50 anys de Comercial Electrònica o quan el goig de la feina ben feta passa de generació en generació

Josep Llamas Montilla tenia 18 anys quan va deixar la seva mare i els seus cinc germans petits per emigrar cap a Terrassa amb el seu pare. A Santaella (Còrdova), les oportunitats laborals que hi havia a la dècada dels cinquanta eren molt minses, i Catalunya, juntament amb el País Basc, era l'únic territori de l'Estat on hi havia un mercat de treball viu, sobretot dintre del sector de la indústria del metall i la construcció.

Va posar-se a fer de paleta de seguida, una feina que va substituir, poc temps després, per la de treballador d'una de les fàbriques tèxtils que aleshores funcionaven a ple rendiment a la capital vallesana. La seva rutina diària, però, no acabava aquí: un cop plegava de la feina, Josep Llamas se n'anava, corrents i de pressa, cap al que ell anomenava El Col·legi: "Com que a Santaella no havia pogut estudiar i ell tenia ganes d'aprendre, va fer l'EGB en una acadèmia privada", expliquen la Montse i el Jordi, dos dels seus tres fills, que són els que ara regenten el negoci protagonista d'aquest reportatge: Comercial Electrònica. Però no avancem esdeveniments i seguim amb la cronologia dels fets.

Josep Llamas tenia poc més de 20 anys quan va conèixer el senyor Hidalgo, un apassionat de l'electrònica que es dedicava a muntar i reparar ràdios. Van tenir bona sintonia i, veient que el jove andalús tenia interès i destresa en aquell ofici, ben aviat va proposar-li que fos el seu aprenent. Durant un temps, combinava la feina a la fàbrica amb la de muntador i reparador, però al cap d'uns anys, i veient que el negoci de l'electrònica funcionava molt bé (el boom de la televisió va arribar de seguida), va optar per dedicar-s'hi exclusivament. Fins al punt que l'any 1962, amb un amic, van decidir associar-se i obrir una botiga dedicada a la comercialització de components electrònics al carrer Sant Francesc de Terrassa. Radio Sonda, es deia.

Allò va marcar un abans i un després en la seva trajectòria professional: va passar de tècnic a petit empresari, una faceta en la qual, tenint en compte "el caràcter vital i emprenedor que tenia" -asseguren els seus fills-, s'hi sentia d'allò més còmode.
Tot i que la botiga funcionava a tot drap i de feina no els en faltava, l'any 1972, els dos socis van decidir separar els seus camins: un va seguir capitanejant Radio Sonda i l'altre, Josep Llamas, va optar per muntar el mateix tipus de negoci però en una altra ciutat: "Es veu que un comercial que de tant en tant els visitava i que també es movia per la Catalunya Central, va comentar-li al nostre pare que creia que Manresa era una zona ideal per posar-hi una botiga d'electrònica; deia que era una ciutat molt comercial i amb molta comarca", expliquen el Jordi i la Montse.
 

El naixement de Comercial Electrònica

No va passar ni un any de l'adeu a Radio Sonda que el protagonista d'aquesta història va llogar un local al número 71 de la Via Sant Ignasi Manresa que va batejar amb el nom de Comercial Electrònica. Si algú li hagués dit que, 50 anys després, aquella llavor plantada amb tota la incertesa del món (i uns recursos molt minsos), s'acabaria convertint en un referent indiscutible dintre del sector a les comarques centrals, segurament s'hagués posat a riure.

"Quan va arrencar amb la botiga, va estar molts anys pujant i baixant de Terrassa. Per la carretera de Rellinars, amb aquelles corbes i aquella boira!", s'exclamen els germans. I és que l'any 1973, Josep Llamas ja no era aquell jovenet que havia arribat de la seva Andalusia natal amb una mà al davant i l'altra al darrere; l'any 1973, el fundador de Comercial Electrònica feia vuit anys que s'havia casat i tenia un fill de 7 (el Juan Carlos) i una filla de 6 (la Montse). El Jordi arribaria un parell d'anys més tard, el 1975.

Era comprensible, doncs, que abans de fer moure tota la família cap a una ciutat desconeguda amb un negoci que desconeixia si funcionaria, volgués estar una temporada veient com anava. I aquesta temporada de viatges del Vallès al Bages va durar cinc anys. El 1978, la família Llamas-Cabrera feia les maletes i deixava la caseta amb jardí on vivia a Terrassa per instal·lar-se a viure "en un pis fosc i sorollós" del centre de Manresa: "Per a mi, l'aterrada aquí va ser força traumàtica", recorda la Montse, que en aquell moment tenia 11 anys.
 

El trasllat al local actual

El final de la dècada dels setanta i les dues que van venir després van ser un no parar. Les novetats tecnològiques i la constant sortida al mercat de nous productes van obligar a Josep Llamas a fer un pensament i buscar un local més gran on encabir-hi tot el material que tenien. Així doncs, l'any 1981 Comercial Electrònica va traslladar-se del número 71 de la Via Sant Ignasi, al número 61 del mateix carrer. A diferència del primer establiment, aquest segon va ser de compra i va permetre a la família anar fent petites ampliacions amb l'adquisició de locals annexos. A dia d'avui, la seu de l'empresa té 375 metres quadrats + pàrquing.
 

Una empresa familiar des del minut zero

"La nostra infantesa ha estat estretament vinculada a la botiga", recorden la Montse i el Jordi. Ella, amb 8 anys, ja ajudava a calculava albarans i a fer les factures amb paper carbó. Ell, igual que els altres dos germans, després de l'escola se n'anava cap a la que podrien perfectament anomenar la seva segona llar. "Sense ser-ne conscients del tot, ens anàvem fent nostre el negoci", diuen. De fet, un dels trets que ha caracteritzat Comercial Electrònica des que es va fundar, és que l'empresa ha estat composta, gairebé íntegrament, per membres de la família. "Al principi i durant bastants anys, hi havia el nostre pare, un germà seu i la seva parella, i un cunyat", expliquen. "La mare", afegeixen, "també treballava per al negoci, però fent encàrrecs; rares vegades la veies a botiga".

Però el fet de conviure amb l'empresa des del néixer, no va impedir cap dels tres germans estudiar la carrera que van voler. "El Juan Carlos va començar una enginyeria però no la va acabar; la Montse va fer Disseny de Moda i jo, Empresarials", comenta el Jordi, bo i afegint que "a casa, en cap moment se'ns va obligar a seguir amb la botiga, tot i que hagi estat el que finalment hem fet".

En certa manera, que dos dels tres fills de Josep Llamas hagin acabat al capdavant d'aquest negoci històric, té molt a veure amb "la passió i el saber fer del nostre pare". Ell, "discret però treballador com ningú", va inculcar als seus descendents la importància del bon tracte amb la clientela i de la feina de formigueta; constant i persistent. "Si som on som és, en bona part, gràcies a ell, que en el seu moment va saber fidelitzar instal·ladors, empreses i clients particulars que avui encara tenim", somriuen.

A dia d'avui, doncs, les ànimes d'aquest mític establiment de la Via Sant Ignasi són la Montse i el Jordi. Ella s'encarrega de la part administrativa i d'una part comercial; ell porta la batuta de l'altra part comercial i també gestiona la de les compres. No obstant, asseguren, "aquí tots fem una mica de tot; en un negoci petit la polivalència és clau, perquè ens permet seguir funcionant en cas que algú falti pel motiu que sigui". Actualment, Comercial Electrònica compta amb cinc treballadors en total.
 

"La demanda ha canviat molt"

"El que venia el nostre pare fa cinquanta anys és completament diferent al que venem ara. Però tampoc té res a veure el que comercialitzem actualment amb el que veníem fa vint, quinze o deu anys", reflexionen els germans. En aquest sentit, "no és que l'era de l'internet de les coses hagi impactat negativament en el nostre sector, sinó que el que hem notat és que la demanda ha canviat molt".

Això vol dir, expliquen, que "si abans la cartera de particulars era molt important -hi havia molt aficionat a l'electrònica, fa uns anys-, ara la part de venda més gran que fem és a instal·ladors". De clients que es dediquin a la reparació, apunten, "no ens en queda pràcticament cap". I és que es tracta d'un ofici obsolet: "Tots els tallers que hi havia han tancat. Ara, la gent ja no es canvia el mòbil perquè se li hagi espatllat; se'l canvia perquè amb el que tenen ja no es poden baixar segons quines aplicacions o perquè els falta memòria d'emmagatzematge". Amb les televisions, subratllen, passa el mateix: "O la tens amb garantia o la llences i n'agafes una altra".

Es tracta, doncs, d'anar-se renovant i reinventant i, per sobre de tot, "de seguir amb l'estela del pare de fer les coses de manera honesta i, sempre que es pugui, amb un somriure", sentencien.