El setmanari En Patufet fou creat el 1904 per Aureli Capmany, sota els auspicis del Foment Autonomista Català, dins l’òrbita del catalanisme,  i vinculat a un projecte més ampli: les escoles catalanes gratuïtes. La publicació abasta el període comprès entre gener de 1904 i desembre de 1938, amb un total de 1806 números, i assolí un tiratge de 60.000 exemplars setmanals els anys de més alta popularitat.

El 1905 fou comprat per l’editor Josep Baguñà, editor del Cu-Cut! per la qual cosa les dues revistes passaren a compartir local i col·laboradors. La intenció lúdica i moralitzant de la realitat coetània reflectida a les pàgines d’En Patufet en facilitaren el consum familiar de la revista amb gran èxit i esdevingué un fenomen periodístic, social, cultural i literari que ajudà, decisivament, a crear i consolidar un mercat literari català.

Per a la gran majoria de persones, que no hem estat lectors contemporanis de la publicació ni hem viscut el seu temps, és difícil fer-se avui en dia una idea de la importància que per a la història de Catalunya ha tingut la revista En Patufet.

Per a la commemoració del centenari d’En Patufet, dins la colla d’actes al voltant de “2004 Any Patufet”, la Institució de les Lletres Catalanes produí l’exposició que s’ofereix.

L’exposició, configurada en vint-i-sis cartells, explica l’origen i el context de la revista i com aquest setmanari contribuí a la professionalització d’escriptors i d’il·lustradors, modernitzà les formes d’edició i de consum literari i va introduir noves formes i gèneres en la literatura tradicional en català per a infants i joves. L’exposició mostra, en definitiva, com una publicació setmanal, per naturalesa efímera, va esdevenir un dels referents culturals i sentimentals de dues generacions de catalans.