Volem lectors informats. I tu?
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"
|
Tancar Ajuda |
Encara que en general els llibres de contes es poden llegir desordenadament, en aquest cas Gurt ha incorporat a la primera pàgina una breu advertència que aconsella la seva lectura en la seqüència en què apareixen, perquè hi ha un cert recorregut entre ells
A punt d'iniciar el parèntesi estiuenc comencen a arribar algunes notícies sobre les novetats amb què les editorials ocuparan les prestatgeries de les llibreries aquesta tardor, potser fins i tot amb més anticipació. Perquè abans que finalitzi l'estiu, els darrers dies d'agost, ja serà al carrer “Biografia del foc”, una col·lecció de relats curts de Carlota Gurt que constitueix el tercer llibre d'aquesta autora i que arribarà als lectors al seu versió original catalana (Proa) i en una altra castellana (“Biografia del foc”, Llibres de l'Asteroirde) en traducció de la pròpia Gurt.
“Escric contes perquè em trobo bé fent-ho i perquè m'agrada el gènere” ens va comentar la citada autora”. Això no vol dir que escriure contes sigui cosa de bufar i fer ampolles, perquè els continguts en aquest volum, per exemple, han suposat dos anys d'esforços i això potser per la seva autoexigència en el treball literari. “Tinc por que no m'agradi el que he escrit perquè pot ser un indici que tampoc no complagui al lector”.
Va explicar que a “Biografia del foc” (“Biografia del foc”) hi ha relats distants o irònics, un toc deliberadament buscat per l'autora, però també d'altres gairebé confessionals. A més, hi ha molts elements simbòlics que es van repetint en diversos contes i que de vegades són fruit de somnis recurrents vinculats amb sensacions d'incertesa o inseguretat i en què apareixen referències a desastres, vehicles i ocells. Sobretot, a ocells, fins al punt que la imatge d'un apareix a la coberta. “Podria dir que aquest llibre conté les meves reflexions després d'una catàstrofe i si bé no es pot qualificar autoficció, també és cert que qualsevol escriptor tendeix a reflectir el món que coneix i he viscut”.
Encara que en general els llibres de contes es poden llegir desordenadament, en aquest cas Gurt ha incorporat a la primera pàgina una breu advertència que aconsella la seva lectura en la seqüència en què apareixen, perquè hi ha un cert recorregut entre ells.
Tal com hem dit, aquesta obra ha estat traduïda per la mateixa autora, cosa que no havia fet en ocasions anteriors. “A fi d'enriquir el llenguatge i adquirir més soltesa em vaig imposar l'obligació de llegir durant dos mesos únicament textos en castellà i així vaig recordar paraules potser oblidades; a més m'he pres la llibertat de fer petits canvis en algun dels contes, com ara fer algunes transposicions de paràgrafs”.
I com que per a una novel·lista no hi ha dia sense una nova línia escrita, Carlota Gurt va anunciar que està preparant una novel·la sobre la memòria individual i col·lectiva com a mecanisme de supervivència i que té a més acabada una altra obra de narrativa infantil.
Apunta't als butlletins de Catalunyapress per rebre informació de qualitat i rigorosa. "Catalunyapress t'informa"