A “Plexus”, un dels seus volums autobiogràfics, Henry Miller parla de perseguir miratges i de la sensació que “com més sovint tocava la realitat, amb més força encara rebotava cap al món de la il·lusió, que és el nom de la vida quotidiana”. Aquesta dialèctica entre il·lusió i realisme és pràctica per descriure les sensacions viscudes en la intensitat de la campanya. D’una banda la immersió estressada en la realitat. De l’altra, el caràcter un punt artificial i excepcional que, en campanya, pren tot el que ens envolta.