Fa uns mesos a Mali hi va haver un cop d’estat militar de retòrica anticolonial i antifrancesa. Els nous governants del país van voler reflectir aquests discursos en una nova constitució per al país del Sahel, que elimina el francès com a llengua oficial de l’Estat i que va entrar en vigor fa unes setmanes. Altres països de la regió han seguit tendències semblants amb cops d’estat en el mateix sentit, com Guinea, Burkina Faso i, recentment, el Níger. Per què tants estats africans mantenen encara les llengües dels imperis que els van colonitzar? I quins efectes pràctics tenen aquestes oficialitats? Per què no fan oficials les llengües pròpies dels seus països? Continua llegint

L’assalt que les forces azerbaidjaneses han dut a terme aquest 19 i 20 de setembre contra el que quedava de l’Alt Karabakh —ja molt disminuït territorialment des de 2020— situa el poble armeni davant d’un abisme històric, un més en la seva llista llarga d’infortunis. Es desplega davant de tothom la possibilitat que la presència secular dels armenis al Karabakh visqui els seus darrers dies. La rendició de les autoritats armènies de l’Alt Karabakh durant les primeres hores d’aquest dia 20 deixa la part armènia en una posició de feblesa enorme. Continua llegint

Part d’Occident assisteix sorprès des de fa segles al fet que les diverses regions africanes tinguin les seves pròpies dinàmiques i característiques polítiques i socials. Però no s’haurien d’intentar explicar els canvis a Àfrica —com el que està tenint lloc ara al triangle Mali-Burkina-Níger— sense tenir-les en compte de manera autònoma. Continua llegint