Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Ressenya del llibre sobre la figura de Saritíssima
Sara Montiel “va ser sens dubte l'actriu espanyola de més abast i projecció mediàtica a nivell internacional” afirma rotund Israel Rolón-Barada, autor d'una nova biografia sobre la famosa artista manxega titulada “Sara Montiel. La mujer y la estrella más allá del mito” (Almuzara) en què aporta dades inèdites. L'ha escrit utilitzant una documentació exhaustiva basada en entrevistes que va tenir amb la pròpia Antonia Abad i amb la seva família, així com les aparegudes als mitjans informatius, a més de les publicacions i fins i tot les seves memòries, tot i que puntualitza que “cal advertir el fet que la Sara mentia i que mai no va arribar a revelar certs aspectes de la seva vida… de vegades, arribava a distorsionar la veritat i la realitat amb tota naturalitat”. L'autor intenta honestament restablir la veritat.
Descriu detalladament l'activitat professional de Montiel, aspecte que, en les línies generals, és ben conegut. Des de les primeres experiències a l'Espanya dels anys quaranta en papers secundaris; la seva ascensió al protagonisme a Mèxic; la breu, però fecunda, experiència nord-americana -on va aprendre molts secrets sobre el rodatge de pel·lícules-; la seva dedicació al cinema musical i melodramàtic –que el portaria a la fama internacional–; i la darrera etapa, centrada en actuacions teatrals i en directe. I recorda algunes anècdotes, com la que a “Yuma” va haver de ser doblada per Annie Dickinson perquè parlava molt malament l'anglès o que “L'últim cuplé” es va rodar amb un pressupost tan escàs que no hi va haver diners per repetir escenes, ni per doblegar la seva veu a les cançons, per la qual cosa les va haver d'interpretar ella mateixa... degudament rebaixades en dos tons. El que curiosament li va servir per consagrar-se com a cantant de molt peculiar i sensual estil, que la va convertir, en famosa, a més de la icona gai.
Però potser el més nou de la biografia de Rolón-Barada és el que relata sobre la seva vida personal. Així afirma que després del patronatge inicial d'Ángel Ezcurra hi va haver una situació d'abús sexual que va patir quan era adolescent, al punt que la seva germana Ángeles va qualificar el protector de “canalla” i afegeix que de qui va estar enamorada la jove Antonia va ser de Josep Ángel, el fill d'aquell, cosa que no va agradar res a la família valenciana. Pel que fa a Miguel Mihura, va fungir com una “figura paternal que li oferia la seguretat que mai havia experimentat fins aleshores”. Va ser només Pigmalió o també amant? L'autor creu que ”la diferència d'edat i la minusvalidesa física de l'escriptor permeten dubtar-ho…” allò que no menyscaba la intensa relació docent, de deixebla i mestre que hi pogués haver existit. De fet, li va pagar el viatge a Mèxic on el va substituir com a mestre León Felipe.
Allí va tenir el que qualifica com el seu primer “marit”, una tal Juan Plaza, comunista espanyol exiliat a Mèxic, que va ser el seu amant i administrador, encara que mai el seu marit per la senzilla raó que… estava casat. Diu que va poder ser “el pare biològic del seu fill secret en aquest país” i que van acabar com el rosari de l'aurora perquè Plaza “havia estat malversant o administrant indegudament els ingressos de la seva parella i protegida”, causant-li la pèrdua de la casa que havia comprat a Cuernavaca. I afegeix que en aquesta etapa Sara va poder patir també un avortament de criatura setmesina.
Anthony Man sí que va ser un marit legal, el primer dels quatre que va tenir- i per a l'autor l'home que més li va voler i el que li va ensenyar millor cinema, però alhora qui no la va seleccionar per protagonitzar “El Cid”, per el paper del qual va preferir Sofia Loren. Quan la distància geogràfica va imposar la separació, Montiel es va casar amb Chente Martínez Olalla en el matrimoni més efímer de la seva vida –no va superar el viatge de nuvis– malgrat que el nou marit va continuar exercint com el seu representant i administrador durant molts anys. Fins a l'aparició del periodista mallorquí Pepe Tous, que va centrar la vida personal, professional i familiar i amb qui va adoptar els seus dos fills: Thais i Zeus. Tot això en el context d'una vida sentimental assenyada que va incloure relacions amb Joseph Kanter, Marice Ronet, Gian Carlo Viola del Duca, entre d'altres. També Severo Ochoa, com ella va manifestar reiteradament? El seu biògraf el posa en dubte. Creu que va ser una “relació científico-metge-amorosa“ que li va permetre superar una antiga patologia tuberculosa recurrent, però la “veracitat de la qual s'ha posat en dubte en diferents ocasions i des de diversos angles”, per la qual cosa ”és una de les seves històries amoroses més conflictives”.
Encara li quedava un episodi més a la seva vida sentimental, que qualifica de “farsa” i “error”: el casament amb el cubà Tony Hernández “font de conflictes de tota mena en lloc d'una història romàntica (que) va acabar convertint-se en una experiència contraproduent i una història destructiva” en què, per cert, els seus fills es van negar rotundament a participar. Trist epíleg d'una de les cares més boniques del cine espanyol i d'una dona desitjada que potser va acabar convertida en caricatura de si mateixa. En tot cas, el de Rolón-Barada és una feina molt completa que fa de “Sara Montiel. La dona i l'estrella més enllà del mite” la biografia possiblement definitiva de l'artista manxega. Potser va caldre esperar la seva mort perquè hagi estat possible escriure-la i publicar-la.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"