Aquesta nit comença la campanya!

Aquesta nit comença la campanya electoral. Estaré acompanyant José Montilla a Sant Joan Despí on també s’iniciarà un gran esforç de campanya a través de la xarxa. Jo també hi participaré, actualitzant el meu Diari cada dia.

Montilla ha començat la jornada retent homenatge a Lluís Companys, el President màrtir, lluitador per la causa de Catalunya i dels treballadors. Companys estaria sens dubte molt orgullós del nou Estatut i també del programa per la Catalunya social que Montilla representa.

Ja abans de començar la campanya CiU està en el centre de la polèmica amb el repartiment gratuït d’un milió de DVD amb una visió sectària dels 3 anys de Govern catalanista i d’esquerres. Ho han fet utilitzant imatges de TV3 sense permís. Carles Francino ha titllat la iniciativa d’il·legal, immoral i manipuladora. Subscric les seves paraules. I n’afegeixo una altra: ens han fet un gran favor. Artur Mas s’ha tret la careta i ens ajudarà a mobilitzar l’electorat (això no sols ho penso jo sinó que ho diuen destacats dirigents d’Unió) en exhibir la seva vessant més antipàtica i prepotent.

Qui vol que tornin a la Generalitat els mètodes de DaViD Madí, que va haver de dimitir per l’escàndol de les enquestes? Qui vol que CiU torni a dictar la seva llei a TV3 i Catalunya Ràdio? És curiós que Madí no vulgui explicar el cost d’aquesta operació. O bé és tan cara que no vol que se sàpiga o bé no l’ha pagat CiU. En el DVD hi ha diners i manipulació a parts iguals. És a dir, allò que va fer que CiU sortís del govern. Difícilment tornaran al govern fent servir allò que a la gent més repugna. Trobareu interessants reflexions al respecte de Tomàs Delclòs i Antoni Puigverd.

Aquesta setmana es van produir uns desagradables incidents amb motiu d’un acte públic del PP celebrat a Martorell. Un grup de ciutadans i ciutadanes irats protestaven davant del local on es va celebrar la conferència. Cal fer compatible la lliure expressió de tots els partits i de tots els ciutadans. No és tolerable que es vulgui impedir el normal desenvolupament d’un acte públic de cap força política. I per això José Montilla va demanar a la Joventut Socialista de Catalunya que expulsés el màxim responsable local de la JSC a Martorell que havia participat a títol personal en aquesta acció. Hem sabut després que el secretari d’Organització del Partit Popular de Catalunya va intentar agredir violentament un dels manifestants provocant un incident penós. No és la primera vegada que el Sr. García Albiol actua així. Llegiu l’opinió al respecte de Pilar Rahola.

La setmana començava amb una interessant conferència de Maria Teresa Fernández de la Vega a Tribuna Barcelona. Podeu llegir també la presentació que en va fer José Montilla. Tampoc no us podeu perdre la vibrant intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte polític celebrat a Sabadell. Trobareu les imatges a la WebTV del PSC.

I parlant de conferències, he pogut recuperar la intervenció de Joaquim Nadal al Forum Nueva Europa. Per cert, en Quim ha presentat a Girona el seu llibre Dietari 2003, publicat per la Fundació Rafael Campalans. Recordeu que us vaig recomanar la intervenció del Primer Ministre britànic davant la Conferència anual del Partit Laborista? Aquí trobareu la intervenció de Tony Blair traduïda al català.

A punt de començar la campanya no està de més visitar el lloc web de la Generalitat dedicat a les eleccions o llegir l’article de Juan Campmany sobre la publicitat electoral.

Sobre José Montilla no us podeu perdre l’article de Joan de Sagarra explicant un esmorzar de tots dos al Rodri ni l’article de Manuel Chaves publicat avui a El Periódico ni l’entrevista al candidat socialista publicada per El Punt ni l’entrevista feta a VilawebTV.

Aquest dies José Montilla ha multiplicat les seves intervencions sobre diversos temes. Llegiu la seva intervenció davant el Cercle d’Infraestructures, sobre el comerç i a un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú. També tenen interès els seus principals compromisos en matèria d’infraestructures i de triplicar els beneficiaris de beques-menjador.

Hem de lamentar la suspensió del debat entre els cinc candidats a la Presidència de la Generalitat que la cadena SER havia convocat. Potser el fet de ser un debat en castellà i que seria escoltat a tota Espanya és el que ha provocat el boicot d’Artur Mas a la seva celebració. Quin problema té amb el castellà? Diu coses diferents en castellà i en català? Diu coses diferents Catalunya endins que Catalunya enfora? No vol que la campanya sigui seguida pels que escolten o veuen mitjans que emeten en castellà? Misteri.

Sobre la campanya i els seus continguts no us hauríeu de perdre els articles de Vicenç Navarro i d’Antonio Franco (aquí el trobareu en versió castellana). El Dr. Navarro ha publicat també un interessant article sobre la polèmica del xec escolar (aquí el trobareu en versió castellana).

Per últim, avui La Vanguardia publica una enquesta de l’Institut Noxa que assenyala un aventatge de CiU de 6,5 punts sobre el PSC. Altres enquestes aparegudes recentment donen resultats diferents. Avui mateix El Mundo publica una enquesta en la que la diferència és sols de 2,3 punts i divendres es va fer pública l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que assenyalava un aventatge de CiU d’1,8 punts en intenció directa de vot. L’anàlisi de Julián Santamaría explica que l’enquesta de l’Institut Noxa detecta un baix nivell de participació i un baix nivell de mobilització de l’electorat socialista. La nostra campanya té el doble objectiu de cridar a la participació i d’impulsar la mobilització dels electors i electores socialistes. El DVD de CiU ens hi ajudarà.



“Perles” del programa “Polònia” emès el 12 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES
- El Mas diu que necessita la Supernanny per aprendre a tractar els d'Esquerra.
- Tura (real) i Tura (personatge), increïblement semblants, juntes per solucionar un problema d'inseguretat ciutadana o de seguretat inciutadana, ara no me'n recordo...
- El Rei i el Príncep a la desfilada militar del 12 d'Octubre jugant al "Veo veo".... el Rei diu que amb la gorra i l'uniforme se sent com el porter de discoteca més car de la història.
- Mas i Montilla preparant el famós "Cara a Cara" mentre en Carod intenta cercar l'equidistància amb un centímetre.
- El "Cara a Cara" acaba amb un Montilla esgotat sense haver obert la boca i un Mas que no ha callat, i s'ha fet ell mateix les preguntes i les respostes.... en català, és clar.
- Joan Clos a Pasqual Maragall a la recepció del 12 d'Octubre, "perdone no le conozco".... i el Rei que li etziba "a éste no lo pusiste tú de alcalde?"
- El President amb ulleres d'estar despert i taps a les orelles per a la reunió amb en Carod: "és que és tan pesat".
- Jiménez Losantos acusant Franco del desgavell actual de la política espanyola, "de falta de coraje", i ell que es defensa "Mi ejecutoria merece una consideración".
- L'expressió de Ferran Adrià "No lo hi ha cap tipo de problema", m'encanta!
- La Manuela i la Tura intenten fer de Montilla un nou Groucho Marx.... fins que s'adonen que el millor és que faci del germà mut, en Harpo, al costat de Groucho ZP.

EL PITJOR (ho sento, en toquen tres, com a mínim)
- El suposat descobriment d'Amèrica (res de senyeres... amb la bandera blaugrana, caram) i l'argumentació del perquè Colom era català.
- L'episodi senceret de l'apagada de llum, la intervenció del ministre Clos amb la bombeta, les aparicions fantasmals, els canapès i tot plegat.
- El gag sobre l'INEM.... zzzzzzz

EL MILLOR
- Mas i Carod explorant noves vies..... Carod vestit d'infermera disposada a jugar als metges amb en Mas "Has sido una Consellera de Sanidad muy mala".... fins que arriba Montilla... "t'ho puc explicar" torna a ser l'única explicació ;)

LA PICADA D'ULLET
- D'en Mas al Toni Soler: "Ho fas molt bé, sembles de Convergència"

LA NOVETAT
- El President em pren el paper de comentarista oficial i diu que el que més li ha agradat és el gag sobre Colom!!! "Han dit que era català i que se li ha de dir Cristòfor.... un altre dia diran que Montilla és català i que se li ha de dir Pep Monteta" "No sé perquè diuen que Montilla no fa gràcia, a mi me'n fa molta.... quan l'he vist fent de Harpo.... quan em van dir que ell seria el pròximu Presidenti, quan em va dir que no calia que em presentés..... bé això últim ja no feia gràcia, no"

KA FORT (també en toquen dos, també)
- ZP entusiasmat amb el lampista que li ha deixat Tony Blair per netejar les "cloacas del Estado" de cara al procés de pau.... de molt mal gust l'esment de la cal viva i els Gal (nois......)
- Tot l'episodi de la parella que vol adoptar una criatura, però els ofereixen la Consellera Figueras... la parella fuig perseguint un funcionari que parla de dues nenes xineses mentre una altra funcionària consola la Consellera dient "no pateixis que si li vam trobar una família a la Consellera Mieras també en trobarem una per tu".

SURREALISTA
- El calendari en pilotes d'Acebes i Rajoy fotografiats per Zaplana: "Me ha subido la popularidad 8 centímetros, digo puntos"

LLETÓS
- Acebes i Jiménez Losantos junts.... aghhh

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Esperem que l'experiència del "Cara o Cara" no resulti molt cara.
- Toni Soler: "Vaya a grabar, ya".... Matías: "Pero si yo lo que quiero es des-gravar"
- Per a més informació.... escoltin la COPE



ZW núm. 56 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.rebelatecontralapobreza.org/

L’aliança espanyola contra la pobresa impulsa una setmana de mobilitzacions i activitats diverses amb un acte central que tindrà lloc el dia 21 d’octubre amb la Manifestació contra la pobresa. L’aliança que inclou entre les seves organitzacions a la Campanya Pobresa Zero, està formada per diversos i nombrosos col·lectius (que agrupen a més de mil entitats de tota Espanya). Des de la seva pàgina, Rebel·la’t contra la Pobresa, fan una crida a la participació i implicació de la ciutadania per poder aconseguir mesures concretes contra la pobresa mundial.

Un altre dels projectes que configuren l’aliança és la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides, que organitza i participa en campanyes divulgatives i actes de sensibilització per promoure els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni. Un d’ells té lloc aquest diumenge dia 15 i el dilluns 16 d’octubre, sota el lema: "Levántate contra la pobreza" (que va inspirar l’acció del “robatori” de l’escó de ZP) i té com a objectiu aconseguir que el dilluns, 16 d’octubre, a les 12h el màxim nombre possible de persones es posin dretes per aquesta causa. A la pàgina Sin excusas 2015 poden baixar-se banners i salvapantalles, consultar els materials en diferents idiomes i conèixer quin és l’estat de la iniciativa en altres països. En aquesta línia, cal recordar el gran impacte que va tenir l’any passat el projecte de la Plataforma Catalana per la Marxa Blanca.
I en els propers dies també us recomano la cita Blogs la Conversación, una jornada que se celebrarà el pròxim 19 d’octubre i on s’analitzarà l’impacte dels blocs en la política, el periodisme, les empreses, a Llatinoamèrica i al món.

ZV (Zona Vídeo). Fa un parell de setmanes que us recomano iniciatives diverses al voltant de la cultura audiovisual (vídeo, cinema, TV i Internet). A partir d’ara, faré una mini secció amb enllaços en aquesta línia.

En aquesta ocasió, comentar-vos la inauguració d’un nou espai a la xarxa: eblogtv que s’ha estrenat aquesta setmana, amb la seva primera vídeotrobada en directe, amb l’escriptor Suso de Toro.

Retallem distàncies

Per començar, una foto meva. Aquí em teniu davant de l’ordinador del despatx que té en pantalla el meu bloc. La cosa ve a tomb d’una entrevista que em fa Saül Gordillo pel setmanari ‘Presència’. Sobre blocs podeu llegir també un interessant post de Lourdes Muñoz. I no us perdeu el ZONA WEB d’avui que trobareu a baix de tot, passant pel retrobat Polònia.



Per desgràcia, ha succeït el que era inevitable. Antoni Gutiérrez Díaz va morir divendres. Restarà sempre entre nosaltres la memòria de qui fou fundador i impulsor decisiu de l’Assemblea de Catalunya, màxim dirigent del PSUC en els anys difícils de la transició i treballador infatigable per la democràcia, el catalanisme, l’europeisme i les idees d’esquerres. En record del Guti podeu llegir l’article publicat ahir al Diari de Girona per Josep Quintanas.

Al Guti li agradaven les coses clares. I la sinceritat política. Mai no feia comèdia. Ho deia Joan Saura en evocar la seva memòria i retre-li homenatge. I tenia tota la raó. Aquesta setmana, Jaume Matas, President de les Illes Balears i dirigent del PP ha tingut un atac de sinceritat i ha declarat el seu suport a Artur Mas en una entrevista publicada dijous a La Vanguardia: “si el PP no es alternativa, lo mejor para Catalunya es que gane CiU”. A Jaume Matas no li ha calgut anar al notari. El creiem fil per randa...

Dijous es va votar al Congrés dels Diputats la llei de l’autonomia personal, la llei que proporcionarà ajut a les persones amb dependència (gent gran, discapacitats o malalts). CiU hi ha votat en contra, no estan per la feina. En un significatiu article signat conjuntament i publicat a El Periódico els portaveus dels grups Socialista, d’ERC i d’ICV expliquen el per què del seu suport a la llei.

Aquesta setmana vull destacar l’entrevista a Antoni Castells publicada a La Vanguardia. I un interessantíssim powerpoint que demostra amb xifres que la gestió del govern catalanista i d’esquerres a suposat una inflexió molt positiva pel que fa a les polítiques socials. Jo no em resisteixo a donar alguna xifra ben significativa. Per exemple: pressupost sanitari per càpita el 2003, 819,2 €; el 2006, 1.108,2 €. Pressupost educatiu per càpita el 2003, 504,3 €; el 2006, 672,2 €. Plantilla docent el 2003, 52.702 persones; el 2006, 63.996. Despesa pública per càpita en política d’habitatge el 2003, 10,6 €; el 2006, 25,5 €. Mossos d’Esquadra el 2003, 9.656; el 2006, 13.837. Inversió per càpita el 2003, 365 €; el 2006, 691 €. Despesa total en prestacions socials el 2003, 37,1 milions d’euros; el 2006, 190,1.

Avui, al quadern Domingo de El País, Agustí Fancelli fa un magnífic retrat de José Montilla titulat “El catalán de Iznájar”. De José Montilla us recomano la lectura de les seves intervencions en matèria de sanitat, en el Foro Nueva Economía, davant de dones sindicalistes, davant dels alcaldes socialistes i en una reunió amb experts econòmics. Actes tots ells celebrats aquesta setmana.

Dijous vaig participar en un emotiu acte de celebració del 30è aniversari del Casal Lambda, una de les organitzacions més actives de la comunitat gai-lesbiana-transsexual-bisexual de Catalunya, fundada per Armand de Fluvià, principal impulso del moviment gai a partir de la lluita contra la llei de perillositat social dictada pel franquisme. També ben aviat celebrarem el 30è aniversari de la Coordinadora Gai-Lesbiana, fundada per Jordi Petit. En commemoració d’aquests aniversaris i en reconeixement al moviment gai, us recomano avui la lectura, per cortesia de El País, d’un capítol del llibre “Gays y lesbianas. Vida y cultura” d’editorial Nerea que sortirà al carrer el proper dia 17.

Qui no farà 30 anys de líder del PP (jo crec que no en farà ni cinc) és Mariano Rajoy. Llegiu aquest interessant article de Javier Pradera escrit amb motiu de la ¿celebració? del segon aniversari del lideratge de Rajoy. Tampoc corren vents propicis per Bush i el Partit Republicà. No tenen gaire bones perspectives per a les eleccions de novembre i la cosa se’ls ha complicat més a causa de l’escàndol de Mark Foley, senador d’aquest partit que empaitava joves ajudants, mentre públicament abonava el discurs homòfob dels republicans. Se’n fa ressò Manuel Castells en aquest bon article publicat a La Vanguardia.

La darrera enquesta que s’ha conegut sobre les properes eleccions al Parlament assenyala que estem escurçant la distància que ens separa de CiU. Es tracta de l’enquesta de l’Institut TNS-Demoscopia, realitzada per Antena 3 i Onda Cero ràdio, que es va difondre el dia 5. El treball de camp es va produir durant els dies 2 i 3 d’octubre amb 1.200 entrevistes. Segons aquesta enquesta els problemes que més preocupen als ciutadans són la immigració, l’habitatge, l’atur i la precarietat laboral, i la inseguretat ciutadana. El líder millor valorat és Artur Mas amb un 5,53, seguit per José Montilla amb un 5,17. Segons aquest estudi la participació a les eleccions seria d’un 59,2% (inferior a la registrada el 2003 que va ser d’un 62,5%). Els resultats que ofereix l’enquesta són els següents: CiU, 32,1% i 47-48 escons (el 2003 va ser 30,9% i 46 escons); PSC, 29,1% i 40-41 escons (el 2003 va ser 31,2% i 42 escons); ERC, 14, 9% i 20-22 escons (el 2003 va ser 16,4% i 23 escons); PP, 11,6% i 14-15 escons (el 2003 va ser 11,9% i 15 escons); i ICV-EUiA, 8,8% i 10-12 escons (el 2003 va ser 7,3% i 9 escons). El Partit de la Ciutadania estaria molt lluny d’obtenir representació parlamentària.

Aquesta setmana el debat polític s’ha centrat precisament en el debat cara a cara entre Mas i Montilla. Recordem de forma breu i resumida la qüestió. Mas demana un debat cara a cara i Montilla li ofereix dos (un en català en un mitjà privat català i l’altre en castellà per a tota Espanya). Mas intenta primer confondre a l’opinió pública fent com si Montilla només volgués fer un debat en castellà. Després diu que no accepta l’oferta de Montilla, al·legant que això seria espanyolitzar la campanya. Curiosament Mas afirma això el mateix dia que ell participa en un programa (59 segundos) d’un mitjà de comunicació d’abast estatal, lògicament en castellà. Quina és, doncs, la raó de Mas per a negar-se? Hi ha quatre possibles motius: o bé no vol que es vegi la contradicció habitual de CiU que no diu el mateix a Madrid que a Barcelona, o bé no vol reconèixer que el castellà és la llengua materna de moltíssims catalans, o bé vol que els ciutadans que segueixen la informació a través de mitjans que no s’expressen en català no tinguin accés a un debat d’aquestes característiques, o bé, senzillament, té por de debatre amb José Montilla.



“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

- L'Aznar atribueix a un "choque de civilizaciones" la seva topada amb un àrab i li exigeix que demani perdó "de genolling".
- El mega flash de nosequantsmil volts que s'ha comprat el Mas per no quedar fosc a les fotos.
- La nova sessió fotogràfica del Montilla, esperonat per la Manuela, amb unes immenses dents falses perquè somrigui i demani "un goviernu que govierni".
- Al Clos se li en va "el santo al monte" en la inauguració (i destrucció) d'una nova central elèctrica.
- Acebes, Espe i Rajoy mirant les fotografies de l'última criatura de Zaplana..... una nova urbanització que va creixent la mar de bé! En té "otra en camino" per a la qual dubta entre els noms de Santa Pola Beach i Villarriba Resort.
- Mossèn Soler apressant al Papa si no vol arribar a "missi diti".
- ZP i De la Vega fent del mag Tamariz i la seva ajudant. Amb un barret de copa alta, demostren a Montilla i Nadal com fer trucs de màgia amb el pressupost i així poder donar, literalment, gat per llebre ;)
- Aznar com a home del temps (del seu temps) dient que les borrasques venen de la mà dels "muslis", que no ve del que es menja amb el iogurt sinó dels "muslims".
- El Clos fet un embolic amb els telèfons i mantenint converses impossibles amb Evo Morales, el president d'Endesa, el director general de Comunicacions i fins i tot demanant una pizza. [Veiem ZP estrangulant el seu Bambi i dient: "cuando enganche a Montilla...."]
- ZP i De la Vega buscant un substitut a Montilla amb del joc de la roda de la fortuna... "un nombre que nos sorprenda".... és clar, no podia ser altre que Clos ;)
- Montilla en l'assaig de cara a cara amb Mas dient-li que "una vegada he estat a punt de contestar-te".

EL PITJOR
- La princesa Letizia té un desig i li demana al seu marit.... Múrcia! Com que el Príncep li diu que no pot ser perquè la Constitució no li ho permet, el Rei cedeix i li ofereix a canvi Granollers! I després Jaca, Tordesillas, Jaen, Getafe.... ei, però Baquèira no "que es mia".

EL MILLOR
- El President Maragall repeteix com a millor del programa intentant fer-nos veure que això de que el Montilla li hagi pres la cadira deu ser com la broma del vídeo d'uns que li prenien la cadira a ZP. "I si lo meu també fos un muntatge?....... és clar... què cabrooooooooooons.... Montilla, Iceta, Manuela, sortiu, no he picat!......... [silenci]......... què hi ha algú?"

LA PICADA D'ULLET
- ZP tosint igual que ho feia Pujol.

LA NOVETAT
- Nous personatges: una parella de "marcianus" de color blau barrufet que des d'un país molt molt llunyà observen Catalunya.... i són simpatitzants de Ciutadans per Catalunya!!

LA RECONCILIACIÓ
- Amb la Ruscalleda i el seu català.... `per el Ferran Adrià el català de la Ruscalleda és tan català que li sembla francès ;) També m'ha agradat el moment "Ghost" entre l'Adrià i la Ruscalleda, ara anomenada carinyosament "Rusqui".

KA FORT
- Franco diu que està a favor de la immigració perquè ell al 1936 també va venir d'Àfrica, va passar-se 40 anys en situació irregular i va repartir papers per a tothom.

SURREALISTA
- L'Acebes demanant embogit des de la tribuna del Congrés que el govern processi al ministre de l'interior que va ocultar informació sobre l'11-M.... i acaba cridant "Fuera yo!"

LLETÓS
- ZP i Mas festejant a la barra del bar són enganxats "in fraganti" per en Duran (el de debò) que, amb gran esportivitat, confessa a Toni Soler que hi ha coses que en Mas no li acaba d'explicar... el gag acaba amb la mítica frase "Duran, t'ho puc explicar..."

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Bona nit o, com dirien a Austràlia, bon dia!
- L'embaràs de donya Letizia porta cua, i no volem dir que sigui nen...
- Si donya Letizia tingués trigèmins podrien ser els tres reis mags, però si un d'ells fos negre el que tindria seria un "marrón"



ZW núm. 55 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.0100101110101101.org

ARTivisme
Eva i Franco Mattes, més coneguts com 0100101110101101.org, són artistes i activistes (ARTivistes) que utilitzen tàctiques de comunicació no convencional per obtenir la màxima visibilitat amb el mínim esforç. Les diverses iniciatives impulsades: Vaticano.org, VOPOS, UNITED WE STAND. Europe has a mission, etc. busquen colpejar les consciències del públic de manera constant, a partir de l’art digital, la provocació i les accions al carrer.

CONTRApublicitat i CONTRAinformació
Un altre col·lectiu d’artivistes italians, Molleindustria, desenvolupa projectes que defineix com “políticament incorrectes”. Un exemple, el joc a la xarxa McDonald’s videogame. Aquest projecte de contrapublicitat es distribueix gratuïtament a Internet i s’inspira en la famosa multinacional per dur a terme una iniciativa crítica. I, en l’àmbit de la contrainformació, aquests dies circula també per la xarxa una “fallada” detectada a Google, on a l’escriure les paraules “miserable” i clicar després el botó “Voy a Tener Suerte”, en lloc de “Búsqueda en Google”, la pàgina mostrada és tota una sorpresa…

VIDEOficció
Una altra tècnica utilitzada és la videoficció. Als Estats Units, per exemple, Marck Ecko difonia fa uns mesos un vídeo amb la suposada realització d’un graffiti sobre l’avió presidencial Air Force One, per reivindicar el dret de la llibertat d’expressió. Aquesta peça va causar un gran renou a la xarxa i va ser recollida per diferents mitjans de comunicació.

Totes aquestes iniciatives d’ARTivisme, CONTRApublicitat i VIDEOficció són imitades també per les grans agències de publicitat que utilitzen l’estratègia de moda, el màrqueting viral, al servei d’empreses i organitzacions. Algunes accions com la falsa campanya contra la depilació (impulsada realment per l’empresa Gillette) o el Amo a Laura que ens va acompanyar fins l’estiu, i l’artífex final del qual era una coneguda cadena de TV, han estat el preludi del sonat i polèmic Levántate ZP d’aquests dies.

La combinació de creativitat artística, Internet i màrqueting viral i de la difusió que ofereixen els mitjans de comunicació és una fórmula eficaç per sacsejar les consciències, desenvolupar accions publicitàries, aconseguir notorietat o reaccions i, també, per plantejar estratègies polítiques de futur. Hi haurà sorpreses.

PD. Per acabar, i parlant de vídeo, cinema i ficció… no deixeu de visitar la programació de la VI Edició del Festival Internacional de Cinema Gay i Lèsbic de Barcelona.

En record del Guti

He estat tot el cap de setmana submergit a la Conferència Nacional del PSC en la que s’ha aprovat el nostre Programa Electoral i, per tant, no m’he pogut dedicar a preparar el Diari tant com m’hagués agradat. A més, aquesta setmana no hi ha hagut Polònia i no trobareu la secció de “perles” preparada per la meva germana.

Per desgràcia, he de començar amb una notícia que m’ha entristit moltíssim. Es tracta del coma irreversible d’Antoni Gutiérrez Díaz, el “Guti”. He mantingut al llarg d’aquests darrers anys un contacte sovintejat amb ell. M’agradava escoltar-lo parlant de política i aprendre dels seus anàlisis sempre aguts i basats en una experiència d’anys de màxim dirigent del PSUC en els anys decisius de la lluita contra la dictadura i l’inici de la transició, quan el PSUC era, sens dubte, la referència política més sòlida.

Varem estrènyer encara més la nostra relació en el procés de debat i referèndum de la Constitució europea, moment en el qual en “Guti” no va compartir el criteri majoritari del seu partit Iniciativa per Catalunya Verds, i va fer campanya activa pel sí. Fa tres setmanes ens veiem per darrer cop en una de les nostres trobades al Sándor, el mateix lloc on abans de l’estiu havia volgut lliurar-me personalment un article seu escrit amb motiu del 70è aniversari de la fundació del PSUC i que ha estat publicat per “Treball” amb el títol Eurocomunisme, europeisme i ecologisme. És una reflexió molt seriosa, adreçada no sols al seu partit sinó al conjunt de l’esquerra. El trobaré a faltar i crec que la gent d’esquerres perdem un referent molt important. Com a record he volgut recollir també els seus dos darrers articles publicats aquesta mateixa setmana, el publicat a El País amb el títol Con sello de urgencia i el publicat a El Periódico de Catalunya amb el títol La clau i els panys.

Com deia, la Conferència del PSC m’ha absorbit aquest cap de setmana. S’ha treballat de valent, culminant l’esforç d’elaboració programàtica més ambiciós i solvent que mai hagi fet un partit català. Quan tingui la versió definitiva, incloent-hi les esmenes incorporades i la necessària revisió final, la penjaré d’immediat al Diari.

La Conferència es va inaugurar amb intervencions d’Ernest Maragall, Isidre Molas i el President Maragall. Vull destacar especialment la intervenció que va emmarcar els treballs de la Conferència, la reflexió d’Isidre Molas sobre el projecte del socialisme catalanista (o del catalanisme socialista) del PSC.

La Conferència s’ha tancat avui al migdia amb intervencions de l’Alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el discurs de José Montilla. Us recomano especialment la lectura del discurs del candidats socialista. Hi trobareu la caracterització de les eleccions (“hi ha tres opcions, un govern de dretes, un front nacionalista o un President socialista”) i un primer decàleg de compromisos concrets que mostren de forma rotunda l’ambició i la solvència del projecte de Catalunya social que presentem a la ciutadania.

He rescatat dues altres intervencions recents de José Montilla que val la pena llegir. La primera correspon al discurs de José Montilla a la Festa de la Rosa celebrada a Gavà diumenge passat i la segona és la conferència del candidat socialista pronunciada davant les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls.

A la Conferència s’han repartit quatre fitxes que recullen els nostres principals arguments. La primera fitxa recull les xifres que resumeixen l’obra del govern Maragall. La segona recull els resultats concrets de les bones relacions entre els governs de Catalunya i Espanya. La tercera és un brevíssim resum dels eixos del programa electoral del PSC. I la quarta recull els nostres principals arguments de precampanya.

Dos bons amics, Quim Nadal i Anna Balletbò, m’han enviat materials per incloure en el meu arxiu. Es tracta de la presentació que Quim Nadal va fer de José Montilla en l’acte de l’auditori Winterthur i la intervenció d’Anna Balletbò en l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Mítin de la Llibertat.

Per acabar us adjunto quatre intervencions que considero molt interessants. Es tracta de discursos de rellevants dirigents socialistes i laboristes europeus. El primer és el discurs de Tony Blair davant la Conferència del seu partit celebrada el passat cap de setmana. El segon és el discurs de Gordon Brown –previsible successor de Blair- en la mateixa Conferència. El tercer és el discurs de Ségolène Royal anunciant la seva voluntat de presentar-se a les primàries socialistes franceses. I el quart és el discurs de Dominique Strauss-Kahn presentant les idees que defensarà en aquest mateix procés de primàries.



ZW núm. 54 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dmoz.org

L’Open Directory Project (ODP), també conegut com a DMOZ, és el directori de codi lliure, recopilat per una comunitat mundial d’editors voluntaris i editat per diferents persones, més extens de la xarxa.

L’ODP és el motor dels serveis de directori d’alguns dels portals i cercadors més populars a Internet, que inclou: AOL Search, Netscape Search, Google, Lycos, DirectHit, i HotBot, entre altres.

Està desenvolupat i gestionat per una comunitat de ciutadans de la xarxa, en constant creixement, que són experts en les seves àrees d’interès. És un directori web, no un cercador, que té com a propòsit llistar i categoritzar llocs web. Un proveïdor d’informació que es compromet a mantenir-se com un recurs obert i gratuït mitjançant el seu Contracte Social amb la comunitat web.

Des de la pàgina, es faciliten les instruccions per convertir-se en editor i es faciliten les respostes a les preguntes més freqüents: FAQ.

Post: Per acabar, destacar que avui finalitza la segona edició del Festival de Cinema Polític, creat i organitzat per l’associació francesa Sinetik, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona. Esdeveniment d’aquest tipus únic a tot el món que promou una competició internacional “oberta exclusivament a pel·lícules de ficció i animació que tractin sobre política o films polítics, pel·lícules amb un punt de vista polític de la societat”, entre altres iniciatives.

CiU ens porta un lleuger avantatge

Avui he estat a la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà i, com em temia i ja vaig anunciar ahir a la 2a Red Net (trobada dels animadors i animadores de la blogosfera socialista i progressista), no he pogut dedicar prou temps al Diari. A la trobada (a la que correspon la foto meva i de Joaquim Balsera, alcalde de Gavà -visiteu la secció de podcasts del seu web- que trobareu aquí sota, cortesia de Carlos Guadián) es varen bescanviar experiències per millorar la nostra presència a la xarxa. Aprofito per recomanar la web de Carlos Guadián, k-Government. Aquí teniu el tast corresponent al seu anàlisi sobre la campanya de l’Estatut a la xarxa. També podeu llegir a l’Observatori de ciberpolítica de Joselito la crònica de la trobada de xarxes progressistes amb motiu de la Conferència Política del PSOE.

Per cert, un altre conegut blocaire és Xavier Sabaté, Conseller de Governació. A ell
devem aquesta relació de mals que se li fan al català que trobareu aquí sota. Una relació que ve especialment a tomb aquests dies que alguns van intentar –ridículament- boicotejar Elvira Lindo com a pregonera de les Festes de la Mercè.

Alguns dels mals que se li fan al català

1 – Crear polèmiques innecessàriament.

2 - Rebutjar que altres persones que no viuen entre nosaltres vinguin a fer pregons, classes, discursos polítics, etc. en una altra llengua que no sigui el català.

3 - Usar-lo amb finalitats partidistes.

4 - Emprar els diners promocionant-lo entre els i les qui ja estem convençuts que s’ha d’usar en tots els àmbits i ho fem habitualment

5 Creure que s’incrementarà l’ús del català amb protestes al carrer

6 - No usar les eines que tenim: les lleis, les accions de les administracions i la voluntat dels milers de persones ja convençudes i les que necessitem convèncer.

7 - Posar com a condició que per ser bon català s’ha de saber parlar bé el català i usar-lo a tota hora. ( Un candidat que es diu independentista proclamava a la campanya del 2.003 que es pot ser bon català parlant altres idiomes. Ara hi ha regidors seus que no van a escoltar pregons de festa major perquè no es pronuncien en català )

8 – Protestar quan una ciutadana de parla castellana llegeix un pregó de festa major en castellà i trobar tan normal que quan ve un francès o un italià ho facin en la seva llengua

9 - Ignorar que l’extensió de l’ús de la llengua catalana i la seva normalització van lligats a la cohesió local dels ciutadans de Catalunya. Això ho sap qualsevol aprenent de sociolingüística aquí i a Madagascar. És a dir, que són tan o més importants la llei de barris, bons equipaments i molta acció cultural adreçada als sectors més necessitats com totes les campanyes de la Norma o de la Queta juntes.

10 – No valorar els avenços i tampoc valorar les aportacions de milers de persones de tot color que han fet tant per la nostra llengua.

11 – Oblidar que molt però que molt sovint qui crida més és qui menys ha fet i qui menys fa.

Aquesta setmana s’han aprovat les candidatures del PSC-CpC a les properes eleccions al Parlament. I s’ha desvetllat la incògnita: PSC i CpC es tornaran a presentar en coalició. Aquí teniu el comunicat que ho explica i un article de Carme Valls al respecte. Dissabte es va fer la foto de família que trobareu aquí sota.

Les candidatures van ser aprovades pel Consell Nacional del PSC, al que correspon la foto que trobareu aquí sota. En el decurs de la sessió del Consell Nacional, es va produir una important intervenció de José Montilla.

Aquesta setmana han estat també importants les intervencions de Montilla en un acte sobre cultura tradicional catalana i a un dinar-col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. També he repescat pel seu interès un article de Montilla publicat a La Vanguardia el 13 d’agost. El conjunt d’intervencions de José Montilla configuren un ambiciós i sòlid projecte de futur per Catalunya.

En la polèmica sobre el catalanisme del PSC i el nacionalisme instrumental de CiU no us podeu perdre l’interessant article de Joan Ferran al respecte.

Recordeu que us vaig parlar de l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Míting de la Llibertat, primer acte de masses tolerat per la dictadura a Barcelona organitzat pels impulsors del Congrés constituent del PSC (c). Recollida al web de Nou Cicle podeu llegir la magnífica intervenció de Raimon Obiols. Una intervenció de la que se’n extreuen importants arguments de cara a la propera campanya electoral.

La setmana passada us parlava de la disputa que enfronta El Mundo i la COPE contra l’ABC. Aquest article del Director de l’ABC n’és una prova fefaent.

Avui s’acaba la setmana amb la vibrant Festa de la Rosa celebrada a Gavà. Amb l’assistència de milers de persones (malgrat les pluges d’ahir i la forta l’amenaça de pluja d’avui mateix) i el míting amb les intervencions de Montilla, Maragall i Zapatero. Espero que els mitjans se’n facin demà un gran ressò. Montilla ha alertat sobre un pacte de dretes i s’ha compromès personalment amb una ambiciosa política d’habitatge. Maragall i Zapatero han prestat suport entusiasta a Montilla.

Acabo amb una notícia d’avui mateix. La Vanguardia publica un sondeig d’opinió segons el qual CiU ens portaria un avantatge de 4.1 punts i de 10-11 escons (en l’actualitat CiU té quatre escons més que el PSC). Segons aquesta enquesta els resultats serien els següents: CiU, 33.4%, 50-51 escons (actualment en té 46); PSC, 29.3%, 40 escons (actualment en tenim 42); ERC, 13.8%, 19-20 escons (actualment en té 23); PP, 10.4%, 13 escons (actualment en té 15); ICV-EUiA, 9.5%, 12 escons (actualment en té 9). És evident que una enquesta és sols una enquesta i que encara falten molts dies per a les eleccions (37). De fet, ni la campanya ha començat i la pròpia enquesta indica que els ciutadans estan lluny d’haver-se situat en un clima pre-electoral. Tot i així aquesta enquesta coincideix bàsicament en les seves previsions amb la publicada fa uns dies per El Periódico de Catalunya, i totes dues assenyalen un significatiu dèficit de mobilització de l’electorat socialista. A nosaltres correspon capgirar la tendència per guanyar les eleccions. Com sempre, recomano la lectura de l’anàlisi de l’enquesta feta pel seu propi director, Julián Santamaría.

“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

Les PP (Perles del Polònia) d'avui, perquè negar-ho, han estat més tipus "mercadillu" de quan era jove que de Can Bagués, com les de la meva àvia.... però en fi, això és el que he pogut trobar:

- El "work in progress" del Novell i el Casanovas per imitar l'alcalde Hereu (que ha fet prou bon debut) ;)
- El Cesc Casanovas demanant-li a l'alcalde Hereu si sabia dir "amb-sense".
- El Montilla recomanant-li a l'Hereu que munti un Fòrum per donar-se a conèixer.... estaria pensant en el numeret Carlinhos Brown del Clos??
- El Montilla intentant jugar a dues bandes en la discussió per la gestió de l'aeroport.
- Una maquiavèlica De la Vega que envia Montilla i Nadal a "gestionar" l'aeroport... bé, si més no, la megafonia.
- El Puigcercós intentant que el Carod es reconegui en la foto del cartell electoral quan és... el mateix Puigcercós! (La trola no cola per la Terribas, però ;)
- El panorama desolador d'un país sota la pluja, tot s'acaba penjant... fins i tot un director general (literalment) i la Consellera Tura (virtualment).
- "La nit al dia" comença taaaaan tard que fins i tot la Terribas s'adorm esperant (ja en som dues).
- Que l'únic que li interessi al Zaplana de la guerra al Líban sigui la possibilitat d'intervenir en la reconstrucció ;)
- ZP jugant amb els seus "Bambis".
- Un Papatètic ballant ritmes àrabs per quedar bé amb l'"Imant".
- El President a punt de fer un dels seus acudits jugant amb les Maragallades, les Papades i les M....

EL PITJOR (avui n'he hagut de posar quatre!!!)
- El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets.... ffffffff
- La falsa "paritat" de Xuan/Xuana Saura.
- El Mas tirant-li els trastos (un pèl desesperat) a la Xuana Saura.
- Gag Adrià-Ruscalleda: Mindundi, TORNA, si us plau.

EL MILLOR
- La novetat de la setmana passada esdevé el millor d'aquesta: el gran Matías Prados a les Polonews :)

LA PICADA D'ULLET
- Franco enfadat amb la pel·lícula "Salvador" perquè diu que l'argument és seu i que es nota sobretot al final ;)

KA FORT
- ZP anunciant el col·leccionable "Construye tu propio cayuco".

SURREALISTA
- El Puigcercós amb corona d'espines hissant la Terribas tipus anxaneta :(

ZW núm. 53 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Eleccions generals a Brasil
http://www.tse.gov.br/internet/index.html

El proper 1 d’octubre tenen lloc les eleccions generals de Brasil. El president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, es manté com a favorit, segons un sondeig de Datafolha, pel qual guanyaria amb el 50% dels vots. El seu principal adversari, Geraldo Alckmin, del Partido da Social Democracia Brasileira (PSDB), se situaria 22 punts per darrera de Lula, amb el 28% dels vots.

En el sondeig anterior de Datafolha, del 5 de setembre, Lula da Silva comptava amb el 51% de les intencions de vot i el seu adversari amb el 27%.

Aquestes enquestes, així com cadascun dels aspectes que s’integren en els processos electorals són especialment vetllats per organismes internacionals com Transparency International. Transparency realitza, entre altres funcions, estudis a diferents països basats en l’avaluació del NIS, el Sistema Nacional d’Integritat, que analitza les institucions clau, les lleis i les pràctiques que contribueixen a una total transparència davant la ciutadania. Es diagnostiquen els punts forts i febles del NIS d’un país en particular i, dels resultats, es desprenen recomanacions sobre mesures i reformes anticorrupció. L’últim estudi està referit a Colòmbia (2005) i actualment es preparen els d’aquest any.

2006 haurà estat un any clau per a l’Amèrica Llatina, ja que s’hauran celebrat 10 eleccions que poden suposar canvis substancials en la situació de molts d’aquests països: Xile, Mèxic, Perú, Colòmbia, Costa Rica, Haití, Brasil (1 d’octubre), Equador (octubre), Nicaragua (5 de novembre) i Veneçuela (3 de desembre).

Montilla presenta projecte

Mentre escric aquestes línies estic seguint el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero tancant la Conferència Política del PSOE a través de PSOE-TV. Una Conferència inaugurada amb un magnífic discurs de Manuel Chaves, President del PSOE i de la Junta d’Andalusia. La Conferencia també ha servit per a un nou impuls a la blogosfera socialista amb la incorporació del bloc de Pepe Blanco. Per cert, la blogosfera socialista catalana té una important cita, la 2a RedNet el proper dissabte dia 23 de setembre de 10.30 a 13.30 hores a la seu central del PSC.

La setmana va començar amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, celebrada amb plena normalitat. Voldria destacar la rectificació d’Artur Mas que ha passat de criticar de mala manera el nou format de la Diada impulsat pel President Maragall a admetre que el mantindria si ell arribés a presidir la Generalitat.

Dimarts dia 12, José Montilla presentava el seu projecte en una important intervenció a l’auditori Winterthur. El fons de l’escenari marcava l’inici de la seva precampanya. Aquí el teniu:



Aquesta setmana s’han desenvolupat dues polèmiques de gran interès. Una sobre la gestió de l’aeroport de Barcelona i l’altra sobre immigració. Per conèixer els nostres plantejaments sobre aquestes qüestions és indispensable conèixer el nostre projecte de Programa electoral. Per cert, no he pogut trobar encara el programa electoral de cap altre partit...

Pel que fa a l’aeroport, aquí podeu trobar el compromís que adquirim en matèria aeroportuària. Un compromís que caldrà fer realitat a través de la negociació amb el Govern d’Espanya després de les eleccions i no a través de petites escaramusses parlamentàries com ho pretenia CiU.

En el tema de la immigració la posició socialista no ha variat i segueix essent molt clara: contra la immigració irregular, a favor de la immigració regulada. El discurs de José Montilla al respecte és molt clar i rotund:

“Vivim en una societat que rep, en molts casos de forma dramàtica, milers d’immigrants en situació il·legal cada any. Si és cert que és gràcies precisament a la immigració que podem tenir l’actual creixement econòmic, no ho és menys que no podem tractar aquest tema ni des de la demagògia, com fa la dreta, ni des de la frivolitat ni la ingenuïtat.

El meu projecte és clar: necessitem immigrants per continuar creixent, però no podem acollir tots aquells i aquelles que voldrien venir. Una immigració sense control és inviable. I no la permetrem. Hem de limitar els fluxos d’immigrants, hem de fomentar una immigració regulada, fins i tot a través de la contractació en origen. Necessitem també que els immigrants s’integrin.

Els oferim acollida i respecte a la diversitat que representen, però els exigim, com a tothom, el respecte de drets i deures comuns, el respecte als trets que identifiquen la nostra societat, com la rigorosa igualtat entre homes i dones, o la laicitat de les institucions”.

El Primer Secretari i candidat socialista a la Presidència de la Generalitat va participar dijous en l’acte commemoratiu del 30 aniversari del Míting de la Llibertat”. Aquí trobareu la intervenció de José Montilla. Precisament el mateix dia, el diari El País publicava un article del President de la Generalitat sobre les responsabilitats d’Europa en la superació de la crisi del Líban.

En aquesta setmana també s’ha produït una important reunió de la Junta de Seguretat (per primer cop presidida pel President de la Generalitat en aplicació del nou Estatut) en la que s’ha acordat ampliar en 3.000 efectius la dotació dels Mossos d’Esquadra-Policia de Catalunya per assegurar que el seu desplegament garanteix plenament la seguretat ciutadana. Això són fets, no paraules.

Divendres es va produir la conferència del President de la Generalitat de Catalunya “Mil dies que han canviat Catalunya”. En aquesta conferència Pasqual Maragall fa balanç de l’acció del seu govern, valora el canvi de l’autogovern, el canvi de les polítiques, el canvi de la política i afirma el seu suport a José Montilla com a futur President de la Generalitat.

Capítol apart mereix la vergonyosa estratègia del PP de deslegitimar les institucions a partir de declaracions de delinqüents que han rebut diners per fer-les. No sé si és una conspiració o un deliri, però el PP segueix entestat a afirmar la vinculació d’ETA als atemptats de l’11-M, fent-se ressò d’infundis recollits per una emissora de ràdio i un diari. Trobareu informació al respecte en aquesta notícia publicada al diari El País, en l’article d’Ernesto Ekáizer i en aquesta crònica de Soledad Gallego-Díaz que es fa ressò de l’enfrontament entre l’ABC i El Mundo.

Coneixerem aquest vespre els resultats de les eleccions a Suècia, les darreres enquestes assenyalen un petit avantatge de la coalició conservadora que, de confirmar-se, posaria fi a 12 anys de govern socialdemòcrata (cal tenir present que el Partit Socialdemòcrata suec ha governat 65 dels darrers 74 anys). Tots els analistes coincideixen a dir que un eventual canvi de govern no implicaria un canvi de model social, sinó tant sols uns lleugers retocs. Caldrà seguir amb atenció els resultats i els seus efectes.

La vigència del model escandinau queda ben subratllada en aquest article de Joseph Stiglitz publicat avui a El País sobre la globalització.

Acabo. A partir d’avui trobareu una secció nova dedicada al programa “Polònia” de TV3. La meva germana Núria envia setmanalment als seus amics un resum del programa i una selecció de “perles”. Crec que val la pena que els lectors del meu Diari hi tinguin accés, i la meva germana m’ha autoritzat a incloure’l.



“Perles” del programa emès el 14 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

- El Piqué tirant-se ous a ell mateix a la Diada per fer-se la víctima.
- La dramatització dels Segadors pel Carod-Rovira que l'acredita com a guanyador del Cantamania (amb el permís de l'escot de la Roser) "Chúpate esa, Puigcercós".
- El jurament trekkie del "Joan-Clos Van Damm".
- El Rei-Albà imitant el Mas-Oro recordant els vells temps del "Set de nit".
- El Montilla-Buenafuente qüestionat pel Maragall-Follonero "A mi em sortia natural", diu el President...
- El Matías Prados "repassant" en català les notícies més importants "Me la sé, aquesta també...". "Sembla que si el President vol anar a l'Àfrica ho té... negre".
- El Zaplana elogiant el torró d'Alacant "porque me recuerda al cemento".
- El pobre Maragall intentant, infructuosament, donar-se de baixa del PSC com si hagués entrat en un bucle de Telefònica o de qualsevol altra companyia de telefonia. "Un moment que li passo amb atenció al client"
- El príncep Felip exigint a l'ambaixador suec que li monti el "mueble Zapatero" que s'ha comprat a l'IKEA.
- El President elogiant el gag del Clos per acabar dient que "el Clos de debò és més divertiiiiit".

LA NOVETAT
- La incorporació del Matías Prados en la secció PolòniaNews, el seu "compte taronja" i els seus pèssims acudits.

EL PITJOR
- La Ruscalleda-chillona que ha substituït al gran Mindundi.... noooooooooooooooooo.

EL MILLOR
- El President recollint les seves coses del despatx.... "clar... tant anys.... bé, només tres, però se m'ha fet tant llarg".

KA FORT
- El Matías Prados dient que els nens de l'Àfrica es dedicaran a cosir pilotes de cuir de Nike mentre canten l'himne del Barça dins la campanya de suport a UNICEF.

SURREALISTA
- El Franco entonant Els Segadors des de la seva estàtua eqüestre.



ZW núm. 52 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.psoetv.es

La política mediàtica ha estat una de les apostes de la Convenció del PSOE d’aquest cap de setmana. La probable candidata socialista Ségolène Royal a la presidència de la República francesa ha demostrat un cop més el seu atractiu personal i polític i s’ha convertit en l’estrella de la Convenció, de la mateixa manera que el seu oponent Sarkozy ho va fer en la del PP del passat mes de març. En aquella Convenció el PP va presentar-se des un sorprenent i efectiu plató de televisió, però qui ha fet la primera televisió de partit per Internet ha estat el PSOE. Felicitats!

Sorprèn que la URL no sigui www.psoe .tv, ja que és propietat del partit (com he pogut comprovar a Nominalia), i el domini “TV” és més propi de la cultura Internet. Però la proposta és una gran iniciativa i respon molt bé al lema de la Convenció “Nuevos tiempos, nueva política”. Malgrat el seu entorn excessivament tecnològic (aspecte que caldrà cuidar i millorar), la plataforma és una proposta innovadora a Espanya que ha de seguir el camí d’altres iniciatives com la televisió cívica que impulsa Al Gore: Current TV. El seu objectiu és donar veu als continguts creats pels espectadors i el 25% del que s’emet ja són vídeos que la gent aporta i vota a la pàgina web de la cadena. Les seves emissions via cable ja són seguides per més de 30 milions de llars als USA.

Pels que esteu interessats en la televisió per Internet no deixeu de seguir la popular plataforma You tube i també d’altres iniciatives suggerents i vinculades a la cooperació i la solidaritat com Humania TV, o a l’activisme altermundialista com CSTV-WTO, una potent iniciativa de la societat civil organitzada a la darrera Conferència de la OMC a Hong Kong.

Jordi Hereu

En aquesta setmana destaquen el relleu en l’Alcaldia de Barcelona i en el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. La celebració del ple de l’Ajuntament divendres va ser el moment culminant d’una setmana que, a aquests efectes, començava dimarts amb la celebració del Consell del PSC de Barcelona en el que es proposava el relleu que havia de rebre llum verda de la Comissió Executiva del PSC el dia següent. El Consell del PSC de Barcelona va ser intens i emotiu. Primer, la presentació de la proposta per part de Joan Ferran, després els càlids discursos de Joan Clos i Jordi Hereu. I l’agraïment col·lectiu a la generositat de tots els que han treballat en favor del projecte i accepten que la torxa passi a d’altres mans. En aquest sentit cal subratllar l’aplaudiment unànime a Xavier Casas, puntal de l’equip de Clos a l’Ajuntament i batallador en primera línia de l’esforç de transformació de la ciutat. Escoltant Jordi Hereu vaig emocionar-me. Recordava Antonio Santiburcio que fa molts anys ja va assenyalar el camí a la necessària renovació tant del PSC de Barcelona, com del PSC en el seu conjunt. Però vaig emocionar-me també pel magnífic discurs del que avui ja és el nou Alcalde. Jordi Hereu parlava de valors i sentiments, de projecte col·lectiu i compartit, dels sòlids fonaments de l’edifici, de les plantes ja construïdes i de les plantes que caldrà construir, a partir d’ara, sota la seva direcció i impuls. Ens parlava de les penes i treballs, de les il·lusions i les dificultats. Fent balanç i traçant nous horitzons de feina. Va ser un moment màgic, i el presenciava des de la primera fila, al costat de la Manuela, convençut que el camí emprès és l’encertat.

Però els relleus impliquen també retre comptes de la feina feta. Us convido a llegir el balanç de Joan Clos com a Alcalde i el balanç de José Montilla com a Ministre. I podeu també llegir l’acord signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA que dóna continuïtat al govern de progrés de Barcelona.

Podeu seguir les primeres passes de l’actuació de l’Alcalde Hereu llegint el seu discurs de presa de possessió, l’entrevista que li fa avui el diari El País i la crònica de La Vanguardia de les seves primeres hores en el càrrec.

Però la setmana ha tingut també altres notícies, d’entre les que destaca la presentació per part d’Ernest Maragall del projecte de programa electoral del PSC per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. És un projecte que serà debatut per les organitzacions del partit i serà aprovat definitivament els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre en la Conferència Nacional del PSC. Aquí trobareu el breu resum publicat pel diari El País.

Per cert, i parlant de conferències, el PSOE celebra la seva Conferència Política el proper cap de setmana. Aquí hi trobareu el Document marc.

El proper diumenge se celebren les eleccions legislatives a Suècia. El bloc progressista, liderat pels Socialdemòcrates i del que formen part el Partit d’Esquerres i els Verds, i els partits burgesos (anomenats així), liderat pel Partit Moderat i del que formen part el Partit Liberal, el Partit Demòcrata Cristià i el Partit de Centre, estan frec a frec. Les enquestes dels instituts Sifo i Temo els atorguen respectivament 48.2% contra 47.1% i 47.1% contra 48.4%. L’enquesta amb una mostra més àmplia, realitzada pel SCB (Institut oficial d’Estadística suec), dóna un 48% al bloc progressista i un 48.8 a l’Aliança conservadora. Jo segueixo les eleccions a través del diari suec en anglès a Internet que es diu The Local. Per cert, en la recta final de la campanya hi ha hagut un gran escàndol quan s’ha descobert que els liberals havien entrat a l’intranet dels socialdemòcrates...

He repescat dos textes de Lionel Jospin que us poden ser útils per seguir el debat que s’està desenvolupant en el Partit Socialista francès. L’un és un article de Jospin publicat a Le Monde i l’altra és la intervenció de Jospin a la Universitat d’Estiu del Moviment de la Joventut Socialista celebrada a La Rochelle.

A Espanya el debat polític s’ha centrat en la decisió d’enviar tropes a la missió de Nacions Unides al sud del Líban. El PP, finalment, hi ha votat a favor, tot i que el seu discurs pretén equiparar la missió de pau a la guerra d’Iraq. No ens sorprèn. Són els mateixos que encara pensen que ETA va tenir molt a veure amb els atemptats de l’11-M a Madrid. Aquí trobareu l’opinió al respecte de Javier Pérez Royo.

Mentre el PP segueix enderiat perseguint fantasmes, Artur Mas ens ha sorprès amb l’afirmació que desenvoluparà un projecte que superarà la divisió entre dretes i esquerres. De fet, segons Mas, aquesta distinció és cosa del passat. És una afirmació que de tant en tant fan il·lustres representants de la dreta. Per ajudar Artur Mas a sortir de l’embolic li proposo unes senzilles preguntes: votar dos cops la investidura d’Aznar és de dretes o d’esquerres? Estar en contra de la inclusió d’un títol de drets i deures al nou Estatut és de dretes o d’esquerres? Proposar una rebaixa d’impostos que acabarà afavorint els sectors més benestants i afeblirà els serveis universals de benestar és de dretes o d’esquerres?

Per acabar la setmana, s’ha conegut la celebració d’una reunió discreta entre el PSC i el govern d’Espanya per treballar sobre l’aplicació del nou Estatut i garantir que les seves previsions es compleixen ja en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. CiU i PP diuen que és fer electoralisme. Treballar a favor de l’interès de Catalunya, segons ells, és electoralisme. I això que va ser una reunió sense publicitat! Francament, els veig molt mancats d’arguments.

Sols em queda desitjar-vos una feliç Diada de l’Onze de Setembre. Per celebrar-la podeu escoltar la nova versió d’Els Segadors d’Antoni Ros Marbà. I podeu llegir el Missatge institucional del Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall.



ZW núm. 51 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

State of the Blogosphere
http://www.sifry.com/alerts/archives/2006_08.html

Dave Sifry, CEO de Technorati, ha estat fent un seguiment de la bloguesfera des de 2002. A la seva pàgina, ofereix informes periòdics sobre l’evolució dels blocs. Des de gener de 2004 fins juliol de 2006, dos anys i mig, la xifra de blocs als quals Technorati segueix la pista ha continuat doblant-se cada 5-7 mesos. Això suposa 175.000 nous blocs cada dia a tot el món. A finals de juliol de 2006 es van comptabilitzar 50 milions de blocs.

En el mes de juny, l’anglès era l’idioma més utilitzat entre els bloggers (39%), seguit del japonès (31%) i del xinès (12%). Per darrera, l’espanyol, l’italià, el rus, el francès, el portuguès i l’alemany.

Noves geografies es dibuixen a la xarxa. Encara és aviat per treure conclusions definitives perquè l’evolució de les llengües en els blocs és, diferent, per exemple a la de les llengües utilitzades a les pàgines web, o en el correu electrònic i està per veure cóm les noves eines de vídeoblocs poden alterar -definitivament?- rànquings i lideratges. Per a obtenir informacions sobre estadístiques i Internet, podeu consultar Internet World Stats, on trobareu, per exemple: Usuaris d’Internet per Idioma.

Tornem a la feina!

Incorporat plenament a l’activitat des del 30 d’agost, reprenc avui la publicació del diari després d’unes vacances ben aprofitades. Una setmana a Nova York i 10 dies a Menorca m’han permès descansar, desconnectar i recuperar forces. Tot i la desconnexió, l’estada a Nova York em va proporcionar dos flaixos polítics força interessants: un breu contacte amb el caucus demòcrata de l’Ajuntament i la seva portaveu Christine C. Quinn (els demòcrates tenen una amplíssima majoria en regidors electes de Nova York, però l’alcalde és el republicà Michael Bloomberg, elegit directament pels novaiorquesos) i un dinar amb l’ambaixador espanyol davant de Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, justament el dia després de la resolució del Consell de Seguretat sobre el Líban. A Menorca, on vaig desconnectar del tot, vaig poder saludar, en dos encontres casuals, a Joana Barceló, Presidenta del Consell Insular, i a Helena Rakosnik, esposa d’Artur Mas.

Fer un resum de tot l’estiu resulta tasca impossible, com difícil és resumir la darrera setmana en la que s’ha conegut que Joan Clos substituirà José Montilla com a Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, i que Jordi Hereu substituirà Joan Clos com a Alcalde de Barcelona. Continua la tradició del PSC d’aportar dirigents rellevants a la governabilitat d’Espanya (Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Jordi Solé Tura, José Montilla). Clos serà un magnífic ministre i Hereu un excel·lent alcalde. Ha quedat acreditada la capacitat de renovació del PSC i la reacció dels nostres adversaris subratlla fins a quin punt els hem aconseguit descol·locar.

Però, anem a pams. A punt de començar les vacances es va produir el col·lapse de l’aeroport d’El Prat a causa d’una acció sobtada dels treballadors de terra d’Ibèria. El caos creat i els perjudicis de tot ordre a desenes de milers de passatgers van indignar tothom. Es van produir compareixences del govern de Catalunya i del govern d’Espanya a les Diputacions permanents del Parlament i del Congrés dels Diputats, i també la compareixença del Delegat del Govern a Catalunya davant la Diputació permanent del Parlament. El darrer Consell de Ministres va aprovar, per primer cop a la història, un crèdit especial per tal que AENA pugui indemnitzar directament als afectats i després pugui exigir a Ibèria el corresponent rescabalament. Afortunadament es va poder restablir en un dia i mig la normalitat de les operacions de l’aeroport. Coincideixo amb el comentari que fa avui Juan-José López Burniol a les pàgines de El Periódico (aquí el podeu trobar en versió castellana). La crisi de l’aeroport va tornar a posar sobre la taula la necessitat que la Generalitat gestioni els aeroports catalans i el nou Estatut assenyala el camí per aconseguir-ho.

El gran debat de l’estiu ha estat el de la immigració. L’arribada d’un gran nombre de barcasses d’immigrants subsaharians a les costes de Canàries i el debat sobre la conveniència o no d’atorgar el dret a vot a les eleccions municipals als immigrants extracomunitaris han centrat el debat. És evident que la immigració massiva és producte de l’extrema pobresa de gran part de l’Àfrica i que sols pot trobar una resposta d’abast europeu. Mentre, cal dir alt i clar que la immigració ha estat un factor decisiu en el progrés econòmic català i espanyol de la darrera dècada, que no és possible acollir en condicions adequades tots els immigrants que ho desitgen, que la única immigració viable és la regulada, amb una contrapartida clara de drets i deures, voluntat d’inserció per part de la societat acollidora, respecte escrupolós de la diversitat, però també exigència de respecte a la llei i a les normes bàsiques de convivència (per exemple, la radical igualtat d’homes i dones i el caràcter laic de les institucions). Afortunadament, el nou Estatut ens proporciona eines molt importants per incidir sobre aquest fenomen. La qüestió sobre el dret a vot a les eleccions municipals requereix un ampli acord polític i una reforma legal que ha d’aprovar el Congrés dels Diputats. Personalment sóc favorable a aquesta reforma que sols hauria de tenir dos condicionants: l’exigència de reciprocitat per part dels països d’origen i una residència continuada amb papers d’un mínim de cinc o set anys.

La guerra del Líban ha estat també en el centre de les preocupacions de l’estiu. Les inadmissibles actuacions de Hezbollah (que soscaven el propi govern del Líban) han obtingut una resposta absolutament desproporcionada per part d’Israel. L’alto el foc i l’ampliació de la missió de Nacions Unides al sud del Líban (FINUL) pot ser l’inici de la fi de la violència, però resta encara per resoldre la qüestió palestina (tant Israel com Palestina tenen dret a un Estat propi i a la seguretat de les seves fronteres, la qual cosa exigeix el reconeixement mutu de les seves institucions democràtiques i la recuperació d’un procés de negociació que condueixi a la pau) i la desactivació de processos desestabilitzadors procedents de la República Islàmica de l’Iran.

En la política espanyola segueix incidint-hi de forma molt negativa la radicalització política del PP, que ha arribat a comparar la participació espanyola a la FINUL amb la guerra d’Iraq! Els incendis a Galícia i la indecisió de l’esquerra abertzale que no s’atreveix a trencar amarres amb la violència i a reclamar el lloc que podria pertocar-li en el normal funcionament de les institucions, completen el panorama.

A Catalunya segueixen desenvolupant-se els preparatius electorals. Ha passat sense pena ni glòria l’aprovació de les llistes electorals de CiU (quina decepció!) i es confirma la manca d’arguments d’Artur Mas, “siempre negativo”.

En el súmmum dels despropòsits, Mas s’ofereix avui com a alternativa als catalanistes del PSC i als maragalllistes! Quina barra! CiU ha negat el catalanisme del PSC des de la seva creació. Com podríem haver perdut quelcom que segons ells mai no hem tingut? CiU, que ha llençat infames campanyes de desprestigi contra Maragall, vol utilitzar-lo ara en campanya. Sembla mentida. I que ho faci Mas encara més. Ell, que acusava ERC d’haver posat la Presidència de la Generalitat en mans del PSOE precisament per haver optat per Pasqual Maragall.

El catalanisme de CiU ha estat en gran mesura instrumental. Inclús va servir-los de pretext per votar per dos cops la investidura d’Aznar! Aquest catalanisme instrumental és particularment agut en el cas de Mas, incorporat a la política i al catalanisme a partir d’accedir a un càrrec. Tothom sap que de les eleccions només en pot resultar la presidència de Montilla o la presidència de Mas. I tothom sap que al costat de Mas hi haurà en Piqué. Mas ja s’ha afanyat a dir que no pot evitar que el PP el voti en una hipotètica investidura. Ja ens ha advertit!

Crec que CiU s’equivoca novament en la seva estratègia, perquè Pasqual Maragall treballarà a fons per la victòria de José Montilla i el socialisme català. La gent coneix prou bé la trajectòria de Pasqual Maragall i del PSC. Sap que sempre hem tingut un acord molt de fons, forjat en la història, en els valors i en el projecte que compartim. Com tothom sap també que el PSC és un partit molt ampli, divers i plural. I que no és un partit basat en el pensament únic o en el culte al líder. La gent sap també que Maragall ha fet honor als seus càrrecs institucionals i sempre ha posat per davant de tot el servei als ciutadans, com Alcalde i com a President. Com ho ha fet Montilla quan ha exercit responsabilitats de govern, i com ho farà com a President de Catalunya si obté la confiança dels ciutadans.

Pasqual Maragall sempre ha defensat la personalitat pròpia del PSC, la necessitat que el PSC mantingués una posició plenament autònoma en defensa de l’autogovern de Catalunya i de l’Espanya federal. I com a President sempre ha posat per davant el que ell considerava l’interès de Catalunya per sobre de qualsevol condicionant partidista. Ha demostrat com cal exercir la Presidència de la Generalitat. Encara que això li hagi fet discrepar, en moments puntuals, del seu partit, del PSOE o dels partits que formaven el seu govern. Ho explica avui Ernest Maragall en un llarg article publicat a El País que convé llegir. A Maragall el respectem i l’estimem com és, precisament per ser com és. I perquè ell ha respectat també sempre el seu partit, el partit de Reventós, Obiols, Serra i Montilla.

La coherència del plantejament del PSC també s’evidenciarà en el programa que està essent coordinat per Ernest Maragall. He passat el cap de setmana llegint la proposta que serà sotmesa al debat de les organitzacions del partit a partir de demà i aprovada en la Conferència Nacional del PSC que tindrà lloc els propers 30 de setembre i 1 d’octubre. Té 429 pàgines! Un programa ampli i complet per a donar resposta a totes les demandes de la societat catalana d’avui. El debat que encetem servirà per enriquir la proposta i a ella s’hi afegiran els compromisos programàtics personals del candidat.

Acabo. Es compleixen els 1000 dies del govern catalanista i d’esquerres i és hora de fer balanç. Ho feien divendres en roda de premsa els consellers Nadal, Saura, Castells, Tura i Geli. Ho farà el President en una conferència al Col·legi d’Arquitectes el proper dia 15. En aquest web sobre els 1000 dies del govern catalanista i d’esquerres hi trobareu tots els materials sobre el que ha representat l’acció de govern. I en aquest altre web hi trobareu un resum dels 1000 dies en 100 accions.

I en el món segueixen passant moltes coses. La negativa de López Obrador d’acceptar els resultats de les eleccions presidencials mexicanes, les properes eleccions a Suècia que es presenten molt disputades (web del Partit Socialdemòcrata suec, diari digital en anglès amb informacions sobre les eleccions) o la designació del futur candidat o candidata socialista a la presidència de França (web del Partit Socialista, web de Segolène Royal, blog de Dominique Strauss-Kahn). Temps hi haurà per parlar-ne...

ZW núm. 50 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dayilykos.com

Markos Moulitsas Zúñiga va crear fa quatre anys el bloc interactiu Daily Kos. Un dels blocs polítics de referència que compta amb 600.000 visites diàries i que va ser l’impulsor de la passada convenció demòcrata de bloggers, YearlyKos 2006, celebrada a Las Vegas (EE.UU.) el passat mes de juny.

Les característiques d’aquest bloc li han suposat els primers llocs en visites i en popularitat entre els weblogs, sobretot en l’àmbit de la política. Ofereix un espai d’anàlisi polític i sobre l’actualitat nacional americana, des d’un enfocament ideològic demòcrata. Amb una forta influència en els mitjans nordamericans, el New York Times, el defineix com un “fenomen cívic” on s’està “forjant una nova forma de fer política”.

Entre els seus serveis, ofereix una enciclopèdia oberta a la participació: dKosopedia. Un projecte de col·laboració de la comunitat de DailyKos per construir una enciclopèdia política, escrita des d’un punt de vista d’esquerres / progressista / liberal / demòcrata, que compta actualment amb 6.602 articles. Aquest bloc es troba en la 6ª posició del rànquing dels 100 blocs més populars segons Technorati.