb endotèrmia regional hi ha un grup que inclou el marrajo i el gran tauró blanc, la temperatura corporal mitjana del qual, segons els informes anteriors, oscil·la entre els 22,0 i els 26,6 graus, cosa que pot suposar entre 10 i 21 graus més que la temperatura ambient de l'oceà. El nou estudi suggereix que el megalodon tenia una temperatura corporal mitjana global d'uns 27 graus.
L'otodus megalodon té un ric registre fòssil, però la seva biologia continua sent poc coneguda, com la de la majoria dels altres taurons extints, perquè no es coneix cap esquelet complet d'aquest peix cartilaginós al registre fòssil. Per sort, queden les seves abundants dents, que poden servir de porta al passat.
"L'otodus megalodon va ser un dels carnívors més grans que no van existir mai i desxifrar la biologia d'aquest tauró prehistòric ofereix pistes crucials sobre el paper ecològic i evolutiu que els grans carnívors han tingut en els ecosistemes marins al llarg del temps geològic", afirma Shimada.
La seva capacitat per regular la temperatura corporal és evolutivament profunda, ja que es creu que levolució de la sang calenta també va ser un factor clau del seu gegantisme. Les investigacions geoquímiques realitzades anteriorment per Griffiths, Becker i els seus col·legues suggereixen que l'otodus megalodon era un important depredador àpex, situat al capdamunt de la cadena alimentària marina.
Segons els investigadors, les elevades necessitats metabòliques associades al manteniment de la sang calenta poden haver contribuït a l'extinció de l'espècie.
"Com que el megalodon es va extingir a l'època en què es van produir canvis extrems en el clima i el nivell del mar, que van afectar la distribució i el tipus de preses, el nostre nou estudi dóna llum sobre la vulnerabilitat dels grans depredadors marins, com el gran tauró blanc, a factors d'estrès com el canvi climàtic", afirma Griffiths, que subratlla la necessitat de fer esforços de conservació per protegir les espècies modernes de taurons.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"