Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Ha estat possible resoldre-ho gràcies a una col·laboració de científics de la Universitat de Manchester i la Universitat de Hong Kong
Una col·laboració de científics de la Universitat de Manchester i la Universitat de Hong Kong ha trobat una font per a la misteriosa alineació d'estrelles a prop del Centre Galàctic.
L'alineació de les nebuloses planetàries va ser descoberta fa 10 anys per un estudiant de doctorat de Manchester, Bryan Rees, però continua sense explicació.
Les noves dades obtingudes amb el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral a Xile i el Telescopi Espacial Hubble, publicades a Astrophysical Journal Letters, han confirmat l'alineació però també han trobat un grup particular d'estrelles que n'és responsable, és a dir, estrelles binàries properes .
Les nebuloses planetàries són núvols de gas que són expulsats per les estrelles al final de les seves vides; el Sol també en formarà una d'aquí a cinc mil milions d'anys. Els núvols expulsats són "fantasmes" de les seves estrelles moribundes i formen belles estructures com un rellotge de sorra o forma de papallona.
L'equip va estudiar un grup de les anomenades nebuloses planetàries que es troben al bulb galàctic a prop del centre de la nostra Via Làctia. Cadascuna d'aquestes nebuloses no està relacionada i prové de diferents estrelles, que van néixer en diferents moments i passen les seves vides a llocs completament diferents. Tot i això, l'estudi va trobar que moltes de les seves formes s'alineen al cel de la mateixa manera i estan alineades gairebé paral·leles al pla galàctic (la nostra Via Làctia).
Això va en la mateixa adreça que va trobar Bryan Rees fa una dècada.
La nova investigació, dirigida per Shuyu Tan, estudiant de la Universitat de Hong Kong, va descobrir que l'alineació és present només a les nebuloses planetàries que tenen una companya estel·lar propera. L'estrella companya orbita al voltant de l'estrella principal al centre de les nebuloses planetàries en una òrbita més propera que Mercuri al nostre Sol.
Les nebuloses planetàries que no mostren companys propers no mostren l'alineació, cosa que suggereix que l'alineació està vinculada potencialment a la separació inicial dels components binaris en el moment del naixement de l'estrella.
Albert Zijlstra, coautor i professor d'astrofísica a la Universitat de Manchester, va dir que "aquesta troballa ens apropa més a la comprensió de la causa d'aquesta misteriosa alineació." Les nebuloses planetàries ens ofereixen una finestra al cor de la nostra galàxia i aquesta informació aprofundeix la nostra comprensió de la dinàmica i l'evolució de la regió del bulb de la Via Làctia.
"La formació d'estrelles al bulb de la nostra galàxia és un procés complex que involucra diversos factors com la gravetat, la turbulència i els camps magnètics. Fins ara, hem tingut una manca d'evidència sobre quin d'aquests mecanismes podria estar causant aquest procés i generant aquesta alineació.
"La importància d´aquesta investigació rau en el fet que ara sabem que l´alineació s´observa en aquest subconjunt molt específic de nebuloses planetàries".
Els investigadors van investigar 136 nebuloses planetàries confirmades a l'embalum de la galàxia, la secció més gruixuda de la nostra Via Làctia composta d'estrelles, gas i pols, utilitzant el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral, que té un diàmetre de mirall principal de vuit metres .
També van tornar a examinar i mesurar 40 d'aquests de l'estudi original fent servir imatges del Telescopi Espacial Hubble d'alta resolució.
El professor Quentin Parker, autor corresponent de la Universitat de Hong Kong, suggereix que les nebuloses poden estar formades pel ràpid moviment orbital de l'estrella companya, que fins i tot pot acabar orbitant dins l'estrella principal.
L'alineació de les nebuloses pot significar que el sistema binari proper es forma preferentment amb les seves òrbites al mateix pla.
Tot i que calen més estudis per comprendre completament els mecanismes darrere de l'alineació, les troballes brinden evidència important de la presència d'un procés constant i controlat que ha influït en la formació d'estrelles durant milers de milions d'anys i distàncies grans.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"