Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Núria Palau

Presidenta
Col·legiada 1283

Llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació, especialitat en Pedagogia Terapèutica, i en Psicopedagogia. Vaig iniciar-me en el món social en projectes sociolaborals amb nois i noies de justícia juvenil. Posteriorment, m'he apropat a l'àmbit escolar, dirigint un nou projecte de residència d'estudiants, desenvolupant-hi tasques d'assessorament psicopedagògic i de coordinació.

Actualment, soc directora tècnica del Grup d'Esplai Blanquerna, entitat que es dedica a l'acció social a través de projectes diversos a les Terres de l'Ebre i en què em vaig iniciar com a voluntària. Així mateix, soc professora associada de la Universitat Rovira i Virgili impartint la matèria de Societat, Família i Educació al Grau d'Educació Primària i d'Educació Infanil al campus de Terres de l'Ebre i tutoritzant Treballs Final de Grau.

La vinculació amb el CEESC l’he viscut des dels seus inicis. Vaig habilitar-me l’any 1998 i sempre m’hi he sentit vinculada. Soc presidenta de la Junta delegada del CEESC a Terres de l’Ebre

Un llibre: “Com estimar l'infant”, de Janusz Korczak. Per moltes coses, però potser destacant el tema de la relació educativa basada en la confiança.

Noèlia Redó

Vicepresidenta
Col·legiada 9359

Sóc educadora social i directora de lleure, actualment estic estudiant el grau de Pedagogia a la UNED.

La meva trajectòria professional està vinculada a l’àmbit de la infància i l’adolescència en risc. Primerament, com a directora d’un centre obert infantil a l’ajuntament d’Amposta i després com a coordinadora d’un pis assistit per a joves de 16 a 18 anys i, actualment, treballo com a educadora al Centre d’Acollida de les Terres de l’Ebre d’Amposta, ambdós serveis, de la cooperativa SUARA. També, i de manera compaginada amb les anteriors feines, he tingut experiències laborals en l’àmbit del lleure i de la gent gran, com a responsable del departament d’animació sociocultural i com a educadora dels serveis socials bàsics d’atenció primària.

Intento formar-me contínuament, molts dels cursos que he fet són part de l’oferta formativa que s’ofereix anualment des del CEESC.

Em sento una dona molt afortunada, cada experiència laboral ha significat una oportunitat per créixer tant en l’àmbit professional com el personal i sé que ho he fet de la mà de professionals compromesos i implicats en la tasca educativa dels que he après i segueixo aprenent moltíssim.

L’últim llibre que he llegit ha estat "El Clown, un navegante de las emociones", de Jesús Jara.

Inés Solé

Secretària
Col·legiada 8023

Sóc educadora social des de 2003. Tot just després de diplomar-me, vaig col·legiar-me al CEESC perquè sempre he entès la necessitat de fer-ho.

Sempre he estat vinculada al món de la infància en risc. Des de 2005 a l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Baix Ebre però també he estat en Centre de menors i en la creació del Servei d’Integració en Família Extensa (SIFE) que du a terme el projecte “La meva família m’acull” mentre aquest era prova pilot al territori català.

Crec fermament en la necessitat de formar part del col·legi professional, no només per exercir la professió, sinó també per poder construir-la des de dintre i és per aquest motiu que em vaig implicar en la creació de la Junta delegada del CEESC a Terres de l’Ebre. D’aquesta manera també hem pogut apropar el col·legi professional al territori.

Gràcies a una beca del CEESC juntament amb l’Ajuntament de Tortosa i de la UNED, soc autora del llibre “Aproximació al marc Teòric del programa d’intervenció Socioeducativa 6-16. Aportació des de l’Educació Social”.

Un llibre: “El Alquimista”, de Paulo Coelho. És un llibre que em va sembla força interessant quan el vaig llegir i vaig veure-hi la proximitat amb la tasca que desenvolupa l’educador social a nivell professional.

Carme Franch

Vocal
Col·legiada 3176

Entenc l'educació com un procés que no pot desvincular-se del procés de viure. S'aprèn tota la vida. I aprendre és una acte recíproc, sempre té retorn. Aquests, van ser el motius que em van fer enfocar la meva vida professional com a educadora en gent gran. Els darrers anys de la llicenciatura en Filosofia i Ciències de l'Educació vaig estar treballant com a animadora sociocultural als casals municipals d'avis de Mataró i a les Estades de Vacances per a Gent Gran a Vilada amb la Cooperativa de Serveis de Geriatria i Gerontologia COOPS/GIG.

Al finalitzar la llicenciatura, l'estiu del 1990, vaig retornar al Delta on vaig treballar en altres sectors fins que l'abril de 1991 vaig iniciar la meva tasca professional a la Residència d'avis d'Amposta i a l'octubre del mateix any a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa. És a l'Hospital de Jesús on continuo treballant des de llavors. L'any 1998 vaig finalitzar el Màster en Logopèdia. Rehabilitació dels trastorns del llenguatge i de la parla, per a ampliar coneixements en el vessant comunicatiu. I també en aquesta època vaig habilitar-me com a educadora social.

M'agrada molt la feina que faig, m'ofereix cada dia l'oportunitat de millorar com a persona, i de millorar el dia a dia d'aquelles persones que acudeixen a centre, establint-se el feedback essencial de l'educació.

Un llibre: "El comprador de aniversarios" d'Adolfo Garcia Ortega. Explica amb tota la cruesa històries de la vida al camp d'Auschwitz. La lectura em feia plantejar cada nit si continuar o no llegint-lo per la duresa que comportaven els fets i per la manera tan real d'explicar-ho. Quan vaig acabar de llegir-lo, vaig saber que havia fet bé en continuar, m'havia donat molt més que una història, me l'havia fet sentir.

Laura Aubeso

Vocal
Col·legiada 9340

Sóc diplomada en Educació Social per la Universitat de Lleida des de l’any 2005.

La meva trajectòria professional s’inicia quan acabo la diplomatura treballant com a integradora social a l’Institut Manel Sales i Ferré d’Ulldecona; no és fins al 2010 que començo a exercir com a educadora social al Consell Comarcal del Montsià.

Mentre vaig treballar com a integradora no vaig veure la necessitat de col·legiar-me però un cop vaig començar a treballar com a educadora social, sí que la vaig veure. La meva vinculació amb el CEESC s’inicia a través de les diferents formacions que s’hi ofereixen, però, sobretot, des que decideixo formar part del grup de treball Educació Social i Escola l’estiu del 2015 en el qual intentem treballar entorn a la incorporació de la figura dels educadors socials als centres educatius.

Com a educadora social del Consell Comarcal del Montsià he treballat des del 2010 fins al desembre de 2019 als Serveis Socials Bàsics, i actualment estic treballant al SIS Itinerant del Montsià, una feina molt gratificant pel fet de poder fer molta més intervenció directa amb les famílies, que pel dia a dia dels Serveis Socials Bàsics, era molt més difícil de poder portar a terme.

L’any 2018 se’m va oferir l'oportunitat de formar part de la Junta delegada de Terres de l’Ebre i no ho vaig dubtar. Estic molt il·lusionada de poder aportar el meu granet de sorra al grup.

Un llibre que estic llegint actualment és "Crianza con apego", que just acabo d’iniciar.

Sandra Gallardo Salinas

Vocal
Col·legiada 9034

Formo part de l'Equip d'Atenció Bàsic del Consell Comarcal de la Terra Alta des de fa 14 anys. A la Patagònia argentina vaig treballar també amb famílies amb infants i adolescents en situació de risc social fins que vaig venir cap aquí. No va ser fàcil el procés per reprendre la meva professió, va trigar uns anys, però des dels inicis em vaig col·legiar al CEESC per la necessitat de sentir la pertinença a un col·lectiu que em pugui representar i que pugui defensar i enaltir un rol esdevingut com a essencial a la nostra societat.

Des del meu lloc a la Junta delegada voldria dignificar les condicions laborals de les educadores i educadors; visibilitzar el rol professional en entorns rurals i continuar treballant perquè el tan mentat però poc practicat principi "interés superior dels infants" pugui ser una realitat en tots els àmbits.

Un llibre: “ L’home a la recerca de sentit”, de Victor Frankl, la seva duresa em va impactar però em van impressionar més les seves reflexions en relació amb la capacitat humana per trascendir les dificultats i descobrir en elles el sentit de la vida.