CENTRE PER A LA SOSTENIBILITAT TERRITORIAL

En el moment que ens plantegem explorar com seria abordar la transició energètica des d’una visió holística, inclusiva i de construcció progressiva i participada de les solucions, ens topem amb diversos reptes de governabilitat. És a dir, ens trobem amb un context sociopolític i cultural en el que certes pràctiques decisionals orientades a la governança i als processos consensuals no es contemplen, no tenen cabuda o costen d’implementar-se.

I quin és aquest context? Podríem anomenar 5 elements principals:

1. En relació al marc de partida del debat (“el frame”). Ens trobem que en l’esfera pública predomina una determinada idea del que hauria de ser el nou model energètic: l’electrificació total de la societat i l’economia, basada en la implantació generalitzada d’instal·lacions d’energia eòlica i fotovoltaica. Una foto final, que no tothom comparteix o que desperta certs dubtes, però, que és prou predominant com perquè acapari gran part de l’imaginari col·lectiu que tenim sobre la transició energètica, i prou predominant com perquè no es contempli la possibilitat de definir la transició energètica des d’altres perspectives o de forma endògena des de cada territori.

2. En relació a la cultura política. Segueix predominant la cultura de la governació, és a dir, la que visualitza el procés d’implementació de les decisions polítiques com un procés que va des de la màxima autoritat pública fins als nivells administratius i territorials inferiors.

Una cultura que, en l’àmbit institucional, s’entreveu, per exemple;

• Quan en la creació de les Oficines Tècniques comarcals de Transició Energètica –que es presenten com el mecanismes perquè des de lo local es pugui contribuir a la redacció del PLATER (Pla Territorial de les Energies Renovables)-, no es prescriu l’obligatorietat d’obrir processos de participació ciutadana ni la necessitat de facilitar l’accés a informació clau.
• En el funcionament de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables que es presenta “com un instrument per a la consecució del consens social”. Però, que en la pràctica ha quedat reduït a una consulta per a la redacció de la futura llei de Transició Energètica. Un procediment que en el que no s’ha promogut el diàleg entre les parts ni s’ha compartit el poder de decisió (l’Administració es reserva el poder de decidir els temes de debat, metodologies, què es fa amb la informació i opinions que aporten els participants, etc.).

En l’àmbit social, aquesta cultura es manifesta, per exemple;

• Quan els actors socials es col·loquen en una posició d’exigir/demanar, o d’esperar que se’ls doni permís per decidir, o quan tenen poca confiança en les pròpies capacitats per intervenir en les qüestions públiques.
• O quan els agents socials més actius empren estratègies de lobby (d’influència), on pren protagonisme l’element mediàtic i es dóna una comunicació unidireccional (de difusió) d’un model energètic predefinit. I, en aquest sentit, són menys habituals les iniciatives que cuiden la qualitat de les relacions socials, busquen el diàleg i/o obren la definició del model energètic a la cocreació col·lectiva.

3. En relació a la gestió de la presa de decisions. Els conflictes socioecològics que han proliferat en els darrers anys a Catalunya entorn a la instal·lació d’EERR no han rebut una atenció específica ni un acompanyament explícit. De fet, adoptar estratègies de gestió no adversarials (negociació, mediació, participació) d’aquests conflictes és quelcom poc comú i això es tradueix en que; o bé no s’entenguin propostes d’aquesta mena, o bé que es desconfiï de la neutralitat d’aquests espais o bé que quedin invalidats com a mecanisme de resolució efectiva del conflicte perquè els actors que tenen capacitat de decidir no cedeixen aquest poder a l’espai col·lectiu i/o de mediació.

4. En relació als recursos i condicions necessaris per a la participació. Hi ha persones i entitats en el territori amb ganes de contribuir al canvi de model energètic i que, a més, tenen una visió més comprensiva de la situació. Un capital social que podria erigir-se com a base de governança per resoldre la qüestió. Però, que també es troba amb diverses limitacions com; la manca de recursos materials i personals suficients per participar o mobilitzar el debat, manca de referents inspiradors propers o poc coneguts, la sensació de no tenir el coneixement i la informació necessaris, reduïts canals d’interlocució amb l’administració, poc temps per dedicar a aquestes qüestions, etc.

5. En relació a la informació. La informació que caldria per prendre decisions sobre el procés de transició energètica o bé no circula (i és coneguda per tothom). O bé no s’ha generat encara. I la informació que sí està disponible pot arribar a ser diferent segons la font que es consulti. Alhora, hi ha buits de coneixement que no podem resoldre ara o que no podrem preveure (hi haurà prou materials per impulsar la transició energètica prevista? Les accions previstes poden generar efectes no previstos i no desitjats?). I tot plegat, ens porta la necessitat de compartir informació i haver de generar-ne de nova, de crear espais de trobada entre coneixements tècnics i experiencials/locals, i, en última instància, a haver d’assumir que caldrà decidir en escenaris d’incertesa.

I què podem fer davant un context de governabilitat que no ens és favorable? Ens hem adonat que la pràctica incentiva més pràctica, que com més experiències de democràcia participativa hi ha més senzill és dur-les a terme, que les capacitats participatives s’entrenen en la pròpia acció participativa. Així que, des del nostre punt de vista, seria interessant seguir multiplicant aquests espais de governança, de consens i de diàleg social, liderant, si cal, la seva creació, i compartint i recolzant-nos entre projectes i experiències afins.

Sigrid Muñiz. Codirectora del projecte EUDEMON i membre del Centre per a la Sostenibilitat Territorial.

80 persones debaten a Vilafranca sobre el desenvolupament de les renovables al Penedès

L’equip del projecte Eudemon, amb la col·laboració amb l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVI) i SOS Penedès han celebrat aquest cap de setmana dues jornades de debat i reflexió amb el títol “Energia i Territori: on estem i cap on volem anar?”.

La primera part de les jornades van tenir lloc el divendres, amb les ponències per part de les entitats convocats al voltant del marc legal, els reptes socials i les estratègies territorials i paisatgístiques. Hi van assistir unes cinquanta persones. Durant el debat posterior, es van tractar aspectes com la necessària implicació de les administracions locals, la convivència entre producció agrària i generació energètica i les urgències provocades arran de la crisi climàtica.

Durant la segona part, amb la participació d’una trentena d’assistents, al matí de dissabte, es van presentar quatre experiències energètiques territorials. La comunitat energètica de Sant Jaume dels Domenys, la cooperativa Osona Energia, l’enginyeria EMELCAT i l’associació d’empresaris del Polígon Bufalvent, de Manresa, varen exposar testimonis de models de producció i distribució d’energia des del cooperativisme i la col·laboració público-privada.

La jornada es va tancar amb uns tallers sobre el model organitzatiu pel desplegament de les renovables, els mecanismes de participació ciutadana i governança energètica i els obstacles i les palanques al Penedès.

Des del projecte Eudemon s’ha anunciat que prosseguiran els seus treballs, amb properes convocatòries al voltant de les possibilitats de l’agrovoltaica i del desenvolupament de comunitat energètiques en el marc industrial.

Des que va iniciar-se el passat mes de setembre, el projecte Eudemon (https://www.centresostenibilitat.cat/index.php/2021/12/15/projecte-eudemon/) ha tingut com a objectiu: a) comprendre la conflictivitat associada al procés de transició energètica català i b) crear fórmules de participació social i governança territorial que ajudin a mediar en aquests conflictes. Dos objectius que, sense perdre de vista el context general, s’han volgut desplegar per a un cas concret.

Després de revisar el panorama de conflictes entorn a la proposta d’implantació de centrals eòliques i/o fotovoltaiques que hi ha arreu del territori de Catalunya, hem decidit emmarcar el projecte en la comarca de l’Alt Penedès.

En primer lloc, perquè la conflictivitat que s’aprecia en aquest territori és prou paradigmàtica del que succeeix en altres indrets. I, alhora, hi ha una gran diversitat de situacions conflictives: a) un conflicte actiu de llarg recorregut i amb un grau major de confrontació al municipi de Pontons per la implantació d’energia eòlica, b) un conflicte latent per la proposta d’instal·lar fotovoltaiques a diferents municipis de la plana del Penedès, i c) un conflicte recent i actiu, i que va adquirint més ressò, entorn a la línia de MAT que travessa Catalunya de ponent a llevant.

En segon lloc, perquè dins del trencaclosques del desplegament de les energies renovables, la comarca de l’Alt Penedès hi té un encaix especialment complex. Hi conflueix la qüestió de la (in)compatibilitat de les instal·lacions de generació energètica amb la producció agroalimentària, en tant que és una comarca de llarga tradició agrària i d’un extensíssim paisatge lligat a la vinya i el vi. També, la seva situació geogràfica, porta d’entrada a l’àrea metropolitana des del sud, que condiciona el seu desenvolupament. Igualment, l’Alt Penedès és una de les comarques catalanes de major concentració industrial i, per extensió, de demanda energètica.

I, en tercer lloc, hem triat aquesta comarca perquè hi ha iniciatives territorials de diversa índole amb potencial per ajudar a teixir respostes constructives als conflictes identificats. Per exemple, projectes incipients de constitució de comunitats energètiques locals, d’aprofitament de les teulades, de priorització dels espais antropitzats o degradats, la voluntat de posar en marxa una oficina d’assessorament comarcal i diversos col·lectius preocupats i/o mobilitzant-se per a impulsar un transició energètica justa.

En els darrers mesos, hem estat interlocutant activament amb totes les entitats (públiques i privades) vinculades a aquest àmbit. I aviat posarem en marxa un seguit de mecanismes de trobada i debats contextualitzats, amb invitació expressa a la participació de les entitats civils i institucionals protagonistes, per mirar de treballar entre totes com afrontar el repte energètic i, alhora, aprofundir en el camí de la democràcia real.

Sigrid Muñiz – Jaume Moya – Llorenç Planagumà – Mireia Jiménez