Només un apunt sobre els estats d'ànim d'aquest inici de campanya. Els polítics no hauríem de semblar gent enfadada, ni ser especialment grisos, pedants o prepotents. La veritat, aquest inici de campanya només estic trobant polítics enfadats (Montilla, Madí, Duran), polítics grisos (Montilla, Saura), polítics pedants (Saura, Piqué) i polítics prepotents (Mas, Mas i Mas)...

L'estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra.

D'una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D'una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa.

Quina percepció serà la bona?

Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l'elector. "Esquerra t'escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos.

A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a les places i carrers de la ciutat des del passat 30 de setembre. En total, més de 38 passejades amb candidats i càrrecs electes, 25 actes de plaça i 5 grans actes públics per a cobrir tots els racons de la ciutat.

Aquestes xifres són les xifres d'un partit gran i d'un gran partit. Un partit que està jugant ja la "champions league" de la política barcelonina.

Aquest matí, he viscut personalment, en menys de dues hores, les dues formes diferents de fer política: la política propositiva i la política destructiva...

Ara fa 66 anys i tres hores que era fusellat Lluís Companys, després d'un judici-farsa. La gent d'ERC li hem retut homenatge en el mateix lloc on va caure assassinat per defensar Catalunya i la llibertat.

Diuen que el fil roig que permet entendre la història d'aquest país no és altre que el fil de la lluita per la llibertat. La causa de Companys era la causa de la llibertat: la llibertat de les persones i la llibertat dels pobles, de Catalunya.

Avui, 66 anys després, seguim lluitant per la mateixa causa i ho seguirem fent fins que Catalunya sigui lliure i els catalans i catalanes, vinguin d'on vinguin, puguin viure en llibertat i amb dignitat.

Fotografies cedides per Francesc Poblet

Podeu llegir també el post: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/27460

La política ha de ser una activitat noble, un servei cívic, un compromís amb els ciutadans i ciutadanes als que aspirem a representar. Almenys és aquesta la concepció que en tenim els republicans i les republicanes.

Però, per desgràcia, la pràctica de la majoria de les forces polítiques catalanes està molt allunyada d'aquesta concepció republicana i s'acosta, cada cop més, a una concepció espanyola, falangista: la política entesa com a "dialèctica dels punys i les pistoles".

Avui els republicans i independentistes no tenim res a celebrar. Ni la raça, ni la hispanitat ni el descobriment d'Amèrica (que el van fer, probablement, els víkigs al segle XI)

Per aquesta raó, ERC-Barcelona (C/Palau 2) té la seva seu oberta al públic i el seu personal treballant com un dia normal.

Els referents que Catalunya ha de tenir en el seu procés d'emancipació nacional no són Còrsega, la Bretanya, Occitània o el Kurdistan. Els nostres referents han de ser, òbviament, aquelles nacions que se n'han sortit per mitjans pacífics (Finlàndia, Noruega, Txèquia, Crna Gora) o aquelles que ho poden fer en les properes dècades (Quebec, Flandes o Escòcia)

Fa una estona, mentre preparava el sopar, he sentit al TN Vespre de LaSeva la notícia de la visita del Rei Mag de la política espanyola. De totes les afirmacions que he sentit, només una m'ha semblat certa i, la resta, mitges veritats, ambigüitats i alguna mentida com una casa de pagès.

Ara bé, la millor aquesta: "Pepe, no hagas caso de las encuestas, mira lo que me pasó a mi el 14-M"... Immillorable!

Jo també vull un Estat propi, sobirà, nacional, lliure i independent. Ni més ni menys que els altres. Els republicans i independentistes d'aquest país, de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó, no en tenim cap dubte. Volem un Estat propi. Necessitem un Estat propi. Tindrem un Estat propi. La qüestió és, doncs, com hi arribem!