Jordi Cabré Edicions Proa, S.A. Col·lecció A Tot Vent, 441 440 pàgines ISBN: 84-8437-893-4 Preu (aprox.): 18,00 EUR Premi Llorenç Villalonga Ciutat de Palma 2005
La novel·la se centra en la vida de tres generacions, pare, fill i net. L'Antònio Capdevila, l'Antoni Capdevila i el Toni Capdevila, respectivament. Se situa en l'actualitat, on l'Antoni Capdevila és proclamat president de la Generalitat com a membre d'un partit que sembla el PSC. El fill és un hacker de renom mundial, ciutadà del món anacional. Comentari Softcatalià: l'autor no domina gaire la terminologia catalana informàtica. Fa pinta que el programari que fa servir és en espanyol.
El present s'intercanvia contínuament amb una vivència del pare quan tenia trenta anys. Era l'any 1951 i participà, involuntàriament, en una conxorxa independentista catalana en el moment de signatura del tractat hispano-americà. En morir el pare (l'avi), el net rep informació cabdal sobre aquesta conxorxa, que pot provocar la independència de Catalunya. Aquesta informació arriba a el fill (el pare del net, el President), el qual ha de decidir què fer amb ella en base als seus interessos polítics i personals. Pel mig es barregen importants sorpreses, i fins i tot apareix en Josep Pla.
La novel·la s'ha volgut comparar amb Neopàtria, però són molt diferents. Aquesta segona m'ha agradat més en la redacció. Diguem-ne que aquesta és més Best-seller, i Neopàtria més literària. Tanmateix, totes dues coincideixen a donar una imatge molt determinada de la classe política actual. De tot menys positiva, per entendre'ns. El títol li escau molt bé.
Des de fa uns dies que hi ha disponible un sistema de fòrums nous a Softcatalà. Érem conscients de que calia un canvi, però la cosa no és senzilla a un lloc web amb tantes visites (+20.000 diàries) i on tot es fa des del voluntariat. Fa temps que hi ha el Wiki de Softcatalà, i poc a poc s'aniran canviant altres coses. Quan es pugui.
Per accedir-hi, només heu de clicar a l'enllaç Fòrums de la pàgina principal. Tot i que no cal registrar-se per participar-hi, pot resultar-nos una bona mesura de la comunitat d'usuaris de Softcatalà. Suposo que aniran sortint problemes, per la qual cosa no dubteu a fer-nos arribar qualsevol comentari.
Cal agrair la feina feta dels administradors de SC: Miquel Piulats, Jordi Mas, Toni Hermoso, Jordi Mallach, etc. Segur que me'n deixo algun.
Això de les estadístiques em tenia una mica enganyat. Interpretava que la xifra superior (Visites al llistat principal) incloïen les visites als apunts. Però no, resulta que les visites als apunts se sumen a les del llistat principal, com és lògic si un llegeix bé els títols ;-).
Els autors, observadors directes del referèndum independentista de Montenegro, comparen aquest cas amb les possibilitats de Catalunya i els Països Catalans.
El llibre és força recomanable. La major part sembla redactada per en Bofill. Tracta l'aspecte legal de forma concreta i ens parla del que podem aprofitar per Catalunya. Amb l'estil que ens té acostumat. Planteja accions que posteriorment ha reclamat la nova plataforma Sobirania i Progrés, de la qual forma part. Després hi ha la part final, que identifico com a escrita per n'Uriel (diputat d'ERC) que és més retòrica/teòrica, on es fa un repàs de l'independentisme català, ERCèntric i tirant floretes cap al propi partit. Però dissimula molt bé. Bé, és el preu que s'ha de pagar perquè un diputat sigui coautor en un llibre. No oblidem que en nombre absolut de vots, CiU té més independentistes que ERC. En nombres relatius el PSC només en tindria al votant del 20-30% dels seus vots.
Tanmateix, tot i que es fa un repàs amb cert detall de les dades montenegrines, m'hagués agradat un tractament molt més a fons. Resum històric de Montenegro. Fonaments històrics de l'independentisme montenegrí. Dades sociopolítiques i socioeconòmiques. La qüestió ètnica. El context polític i geopolític. Perfil de tots els partits polítics i sociologia de l'independentisme. Quines tàctiques públiques van emprar els independentistes i els unionistes. La qüestió mediàtica. Etc. Més venint d'observadors directes. Vull dir, que el llibre és un bon tast, però l'assumpte es podria haver tractat d'una manera més sistemàtica i global.
Per cert, al llibre no és parla del suport social a la independència de Catalunya, element cabdal. S'hi fa únicament una referència a un 17% a favor, que prové d'una enquesta que va fer ERC amb una pregunta mal plantejada. N'Uriel coneix les dades que he anat publicant al bloc, ja que li vaig dir personalment fa un temps. Les va menystenir aleshores, i veig que ho continua fent. En tot cas, a la Diada li vaig comentar personalment a n'Hèctor Bofill. A veure si finalment aquestes dades es coneixen més.
En tot cas, un bon llibre de lectura entretinguda i ràpida.
El que no sé és si els senyors de CiU són conscients que per utilitzar les imatges del Google Earth a un producte audiovisual necessiten el permís explícit de Google:
[...] However, you cannot sell these [les imatges] to others, provide them as part of a service, or use them in a commercial product such as a book or TV show without first getting a rights clearance from Google.
Les negretes són meves. Traducció:
Tanmateix, no podeu vendre-les [les imatges] a uns altres, proporcionar-les com a part d'un servei, o utilitzar-les a un producte comercial com un llibre o un programa de televisió sense primer aconseguir una acreditació de drets per part de Google.
No voldria dubtar de CiU, més tenint en compte que la gent de dretes això dels drets de propietat intel·lectual els tenen molt en compte, però és que TVC ja s'ha queixat que han utilitzat imatges seves sense permís (no eren una televisió pública, és a dir, nostra, de tots els catalans?).
The Software is made available to you for your personal, non-commercial use only. You may not use the Software or the geographical information made available for display using the Software, or any prints or screen outputs generated with the Software in any commercial or business environment or for any commercial or business purposes for yourself or any third parties.
Si a CiU estiguessin assabentats d'això del programari lliure, coneixerien el World Wind de la NASA i podrien haver fet el mateix sense la necessitat de demanar permís a ningú.
Redactada per la periodista Paula Mercadé. La inversió del Regne d'Espanya a Catalunya és un tema on els catalans exhibeixen molta sensibilitat, i on els lectors d'El Punt, a priori, estarien entre els més sensibles.
De ser certs els números que surten a la notícia, el que s'ha mostrat fins ara del dèficit fiscal és pecata minuta. Estaríem parlant del major escàndol de la història de la humanitat. Vejam uns quants números del que pensa gastar a Catalunya el Regne per al proper any.
88.127 EUR per a l'autovia del Mediterrani. Això no dóna ni per 3 metres d'autovia.
1.612.842 EUR que pensa gastar a tota la província de Barcelona. Vaja, l'equivalent a un pis al Passeig de Gràcia i poca cosa més.
A la nova torre de control de l'aeroport de Sabadell es veu que pensen comprar un ordinador i prou, ja que gastaran 1.734 EUR. I clònic.
La partida més important, però, és d'uns estratosfèrics 581.945 EUR. Estratosfèrics per mi, clar. Qui els tingués.
Potser el president Maragall tenia raó quan va dir que el Regne seria residual a Catalunya, ja que tal i com ens informa El Punt, el Ministeri de Foment espanyol només gestionarà directament 455.440 EUR. Mmmm, això de l'estatut no està tant malament...
Etc.
Aquests tipus d'errades són inadmissibles a un diari seriós, i als compradors d'El Punt ens agrada pensar que és un diari seriós. Només cal imarginar-se quina mena d'escàndol seria si passés en alguns diaris de referència internacional.
PD: Per alguna banda ha de sortir que tenim el 3 pitjor sistema educatiu de l'OCDE. Sistema educatiu espanyol. Un tema cabdal que no sortirà a la campanya electoral, i que té conseqüències negatives diàries arreu, en els àmbits més insospitats.
Actualització (15/Oct/06): Avui El Punt publica una Fe d'errades on s'afegeixen 3 zeros a algunes xifres, però no a totes les que calia.
L'USGS, és a dir, el Servei Geològic dels EUA, ha publicat l'informe del terratrèmol provocat per la pressumpta detonació atòmica del règim totalitari de Corea del Nord.
A la pestanya de Maps podem visualitzar el lloc del terratrèmol al Google Maps. També es pot visualitzar al Google Earth. Coses de la vida, la zona està disponible en imatges satèl·lit d'alta resolució (no pas la màxima), per la qual cosa s'hi poden observar unes sospitoses instal·lacions uns 2,3 quilòmetres a l'oest.
Hèctor López Bofill Edicions Proa Col·lecció A Tot Vent, 442 384 pàgines ISBN: 84-8437-907-8 Preu (aprox.): 18 EUR
L'argument consisteix en què una colla de catalans col·laboren amb la proclamació d'independència d'Euskadi, que és esclafada per l'exèrcit espanyol comandat per un ministre espanyol d'interior català. La novel·la no se centra en aquest fet, sinó en les relacions entre els protagonistes, el seu context generacional, social i passat comú.
El primer que es pot dir és que la novel·la entra del que podríem anomenar Cànon imparable, definit a Dogmàtica Imparable. Els protagonistes se situen en la crisi dels trenta. La monotonia de les relacions previsibles, el fracassos sentimentals, la pedagogia de la ressignació, la dimissió moral, la indiferència existencial i l'això-no-ho-canvia-ningú nihilista. La sortida final dels protagonistes és destruir-ho tot a la seva manera amb indiferència, amb traicions incloses i sense l'esperança de cap futur millor, amb l'excepció dels calers.
Es barreja un polític (el protagonista), una terrorista d'ETA, un director de cinema ex-skin fatxa, un mecenes avorrit, un polític trepa assedegat de poder de tendències totalitàries, i figures que recorden a José María Aznar i Josep Borrell, i dues dones de pràctiques poligàmiques.
En aquest tractament de l'actualitat del país i del Regne (o passat més recent), conté un atac frontal a l'actual classe política que proporciona el sistema espanyol que hem de patir:
S'havia anat consolidant una casta transversal a les diverses opcions ideològiques, un establishment metropolità, que es limitava a defensar els seus interessos i a retenir el poder al marge de les demandes de la ciutadania.
Això em sona... En definitiva, és una atac (o tractament Imparable) a l'actual societat catalana. Recomanable, tot i que m'ha semblat lent.
Actualització: Se'm va oblidar posar la magnífica cita del començament...
La primera cosa de la qual haig de parlar, i la primera lliçó de la natura és aquesta: ésser i preservar-se... la conservació d'allò que és el nostre Ésser Nacional és el primer que hem de tenir en compte davant d'aquells que busquen aniquilar-lo i fer que no sigui. [...] Perquè, en veritat, el nostre gran enemic és l'espanyol, és el nostre enemic natural, és el nostre enemic absolut...
Oliver Cromwell, Discurs de 17 de stembre de 1656.
Cal dir que als voltants del Campus Nord de la UPC fa temps que he observat que han posat una mena de doble vorada (la superior discontinua) que evita completament l'aparcament sobre la vorera. No costaria res (només el cost de la pedra) posar-ho a la Meridiana, amb efectes beneficiososimmediats. Tot i que jo m'inclino pel que va reblar un company de feina, ciclista de fa molts anys: "Cal refer tots els carrils bici de Barcelona". Perquè estan mal fets.
Per cert, sembla ser que cert transportistes paràsits van aprenent. L'altre dia vaig observar que el transportista d'MRW donava la volta i aparcava dins de la vorera, esquivant el carril bici.
Per cert 2, no entenc com al CicloTimes posen els articles d'El Periódico (de vés a saber on) en espanyol i no en català.
Darrera novel·la llegida:
El darrer assaig llegit:
