Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Sociovergència a Madrid o l'errada d'El Periódico

sgordillo | Eleccions 2006 | dimecres, 18 d'octubre de 2006 | 03:05h

Els fets han desmentit la portada d'El Periódico el mateix dimarts, a una velocitat que deu haver incomodat algun professional d'aquella casa. No ha durat ni 24 hores, la validesa d'aquesta portada de segon dia de campanya. "Zapatero no veu prioritari "ara" pactar amb Mas", obria ahir la primera plana el popular rotatiu barceloní. La realitat, però, ha estat una altra. Encara que hagi estat "in extremis". L'encaixada entre Solbes i Duran per certificar la retirada de l'esmena a la totalitat del projecte de pressupostos de l'Estat per al 2007 presentada per CiU ha estat la foto de la sessió d'aquest dimarts al Congrés. El PNB i CiU s'han desmarcat del PP de Rajoy. La federació nacionalista tenia una necessitat imperiosa de fer-ho, especialment l'endemà que Mas anés el primer dia de campanya al notari a comprometre's que no pactaria amb el PP de Piqué almenys durant la propera legislatura catalana. Duran, que és l'home de CiU a Madrid, ha fet marxa enrere, per a major incomoditat d'un Montilla que pateix en pròpia pell que Zapatero vagi olímpicament a la seva. El PSOE, tant somrient ahir al Congrés amb Duran i Sánchez Llibre, neda i guarda la roba al marge dels interessos del PSC a Catalunya. Visca els pressupostos socials de l'avi Solbes!

Titulava El Periódico que Zapatero defugia el pacte amb Mas, oi? Res més lluny de la realitat. La sociovergència s'ha visualitzat al Congrés. El PSOE torna als vells aliats de sempre: els nacionalistes bascos i catalans. Els primers, sempre més murris. Els segons, ja ho sabem. La qüestió és desplaçar ERC perquè són socis parlamentaris inoportuns per als interessos del PSOE. I minimitzar el paper d'IU-ICV tant com es pugui.

Madrid es confirma com a escenari ideal per a la sociovergència. Mas va certificar-ho a La Moncloa. Ara li ha tocat a Duran, entre els passadissos a la carrera de San Jerónimo. El socialcristià s'apunta així un mèrit més en la seva particular cursa cap a un ministeri de Zapatero. Mas, President; Duran, ministre, i aquí tots contents. El compromís inversor de l'Estat a Catalunya i l'execució d'una llei de lleis anomenada Estatut d'Autonomia és una altra qüestió. ¿Què està lligat? No gaire res. Montilla ho ha reconegut: CiU fa un "gratis total".

Tots contents, és clar, menys Montilla, que ahir feia de diputadet del grup inexistent del PSC al Congrés, diluït entre els seus companys del comitè federal del PSOE i absolutament eclipsat pel polític que llueix la calva més envejada del Congrés. Una testa que somia amb ser ministre. Un càrrec, irònicament, que Montilla ha hagut d'abandonar forçadament per llençar-se a l'aventura d'unes eleccions que perd a totes les enquestes, menys aquesta. Encara que la cadena Ser ens sotmeti a aquesta dutxa escocesa demoscòpica. Avui blanc. Demà negre.

Mentrestant, Mas i La Vanguardia a la seva. Que és la mateixa. El diari del Grup Godó ha abandonat la idea de sociovergència per fer un pas més endavant perquè, aparentment, una victòria còmoda de CiU els sembla possible. Episodis tipus Xavier Sala-i-Martín [Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"] i l'escàs espai que dediquen a les forces alienes al bipartidisme ajuden a crear-se aquesta idea.

La resta, pecatta minuta.

[Continuïtat lògica (o no): Eleccions 2006]

[La portada d'El Periódico]

Comentaris: 5

"CDCUDCOPUSDEIPP, o govern d'esquerres"

sgordillo | Eleccions 2006 | dimecres, 18 d'octubre de 2006 | 01:18h

Els blocs ecosocialistes protagonitzen una revolta virtual en favor d'una reedició, millorada, del govern d'esquerres i catalanista. ¿Qui havia dit que el Tinell seria irrepetible? Joan Saura [web] és l'únic presidenciable que aspira a formar part d'un govern d'esquerres. No se n'amaga. Al contrari. En fa gala. ICV-EUiA juga la carta inequívoca d'un executiu que deixi CiU i el PP a l'oposició. ¿Haurà servit de revulsiu el polèmic ConfidencialCAT? El tripartiit era un cadàver polític que revifa, ja sigui de la mà de David Madí o d'una militància ecosocialista que ha respost massivament a la campanya "CDCUDCOPUSDEIPP, o govern d'esquerres" liderats per Màrius Garcia, secretari d'Organització d'ICV i blocaire actiu en aquesta campanya.

Les enquestes bufen a favor dels ecosocialistes, que pretenen recollir vots que valorin la seva estabilitat al Govern. ¿Qui sap si la desmobilització socialista i el desegany maragallista li pot engreixar el cabàs electoral als ecosocialistes per Tots Sants? De moment, però, la bloquesfera ecosocialista transmet optimisme per les expectatives demoscòpiques i dinamisme a la xarxa. S'han activat, encara que just abans de l'arrencada de la campanya. Ho fa la candidata de Joves d'Esquerra Verda Laia Ortiz, que amb 27 anys té moltes probabilitats d'obtenir un escó al Parc de la Ciutadella. El cap de llista per Tarragona, Daniel Pi, també s'apunta a la crida a la bloquesfera per un govern d'esquerres. El jove comunista Sandro Maccarrone torna a respirar, al seu bloc vull dir, amb el mateix desig. L'ecologista Antoni Garcia deu anar just de temps, perquè s'ha limitat a penjar el logo.

La visió més elaborada i polièdrica, en aquest cas, ens l'aporta l'eurodiputat Raül Romeva, que analitza del bipartidisme al debat de coalicions. (Properament publicaré en aquest bloc una entrevista amb el blocaire Romeva). Precisament del bipartidisme reflexiona Enric de Vilalta Pach, president d'ICV a l'Eixample barceloní.

Per cert, incorporo el bloc de Ricard Blasco, militant d'ICV de Rubí, ciutat del Vallès Occidental en què el PSUC i ICV havien ocupat l'alcaldia en èpoques glorioses de Miquel Llugany i Eduard Pallejà. Ara, però, l'alcaldia és per al PSC, en mans de Carme Garcia, i a l'ecosocialista Núria Buenaventura li toca pedalar per tornar al govern municipal.

[Blocs dels ecosocialistes Ortiz, Boix, Balart, Suñé i Puig]

Comentaris: 2

Xarxa de Blocs Sobiranistes

sgordillo | Observatori internauta | dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 16:41h

Dissabte a Terrassa van fer un dinar de blocaires sobiranistes. Ho explica Elliot Fernández [bloc], promotor de la trobada juntament amb Quico Ventalló, àlies Tristany [bloc]. Marc Roca, àlies Marcús [bloc], terrassenc com Fernández i Ventalló, es va presentar al dinar amb Xarxa de Blocs Sobiranistes sota el braç. Entre els impulsors de la XBS hi ha, a més de Marc Roca, en Jaume Ortí, àlies Borinotus [bloc], i l'arenyenc Xavier Mir [bloc] i l'informàtic Octavi Fornés, pare de la criatura Tu decideixes i un dels dinamitzadors de l'Olla de grills. Felicitats per la iniciativa XBS, a la qual, per cert, ja m'hi he adherit.

Al dinar de dissabte també hi van assistir els socialistes José Rodríguez [bloc] i Jessica Fillol [bloc], que en parla.

Per cert, l'inquiet Moisès Rial [bloc], militant d'ERC a Puig-reig, ha posat en marxa una modesta Xarxa Republicana, un llistat amb un centenar de blocs.

I, finalment, volia deixar escrit que en Ventalló ha obert un bloc de campanya compartit amb Xavier Salvatella [bloc]. Un republicà i un pro-convergent en un mateix bloc. Pacte nacional blocaire?

[Blocaires sobiranistes i la nova plataforma]

Comentaris: 18

saul.cat

sgordillo | Rànquing | dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 14:37h

Des d'avui, podeu accedir a aquest bloc a través de saul.cat, sense dièresi.

L'adreça és molt més senzilla que blocs.mesvilaweb.cat/sgordillo.

Si llegiu blocs amb Bloglines o Feedness afegiu l'rss per sindicar els continguts.

Si sou dels que navegueu des dels "preferits" de l'ordinador podeu afegir-ho.

Els blocaires que necessiteu fer enllaços permanents, els obtindreu aquí.

Comentaris: 3

"Candidats .cat" (versió 2.0)

sgordillo | Eleccions 2006 | dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 14:12h

Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura tenen web pròpia de campanya. Els partits [CiU, PSC, ERC, PP i ICV-EUiA] han renovat les seves pàgines, apostant per la participació dels ciutadans, els continguts multimèdia i els diaris personals –els famosos blocs o bitàcoles–, a part d’incorporar materials i dissenys d’aquesta disputada campanya electoral.

Tots els candidats dels grans partits menys Josep Piqué tenen web personal. Són els primers presidenciables de la història amb el domini.cat. Candidats en unes eleccions que, mediàticament parlant, no s’entendrien sense l’aposta per Internet, amb especial èmfasi en els vídeos i els continguts de televisió. Mas, Montilla, Carod i Saura són candidats .cat, el domini reservat a l’àmbit lingüístic català gràcies a la pressió i habilitats de la societat civil, però amb la complicitat decisiva d’un d’ells quan era ministre. El rebuig de Montilla hauria situat el domini .cat en un carreró sense sortida.

El cap de llista republicà, però, ha anat més enllà que la resta i s’ha animat a obrir un bloc de campanya, és a dir, una mena de dietari virtual en què va escrivint anotacions breus i reflexions més profundes, a més de comentar la frenètica actualitat. És el primer presidenciable blocaire. El seu tàndem electoral, Joan Puigcercós, fa mesos que actualitza setmanalment una bitàcola molt llegida per la parròquia republicana [bloc de campanya]. Una altra número dos, l’ecosocialista Dolors Camats, tàndem de Saura, també disposa de bloc, amb una periodicitat irregular.

Els blocs polítics assoleixen en campanya un ritme trepidant, amb un to apassionat i fins i tot arrauxat. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha anunciat que escriurà diàriament [bloc], i no és l’únic que promet un relat virtual en primera persona. El president del Parlament, Ernest Benach, ha aparcat el bloc institucional i n’ha obert un altre bloc de campanya en qualitat de candidat.

CiU va penjar divendres a la tarda a Internet la versió en 14 capítols del documental contra el tripartit, Confidencialcat. Diumenge, la pel·lícula figurava en el 14è lloc dels vídeos més vistos arreu del món a la plana Youtube. Fins a 53.334 descàrregues del famós DVD, en un cap de setmana marcat per un elevat trànsit polític a Internet i l’allau d’articles escrits per dirigents i militants del PSC, ERC i ICV als blocs. La difusió del milió de còpies de Confidencialcat ha trobat una dura resposta a la bloquesfera d’esquerres.

Les webs dels partits també experimenten un notable augment de visites. Els vots també es disputen a cop de clic.

[Juan Varela: La banal fe pública de Artur Mas]

[Juan Varela: Notas electorales catalanas]

[Juan Varela: Política 2.0: las webs electorales catalanas]

[El Punt: Candidats ".cat"]

[Vilaweb: La tecnologia configura una campanya impensable fa tres anys]

Afegir-hi un comentari

Candidats .cat

sgordillo | Paper | dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 13:09h

És el títol del reportatge publicat avui a El Punt.

Afegir-hi un comentari

Propaganda del Govern a l'inici de la campanya electoral

sgordillo | Eleccions 2006 | dimarts, 17 d'octubre de 2006 | 04:44h

Primer dia de campanya electoral. Sobre la taula tinc el polèmic DVD de CiU ConfidencialCAT, que el cap de setmana s'ha situat en el 14è lloc del rànquing de Youtube, amb més de 50.000 visualitzacions. Sumem-les, doncs, al milió de còpies que es van distribuir diumenge als quioscos del país. ¿Quant costa això?

Encara acumulo l'edició de 104 pàgines de Mil dies de Govern, un resum de l'obra de l'executiu català en aquests tres accidentats anys. Espero amb ànsia l'allau de propaganda electoral. Però sorpresa la meva quan observo que a la bústia de casa m'arriba un exemplar, el número 9, de la revista Info Catalunya. Correspon al setembre del 2006, segons indica la capçalera, però m'arriba el 16 d'octubre, és a dir, fins a dues setmanes més tard del límit del mes anunciat, i just la jornada que arrenca la campanya electoral. Lleig.

Veig que a la pàgina tres, al costat del sumari, encara signa el President Pasqual Maragall. Em quedo més tranquil; encara presideix. "El Pacte Nacional per a l'Educació", es titula l'article presidencial. Ja és curiós que el President de la Generalitat hagi de recórrer a una de les grans fites d'ERC al Govern per fer l'articulet que dóna la benvinguda a una publicació que en època de David Madí al Govern hauria provocat les ires de l'oposició. La diferència és que ara l'oposició governa i actua com ho hauria fet Madí, que és opositor avui, governant fins que va haver de dimitir per l'escàndol de les enquestes manipulades i qui sap si governant ben aviat.

Qui no canvia és l'estrateg de CiU, que ja sigui com a secretari general de Presidència o com a cap de campanya nacionalista, sempre aconsegueix irritar els seus rivals. Siguin oposició o govern.

[Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT]

["ConfidencialCAT"]

[DVD contra el tripartit: CiU s'ho juga al tot o res]

El dilluns, però, havia començat amb el sisè Racòmetre, de RAC1, que atorga a CiU l'obtenció de 7 o 8 escons més respecte les eleccions del 2003, mentre que el PSC en perdria 5 (es quedaria a 15 o 16 diputats dels nacionalistes). Una enquesta que va en la línia de la publicada diumenge per La Vanguardia. En canvi, simultàniament, es difonia el Pulsómetro de la cadena Ser, que concedia un sorprenent empat a 43 escons entre CiU i PSC. Preparem-nos per als atacs demoscòpics de destrucció massiva, aquests dies. Treieu les vostres mascaretes de l'armari, i el kit de supervivència!

En qualsevol cas, Miquel Iceta es llevava amb l'anotació La notícia està a la Ser sota el braç, en què acusa Madí de convertir les imatges de TV3 en "el Nodo convergent". La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que dirigeix obstinadament l'exministre socialista Joan Majó, diguem-ho tot, demanarà responsabilitats jurídiques a CiU per l'ús de les imatges de TV3 [nota de la reunió]. Recordareu que són aquelles en què apareix Carles Francino, que s'ha posat com una moto amb el documental. D'altres, amb 20 DVD no en farien prou.

La perla de la primera jornada de campanya, però, no rau en l'anunciada compareixença a cal notari, ni els pressupostos de l'Estat pel 2007, ni el contracte que Artur Mas ha signat amb mi, entre d'altres, i jo sense saber-ho, no... La perla ha estat l'entrevista (jo diria cara a cara) de Xavier Sala-i-Martín amb José Montilla a La Vanguardia. Aquí teniu l'mp3 de l'àudio íntegre, i aquí només amb els insults. I la transcripció íntegra. Perquè alguns troben que s'ha censurat.

[Montilla: "Ets un sectari. Què t'has cregut!"]

Aquest dimarts Sala-i-Martín entrevista Artur Mas. Acabo de llegir les dues planes. Està bé perquè és un cara a cara que destapa el candidat, lluny de la majoria de massatges-entrevistes que es publiquen als mitjans escrits. La diferència és que Mas sap torejar molt millor aquest brau de l'intrusisme (ja veureu com no trigaran alguns periodistes a sortir amb aquesta acusació) anomenat Sala-i-Martín.

Un tastet:

- ¿Liceo Francés? ¿Quiere decir que es usted de una familia bien?

- Yo soy de una familia acomodada...

- ¿Pija?

- ¡No, hombre, pija no! Soy de una familia relativamente acomodada, pero que todo lo que ha tenido se lo ha ganado con el esfuerzo. No tenemos patrimonios heredados en absoluto. La evolución de mi familia se parece a la de mucha gente en Catalunya....

Comentaris: 15

Categories

Els meus enllaços

Últims 30 canvis

Notícies VilaWeb

Arxiu

Accés de l'autor

Categories

Els meus enllaços

Últims 30 canvis

Notícies VilaWeb

Arxiu